Un any del desbordament del Foix: més episodis de desguàs incrementen la fauna mentre la desembocadura segueix escapçada

El primer aniversari del desbordament que va patir el Foix l'estiu del 2025 a Cubelles arriba amb cara i creu. Arran de la riuada i per evitar més catàstrofes, l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua) va acordar desembassar la presa sempre que arribés al 80% de capacitat, una mesura especialment significativa en un any que ha acabat sent molt plujós. Experts ambientals celebren que alliberar més aigua ha atret noves espècies animals, com llúdrigues i cabirols, si bé insisteixen que cal un cabal més abundant i constant tot l'any. La creu d'aquest primer any és l'estat de la desembocadura: continua amb accessos tancats perquè no s'han reconstruït les passarel·les internes. L'obra depèn del Ministeri de Transició Ecològica.

El pas d'una dana pel Penedès el 12 de juliol del 2025 va deixar nombrosos estralls. El pantà de Foix, ubicat a Castellet i la Gornal va sobreeixir amb un volum d'aigua històric. Del cabal habitual alliberat d'entre 37 i 57 litres per segon es va passar a una quantitat 100 vegades superior en els moments més crítics. L'aigua va arrasar tot el curs del riu avall, destrossant multitud d'hectàrees de conreu.

Els danys van ser especialment virulents al tram final. Amb l'eixamplament que té la llera a Cubelles, l'aigua va acabar desbordada fora del curs del riu. Centenars d'habitatges, establiments i vehicles van quedar destrossats pel fang, mentre l'itinerari de dins la desembocadura va quedar totalment trinxat i es va escapçar una part del Passeig Marítim. Tot i que inicialment es va parlar de la desaparició de dues persones, finalment es va concloure que el testimoni denunciant s'havia confós i no es van lamentar danys personals.

La riuada va posar a debat novament la gestió del pantà. D'ençà de la dana i per evitar episodis similars, l'ACA es va comprometre a alliberar aigua de l'embassament sempre que s'arribés al 80% de capacitat. L'ens -que ha declinat fer declaracions en aquest reportatge-, recorda que aquell 12 de juliol l'acumulació de pluges procedent de l'Alt Penedès havia arribat amb una presa que estava quasi al 90% i no havia tingut marge per retenir l'aigua sobtada.

Fonts consultades asseguren que, si es repetís una gota freda com la de l'any passat, a priori no hi hauria una riuada tan agressiva perquè ara s'actua de forma més preventiva. "Hi ha una millor preparació", afirma el responsable de Klimetica, l'empresa encarregada de la gestió mediambiental de la desembocadura del Foix, Aron Marcos, que assegura que "s'ha après la lliçó".

Marcos destaca que el nou topall del 80% s'ha aplicat coincidint amb un any molt plujós, el qual ha beneficiat la qualitat del riu. "Des de la dana i fins l'abril, la gestió hidràulica ha estat notable, quasi excel·lent", afirma Marcos a l'ACN, tot apuntant que alliberar aigua de forma sistemàtica ha incrementat la biodiversitat.

Al llarg d'aquest any, entre Castellet i Cubelles s'han observat cabirols banyant-se "en un entorn idíl·lic" i també hi ha hagut indicis de presència de llúdrigues. Al mateix temps, han crescut les espècies d'aus marines a la zona de la desembocadura, amb "molta densitat" de gavines corses i també diversos corriols. També ha disminuït la mortalitat de peixos i hi ha més aigua freàtica.

Reclam de més cabal ecològic per guanyar biodiversitat i resiliència

Marcos celebra aquest increment de la fauna, però diu que els "decep" que l'alliberament d'aigua estigui únicament condicionat a quan el pantà arriba al 80%. Lamenta que s'estigui prioritzant una ocupació alta de la presa per abastir la Comunitat de regants en comptes d'apostar per incrementar el cabal ecològic de forma permanent. Insisteix que la Directiva d'Aigua de la Unió Europea estableix que ha d'haver-hi un cabal ambiental que permeti la vida, i demana que es busqui una alternativa per als agricultors. Per exemple, aprofitant aigua regenerada o la pròxima construcció de la comunitat de regants del Penedès.

