Xavier Capdevila, a la plaça de la Vila durant una actuació dels Bordegassos.FdG/Carles Castro
Bernat Deltell |
27-10-2005 20:16
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
-Per què un programa sobre castells?
-Els castells tenen prou dimensió perquè el seu tractament informatiu estigui normalitzat, de la mateixa manera que es tracten altres fenòmens esportius o culturals que són sectorials, per tant minoritaris, però que arrosseguen una afició important. Per l’extensió geogràfica, per la quantitat de gent que hi participa, per l’esperit competitiu, esportiu i cultural i pel seu interès gràfic i plàstic sempre he cregut que els castells són un producte que resisteixen un tractament informatiu i televisiu.
-Quan neix la idea de fer un programa d’aquest tipus?
-Fa aproximadament 20 anys vam presentar un projecte a Televisió Espanyola i a TV3 per fer un programa informatiu sobre el món casteller que no va quallar. Ala anys 90, gràcies també a la pressió de la Coordinadora de Colles Castelleres, la presència dels castells a la televisió comença a ser habitual. Quarts de nou, que no és res més que aquell vell projecte actualitzat per la productora Lavinia TV, és una conseqüència directe de l’actual interès pel món casteller.
-Quin objectiu persegueix, el Quarts de nou?
-Que agradi als castellers i també a la gent que no ho és perquè s’explica una cosa que es fa interessant.
-Realment creu que pot ser interessant per a algú que no és casteller?
-Sí, en alguna ocasió hem superat els 100.000 espectadors i mai, en una plaça castellera, s’ha aplegat tanta gent. Això vol dir que el producte interessa més enllà de l’entorn de l’aficionat fidel i el casteller practicant. Jo sempre dic que els castells són bonics de veure, encara que no hi entenguis, perquè són plàstics i visualment potents, i això atrau.
-Quarts de nou trenca el tòpic que la cultura popular no s’ha fet per a la televisió?
-Els castells són un fenomen prou complex perquè no se’ls pugui etiquetar. Jo defenso el seu caràcter cultural i simbòlic però també el competitiu i esportiu. Hi ha formació, assaig, entrenament i rivalitat, a més d’un fort component nacionalista local. A més, el fet de contenir elements de la cultura popular no estàtics els fa ser més interessants.
-Què vol dir?
-La pluralitat i la competició que hi ha en el món casteller no es dóna en una exhibició de gegants, per exemple. Els castells són vius, mentre que altres activitats de la cultura popular són més estàtiques. Els castells no són mai iguals i, com en qualsevol esport, el seu resultat pot ser sorprenent i imprevist.
-Un programa de castells ajuda a crear afició?
-El boom més important que hi ha hagut en dos segles s’ha produït als anys 90 gràcies a la projecció internacional que assoleixen els castells a la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics i, també, a l’interès que en aquells moments els dedica TV3, que arrossega a tots els altres mitjans, premsa escrita inclosa. En l’extensió del fenomen casteller, el paper dels mitjans de comunicació és fonamental. Per tant, és evident que ajuda a crear afició, sobretot si es tracten amb una visió oberta i moderna.
-El fet de ser un món tan específic, els ha comportat algun problema?
-Comptem amb la col•laboració de la Coordinadora de Colles Castelleres i el tractament que en fem es basa en el rigor i el respecte. No s’ha d’oblidar que els castells són una activitat que sorgeix de la iniciativa amateur que mobilitza centenars de persones a canvi de res. D’això no en pots fer broma ni dir que el que hauria de fer determinada colla és plegar. El respecte, combinat amb una forta càrrega d’emoció, rivalitat i modernitat, és essencial.
-Quin és el sostre dels castells?
-Crec que no n’hi ha, en alçada o qualitat, i mentre es mantinguin els elements de competitivitat i la seva intrínseca vinculació a la festa.
-Els castells tenen prou dimensió perquè el seu tractament informatiu estigui normalitzat, de la mateixa manera que es tracten altres fenòmens esportius o culturals que són sectorials, per tant minoritaris, però que arrosseguen una afició important. Per l’extensió geogràfica, per la quantitat de gent que hi participa, per l’esperit competitiu, esportiu i cultural i pel seu interès gràfic i plàstic sempre he cregut que els castells són un producte que resisteixen un tractament informatiu i televisiu.
-Quan neix la idea de fer un programa d’aquest tipus?
-Fa aproximadament 20 anys vam presentar un projecte a Televisió Espanyola i a TV3 per fer un programa informatiu sobre el món casteller que no va quallar. Ala anys 90, gràcies també a la pressió de la Coordinadora de Colles Castelleres, la presència dels castells a la televisió comença a ser habitual. Quarts de nou, que no és res més que aquell vell projecte actualitzat per la productora Lavinia TV, és una conseqüència directe de l’actual interès pel món casteller.
-Quin objectiu persegueix, el Quarts de nou?
-Que agradi als castellers i també a la gent que no ho és perquè s’explica una cosa que es fa interessant.
-Realment creu que pot ser interessant per a algú que no és casteller?
-Sí, en alguna ocasió hem superat els 100.000 espectadors i mai, en una plaça castellera, s’ha aplegat tanta gent. Això vol dir que el producte interessa més enllà de l’entorn de l’aficionat fidel i el casteller practicant. Jo sempre dic que els castells són bonics de veure, encara que no hi entenguis, perquè són plàstics i visualment potents, i això atrau.
-Quarts de nou trenca el tòpic que la cultura popular no s’ha fet per a la televisió?
-Els castells són un fenomen prou complex perquè no se’ls pugui etiquetar. Jo defenso el seu caràcter cultural i simbòlic però també el competitiu i esportiu. Hi ha formació, assaig, entrenament i rivalitat, a més d’un fort component nacionalista local. A més, el fet de contenir elements de la cultura popular no estàtics els fa ser més interessants.
-Què vol dir?
-La pluralitat i la competició que hi ha en el món casteller no es dóna en una exhibició de gegants, per exemple. Els castells són vius, mentre que altres activitats de la cultura popular són més estàtiques. Els castells no són mai iguals i, com en qualsevol esport, el seu resultat pot ser sorprenent i imprevist.
-Un programa de castells ajuda a crear afició?
-El boom més important que hi ha hagut en dos segles s’ha produït als anys 90 gràcies a la projecció internacional que assoleixen els castells a la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics i, també, a l’interès que en aquells moments els dedica TV3, que arrossega a tots els altres mitjans, premsa escrita inclosa. En l’extensió del fenomen casteller, el paper dels mitjans de comunicació és fonamental. Per tant, és evident que ajuda a crear afició, sobretot si es tracten amb una visió oberta i moderna.
-El fet de ser un món tan específic, els ha comportat algun problema?
-Comptem amb la col•laboració de la Coordinadora de Colles Castelleres i el tractament que en fem es basa en el rigor i el respecte. No s’ha d’oblidar que els castells són una activitat que sorgeix de la iniciativa amateur que mobilitza centenars de persones a canvi de res. D’això no en pots fer broma ni dir que el que hauria de fer determinada colla és plegar. El respecte, combinat amb una forta càrrega d’emoció, rivalitat i modernitat, és essencial.
-Quin és el sostre dels castells?
-Crec que no n’hi ha, en alçada o qualitat, i mentre es mantinguin els elements de competitivitat i la seva intrínseca vinculació a la festa.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
