Joan Gómez, matemàtic vilanoví.
Bernat Deltell |
01-09-2005 00:55
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
El seu currículum l’avala: llicenciat en matemàtiques i doctorat en Ciències de l’Educació, exerceix de mestre a la UPC i és el president de la Federació d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques de Catalunya (Feemcat). Ha aconseguit importants èxits de vendes i premis en tres dels seus llibres adreçats al gran públic, Per a un nou ensenyament de les matemàtiques (premi Josep Pallach), L’altra cara de les matemàtiques (premi Joan Profitós) i De la enseñanza al aprendizaje de las matemáticas. Recentment ha estat guardonat amb el premi Angeleta Ferrer i Sensat a la recerca i innovació educativa.
-Quin és l’estat actual de l’ensenyament de les matemàtiques?
-Sovint hi ha una inconnexió total entre les matemàtiques apreses i ensenyades i la societat, com si fossin dues coses diferents quan en realitat hauria de ser a l’inrevés, ja que vivim en un món dominat completament pels números i formes geomètriques.
-On és el problema?
-És a l’ensenyament, que durant anys ha ofegat sistemàticament la intuïció en favor de l’abstracció i el rigor. A la segona meitat del segle XX s’imposa el model francès de la matemàtica moderna -corrent anomenada bourbakisme- que elimina aplicacions, esquemes i gràfics. D’aquí neix el divorci actual entre matemàtiques i societat. Ara intentem redreçar el concepte d’ensenyar matemàtiques, que s’ajusti als nous reptes de futur apostant per l’entorn i el context. Les matemàtiques han d’estar contextualitzades, tant en la vida quotidiana com en l’àmbit professional.
-Què cal fer per captar l’interès dels alumnes?
-Buscar un grau de motivació i donar a entendre als joves que les matemàtiques són sempre presents al nostre entorn, fins i tot en pel•lícules com La guerra de les galàxies i King Kong i llibres com El codi da Vinci.
-King Kong?
-¿Algú s’ha fixat en les desproporcions que hi ha entre el monstre i un goril•la real? ¿Pot King Kong pujar l’Empire State sense que caigui? Descobrir-ho no és res més que un exercici matemàtic, i amb aquests exemples el jove adquireix un sentit crític de la societat, pot saber si l’estan enganyant, com en el cas de King Kong.
-Què té a veure l’esperit crític amb les matemàtiques?
-Sortim del cinema i anem al supermercat, paguem en targeta de crèdit: per què té aquesta forma? Com esbrinar si és falsa? Les matemàtiques són presents a les factures del gas i la llum, als codis de barres, als plànols, a la borsa... Si aquests elements s’introdueixen en el sistema educatiu poden servir com un recurs no només per motivar l’alumnat, sinó també per formar ciutadans que captin quan els prenen el pèl i quan no. Una societat amb esperit crític és més difícil de manipular.
-Què més s’hauria de fer a les aules?
-Més ordinadors, fer servir programes de càlcul simbòlic, promocionar jocs, sortides i tallers de matemàtiques i potenciar el treball en grup. En definitiva, que l’estudiant sigui actor del seu propi aprenentatge, i no un simple espectador com fins ara.
-Aquest nou ensenyament que proposa obliga a repensar tot el model?
-Significa un canvi de rol perquè estem davant una redefinició de continguts i metodologies, hem de mirar el futur i no podem obligar els nostres alumnes a unes rutines i a uns ensenyaments que els pot fer qualsevol màquina només pitjant un botó. L’aprenentatge de les matemàtiques no és aprendre rutines, sinó tenir inquietuds socials, desenvolupar la intel•ligència i l’esperit crític.
-Posi un exemple.
-La llei d’Hondt, el ciutadà ha d’entendre la llei d’Hondt i així sabrà fins a quin punt el seu vot pot representar un diputat més per al partit que defensa la seva ideologia. Les matemàtiques proposen uns criteris vàlids per a aquests temes.
-Per on passa el futur de les matemàtiques?
-Passa per una renovació total de continguts i metodologies. No hem de tornar a parlar de les matemàtiques deslligades del context de les altres disciplines. Les matemàtiques són humanitats, història de l’art, van lligades a la física, a les noves tecnologies com la telefonia mòbil, la informàtica.... En el nou sistema educatiu ja no té sentit parlar d’assignatures, sinó que hauríem d’apostar per un bloc tecnològic o científic amb una forta interdisciplinarietat i coordinació. I pel seu ensenyament cal fer una aposta ferma en potenciar la formació permanent del professorat, des d’infantil fins a universitat.
-És receptiu el govern català a aquests canvis?
-Des de la Feemcat i la Societat Catalana de Matemàtiques hem tingut recentment entrevistes amb el Director General d’Innovació i Ordenació Educativa, Sr. Blai Gasol, i li hem manifestat les nostres inquietuds. Sembla que hi ha la voluntat de concedir-nos una hora més setmanal en el currículum de matemàtiques de secundària, cosa que feia anys que la comunitat educativa reclamava. Les propostes lliurades al Departament d’Educació es troben en el marc “Declaració sobre l’estat de l’ensenyament de les matemàtiques”, signat per degans i personalitats del món de les matemàtiques i el seu ensenyament.
-En el fons, el que està en joc és un nou concepte d’ensenyament?