"Abans del 2018 no hi havia cabal ecològic i en gairebé deu anys s'ha constatat que és una mesura beneficiosa", subratlla Marcos, que referma el seu argument amb l'experiència d'aquest últim any en què hi ha hagut diversos episodis d'alliberament d'aigua deu vegades superior al cabal ecològic habitual, i això s'ha traduït en més riquesa natural. Amb més biodiversitat, sosté, el riu depuraria l'aigua de forma natural i l'espai seria més resilient quan hi hagués una crescuda. Ara, amb el Foix gairebé sec, recorda, les arribades sobtades d'aigua es tradueixen en destrosses.

Fonts de l'ACA recorden que el cabal ecològic el determina el pla de gestió 2022-2027, el qual ara s'està revisant. S'ha de redactar una nova gestió per al període 2028-2033. Pocs dies després de la dana de l'estiu passat, la consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, va assegurar que estudiarien iniciatives com "l’augment del cabal ambiental".

"S’està valorant l’impacte que podria tenir", va dir, si bé no hi ha hagut novetats en aquest sentit ni es va plantejar aquesta possibilitat durant la trobada que els alcaldes van mantenir amb l'ACA a la tardor. En aquella reunió, l'Ajuntament de Cubelles va insistir que els 37 l/s que s'alliberen actualment són insuficients i van reclamar apujar-los fins als 200 l/s.

En marxa el projecte per revisar les comportes

En allò que sí es va comprometre l'ACA amb els alcaldes va ser en fer una revisió de l'estat de les comportes del pantà, ja que els punts de desguàs inferiors estan obstruïts des que es va construir la presa el 1928. Segons ha avançat l'ens a l'ACN, al maig va signar el contracte de redacció del projecte per fer aquesta obra, amb previsió que la proposta estigui concretada sobre paper la primavera de l'any vinent. Serà aleshores quan es valorarà si l'obra és factible.

L'ACA també va anunciar la intenció de construir tres motes que ajudin a minimitzar el risc de desbordament de la desembocadura. Això, però, està pendent d'un conveni de col·laboració amb l'Ajuntament de Cubelles a través del qual s'ha de concretar com es financen les actuacions. A hores d'ara no se sap quan se signarà aquest acord.

Marcos ressalta la necessitat d'aquestes mesures, "però no es tracta només d'actuar en un punt concret". Reivindica la "restauració de les funcions naturals del riu", de manera que, "com a mínim", es faci un pla integral des d'on hi ha la presa. Crear espais d'inundació, eixamplar la llera en punts concrets i actuar per accelerar l'aigua en determinats trams són algunes de les mesures que considera que caldria recollir aquesta planificació.

Desembocadura tancada 'sine die'

A l'espai de la desembocadura és un dels trams on més s'ha constatat l'augment de biodiversitat l'últim any. Entre els motius, a part de l'augment de l'aigua i la seva netedat, també hi hauria l'absència de persones caminant per la zona. Això és perquè la dana del juliol de l'any passat va rebentar les dues passarel·les que creuen l'aigua i també la passera de fusta que completa l'itinerari per unir el barri de Mar i el de la Mota de Sant Pere. Cap de les tres estructures està reconstruïda un any després.

El MITECO (Ministeri de Transició Ecològica) ha de licitar la redacció del projecte constructiu. Aron Marcos, com a responsable de l'empresa que gestiona la desembocadura, considera necessari refer totes les estructures per garantir la comunicació entre barris de forma endreçada. Demana, però, que les passarel·les incorporin pantalles de fusta que ajudin a preservar la tranquil·litat de les aus i alhora actuïn com a punts d'observació.

Al seu torn, el govern de Cubelles lamenta que l'estat espanyol no hagi tramitat la reconstrucció com a obra d'emergència. Haver de seguir la via ordinària demora considerablement els terminis i obliga l'Ajuntament a tenir l'espai tancat 'sine die'. Per intentar accelerar la reobertura, fonts municipals expliquen que el consistori ha contactat amb una empresa especialitzada en ponts portàtils com a solució provisional fins que es construeixin les passarel·les de formigó. Ara estan a l'espera de l'autorització del MITECO. El govern municipal ha refusat fer declaracions.

L'obra que sí s'ha completat recentment és la reparació de l'esvoranc que la riuada va causar al passeig Marítim, al punt on conflueix amb el riu. El MITECO va destinar-hi els diners inicialment previstos per ampliar la zona dunar de les platges, responent a una petició de l'Ajuntament. Amb la reparació de l'esvoranc s'ha redibuixat el passeig per fer-lo retrocedir 90 m2 i donar més espai a una eventual crescuda del riu.