Calafell alerta d’un possible risc de desaparició del passeig marítim per la falta de pròrroga de la concessió estatal

L’Ajuntament de Calafell alerta que el municipi es podria trobar davant d’un escenari que posaria en risc la continuïtat del passeig marítim. La concessió estatal que permet ocupar el domini públic marítim-terrestre per mantenir aquesta infraestructura va finalitzar el 2023, i el consistori assegura que encara no ha rebut resposta a la petició de pròrroga presentada aquell mateix any.

Segons l’Ajuntament, la finalització de la concessió implica que, si no es renova, s’hauria de restablir l’estat original de les platges. Això comportaria, en la pràctica, la possible demolició del passeig marítim a càrrec del consistori.

El govern municipal interpreta la manca de resposta de l’Estat com un motiu de preocupació i tem que es pugui estar plantejant una estratègia encaminada a la desaparició de part del front marítim construït durant les darreres dècades.

Un passeig construït en diverses fases

El passeig marítim de Calafell es va construir per fases. El primer tram, entre Cunit i el Port de Segur, es va executar el 1997, mentre que el tram entre el port i l’Estany es va completar el 2001. Posteriorment, amb la remodelació del Port de Segur, l’any 2006 es va construir el tram que va permetre unir els dos sectors i completar el passeig marítim del municipi.

La concessió estatal havia estat aprovada el 1993, coincidint amb la regeneració de la platja impulsada pel Ministeri d’Obres Públiques, amb sorra procedent del fons marí de Vallcarca, a Sitges.

L’Ajuntament recorda que aquella regeneració ja es va plantejar amb una vida útil aproximada de 30 anys, un període que coincideix amb la situació actual.

Una platja afectada pels temporals i el canvi climàtic

El consistori assenyala que els temporals marítims, l’augment dels efectes del canvi climàtic, la reducció de l’aportació natural de sediments i la presència d’estructures artificials han provocat un retrocés especialment important de les platges de l’Estany i Mas Mel.

En canvi, el tram de Segur es troba més protegit per la presència del port.

En els darrers anys, Calafell ha impulsat diferents actuacions de naturalització del litoral, entre les quals hi ha la recuperació de sistemes dunars, la desconstrucció d’estructures artificials i l’aportació de sorra. El municipi també disposa d’un Pla de Gestió del Litoral aprovat per unanimitat del Ple.

Aquestes actuacions compten amb el seguiment de la Universitat de Girona i s’emmarquen també en projectes europeus com IMPETUS. A més, el municipi participa en un projecte INTERREG amb la Universitat de Perpinyà, l’Agència d’Urbanisme francesa i la Universitat de Girona per continuar estudiant i aplicant mesures de gestió sostenible del litoral.

L’Ajuntament defensa que les actuacions han donat resultats

El regidor d’Ecologia Urbana, Aron Marcos, assegura que les mesures aplicades han permès millorar la situació en alguns punts del litoral.

Segons Marcos, entre Cunit i el Port de Segur s’ha aconseguit incrementar el volum de sorra després de retirar una estructura que actuava com un espigó improvisat i crear un sistema dunar i una zona humida. També destaca els resultats obtinguts a la zona de ponent del port.

En canvi, la situació és més complicada a l’Estany i Mas Mel, on hi ha menys espai disponible per desenvolupar sistemes dunars.

L’Ajuntament posa com a exemple la demolició parcial de la plaça del Mil·lenari, que ha permès guanyar amplada de platja i eliminar el risc que l’estructura acabés afectada pels temporals. Segons el consistori, aquest punt s’ha estabilitzat des de l’actuació.

Reclamen recuperar les aportacions de sorra

Un dels principals punts de conflicte actual és l’aportació de sorra a les platges més afectades. L’Ajuntament de Calafell havia assumit un programa de manteniment anual d’uns 20.000 metres cúbics de sorra, en coordinació amb l’Estat i l’Ajuntament del Vendrell.

El consistori assegura que va executar moviments de sorra, però que aquestes actuacions es van interrompre posteriorment per problemes burocràtics amb la Generalitat i per la presència del corriol camanegre.

Segons l’alcalde, Ramon Ferré, l’Ajuntament va fer aportacions el 2024 i l’Estat el 2025, però ara la continuïtat d’aquestes actuacions està en qüestió.

Ferré: «Sembla que ens volen deixar sense passeig marítim»

L’alcalde de Calafell considera que deixar de fer aportacions de sorra pot acabar comprometent la mateixa infraestructura del passeig.

«Des del 2023 estem buscant solucions definitives amb l’Estat i hem caminat en la mateixa direcció, fent esforços importants. Però ara ens sentim abandonats quan l’Estat rebutja fer més aportacions de sorra en les nostres platges», afirma Ferré.

L’alcalde considera que l’escenari actual fa pensar que «ens volen deixar sense passeig marítim i, a més, que ho paguem nosaltres».

Malgrat la situació, Ferré assegura que el consistori continuarà actuant per protegir el litoral. «Si ells no fan les aportacions necessàries, les farem nosaltres. Però el passeig no perillarà i ens hauran de prorrogar la concessió del 1993», conclou.