El mar que parla: el Garraf consolida una dècada d’observació de cetacis amb noves dades i reptes de futur

El mar del Garraf no és només paisatge: és un ecosistema viu, complex i encara en part desconegut. Des de fa més d’una dècada, l’Associació Cetàcea treballa per posar xifres, noms i històries a aquest univers submarí. El seu informe de recerca 2025, fet públic recentment, dibuixa una fotografia cada cop més precisa de la biodiversitat marina del litoral.

El document recull els resultats d’un any intens de mostreig, amb 34 sortides al mar, prop de 300 hores de navegació i gairebé 3.000 quilòmetres recorreguts. Una feina sostinguda que ha permès registrar 78 albiraments de cetacis i confirmar la presència de set de les vuit espècies residents al Mediterrani.

Però més enllà de les xifres, el que emergeix és una narrativa de continuïtat: el Garraf es consolida com un espai rellevant per a aquestes espècies. El dofí ratllat es manté com el gran protagonista, seguit pel dofí mular i el cap d’olla gris, mentre que espècies més esquives com el rorqual comú o el catxalot apareixen de manera puntual, com recordatoris de la riquesa —i fragilitat— d’aquest entorn.

Una de les eines clau per entendre aquesta realitat és la fotoidentificació. Gràcies a aquesta tècnica, els investigadors han pogut identificar més de 200 individus diferents, seguint-ne els moviments i patrons al llarg del temps. Cada fotografia és, en el fons, una peça d’un trencaclosques que permet entendre com viuen, es mouen i utilitzen aquest hàbitat.

Però el mar no s’explica només amb cetacis. El projecte Plomes al Mar amplia la mirada cap al cel i ha registrat 2.770 observacions d’aus marines. Baldrigues, gavines capnegres i gavians argentats dibuixen un calendari viu que varia amb les estacions i que ajuda a comprendre millor els equilibris ecològics del litoral.

Darrere d’aquest volum de dades hi ha un element clau: la participació. L’informe posa en valor el paper del projecte Amics del Mar, que integra observacions de navegants, aficionats i professionals. Aquesta xarxa col·laborativa converteix la ciència en un exercici compartit, on la mirada ciutadana complementa la recerca acadèmica i construeix una defensa del mar amb arrels locals i impacte global.

En paral·lel, l’entitat també mira cap al futur. A finals de 2025 s’ha posat en marxa el projecte DORNA, centrat en analitzar l’impacte d’una futura piscifactoria sobre el dofí mular i les aus marines. En un context de pressió creixent sobre els ecosistemes, aquest tipus d’estudis esdevenen imprescindibles per anticipar conseqüències i prendre decisions informades.

Segons explica Oriol Giralt, l’informe és també el reflex d’una feina que transcendeix el territori: participació en congressos internacionals, publicacions científiques i una contribució creixent al coneixement global dels ecosistemes marins.

El que passa al Garraf, doncs, no és anecdòtic. És una peça més d’un sistema molt més ampli, on cada dada compta. I en aquest relat, any rere any, la constància de l’observació esdevé la millor eina per entendre —i protegir— un mar que, encara avui, continua parlant en veu baixa.