-Sí, avui hi ha un gran debat sobre el què cal fer i el que no s’ha de fer. Sovint a les escoles encara es valora poc factors decisius en la formació dels joves com ara pensar abans d’actuar, tenir iniciativa pròpia, fer descobertes o troba estratègies, i en canvi, potser valorem massa les operacions aritmètiques i les rutines, o fins i tot l’obtenció d’un resultat exacte. Kant ja ho apuntava: “el coneixement humà comença amb intuïcions, després passa als conceptes i acaba amb les idees”. El missatge és que les matemàtiques poden ser útils i atractives, i fomenten la creativitat.
-Quin és l’estat actual de l’ensenyament de les matemàtiques?
-Sovint hi ha una inconnexió total entre les matemàtiques apreses i ensenyades i la societat, com si fossin dues coses diferents quan en realitat hauria de ser a l’inrevés, ja que vivim en un món dominat completament pels números i formes geomètriques.
-On és el problema?
-És a l’ensenyament, que durant anys ha ofegat sistemàticament la intuïció en favor de l’abstracció i el rigor. A la segona meitat del segle XX s’imposa el model francès de la matemàtica moderna -corrent anomenada bourbakisme- que elimina aplicacions, esquemes i gràfics. D’aquí neix el divorci actual entre matemàtiques i societat. Ara intentem redreçar el concepte d’ensenyar matemàtiques, que s’ajusti als nous reptes de futur apostant per l’entorn i el context. Les matemàtiques han d’estar contextualitzades, tant en la vida quotidiana com en l’àmbit professional.
-Què cal fer per captar l’interès dels alumnes?
-Buscar un grau de motivació i donar a entendre als joves que les matemàtiques són sempre presents al nostre entorn, fins i tot en pel•lícules com La guerra de les galàxies i King Kong i llibres com El codi da Vinci.
-King Kong?
-¿Algú s’ha fixat en les desproporcions que hi ha entre el monstre i un goril•la real? ¿Pot King Kong pujar l’Empire State sense que caigui? Descobrir-ho no és res més que un exercici matemàtic, i amb aquests exemples el jove adquireix un sentit crític de la societat, pot saber si l’estan enganyant, com en el cas de King Kong.
-Què té a veure l’esperit crític amb les matemàtiques?
-Sortim del cinema i anem al supermercat, paguem en targeta de crèdit: per què té aquesta forma? Com esbrinar si és falsa? Les matemàtiques són presents a les factures del gas i la llum, als codis de barres, als plànols, a la borsa... Si aquests elements s’introdueixen en el sistema educatiu poden servir com un recurs no només per motivar l’alumnat, sinó també per formar ciutadans que captin quan els prenen el pèl i quan no. Una societat amb esperit crític és més difícil de manipular.
-Què més s’hauria de fer a les aules?
-Més ordinadors, fer servir programes de càlcul simbòlic, promocionar jocs, sortides i tallers de matemàtiques i potenciar el treball en grup. En definitiva, que l’estudiant sigui actor del seu propi aprenentatge, i no un simple espectador com fins ara.
-Aquest nou ensenyament que proposa obliga a repensar tot el model?
-Significa un canvi de rol perquè estem davant una redefinició de continguts i metodologies, hem de mirar el futur i no podem obligar els nostres alumnes a unes rutines i a uns ensenyaments que els pot fer qualsevol màquina només pitjant un botó. L’aprenentatge de les matemàtiques no és aprendre rutines, sinó tenir inquietuds socials, desenvolupar la intel•ligència i l’esperit crític.
-Posi un exemple.
-La llei d’Hondt, el ciutadà ha d’entendre la llei d’Hondt i així sabrà fins a quin punt el seu vot pot representar un diputat més per al partit que defensa la seva ideologia. Les matemàtiques proposen uns criteris vàlids per a aquests temes.
-Per on passa el futur de les matemàtiques?
-Passa per una renovació total de continguts i metodologies. No hem de tornar a parlar de les matemàtiques deslligades del context de les altres disciplines. Les matemàtiques són humanitats, història de l’art, van lligades a la física, a les noves tecnologies com la telefonia mòbil, la informàtica.... En el nou sistema educatiu ja no té sentit parlar d’assignatures, sinó que hauríem d’apostar per un bloc tecnològic o científic amb una forta interdisciplinarietat i coordinació. I pel seu ensenyament cal fer una aposta ferma en potenciar la formació permanent del professorat, des d’infantil fins a universitat.
-És receptiu el govern català a aquests canvis?
-Des de la Feemcat i la Societat Catalana de Matemàtiques hem tingut recentment entrevistes amb el Director General d’Innovació i Ordenació Educativa, Sr. Blai Gasol, i li hem manifestat les nostres inquietuds. Sembla que hi ha la voluntat de concedir-nos una hora més setmanal en el currículum de matemàtiques de secundària, cosa que feia anys que la comunitat educativa reclamava. Les propostes lliurades al Departament d’Educació es troben en el marc “Declaració sobre l’estat de l’ensenyament de les matemàtiques”, signat per degans i personalitats del món de les matemàtiques i el seu ensenyament.
-En el fons, el que està en joc és un nou concepte d’ensenyament?
-Sí, avui hi ha un gran debat sobre el què cal fer i el que no s’ha de fer. Sovint a les escoles encara es valora poc factors decisius en la formació dels joves com ara pensar abans d’actuar, tenir iniciativa pròpia, fer descobertes o troba estratègies, i en canvi, potser valorem massa les operacions aritmètiques i les rutines, o fins i tot l’obtenció d’un resultat exacte. Kant ja ho apuntava: “el coneixement humà comença amb intuïcions, després passa als conceptes i acaba amb les idees”. El missatge és que les matemàtiques poden ser útils i atractives, i fomenten la creativitat.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
