Rosa Montané a casa seva
Bernat Deltell |
30-11-2006 19:48
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
-Quin és l’origen de l’amistat amb Santiago Rusiñol?
-No ho sé ben bé, diuen que Rusiñol i el meu avi tenien un sentit de l’humor similar, i aquesta podria ser-ne la causa. La qüestió és que van ser tan amics que el meu avi va canviar el nom de la seva botiga, que va passar de Merceria Cerdà a Merceria Cau Ferrat.
-Però mort el seu avi l’amistat continua...
-Sí, era com de la família. Passava per davant de casa, obria la porta i deia “avui vinc a dinar!”, i la meva mare responia “el que hi hagi, eh?”, i ell “sí, no t’amoïnis, dona”. El meu pare sempre deia que la nostra família havia heretat Rusiñol.
-Quin era la seva relació amb Rusiñol?
-No gaire bona, perquè a ell no li agradaven les criatures. Recordo que un dia, que va venir acompanyat pel seu amic escultor Clarassó, em va fer plorar molt.
-Què va passar?
-Clarassó era el contrari de Rusiñol: baixet, amb una barbeta punxeguda i molt agradable. Al veure que jo plorava, per culpa d’una broma d’en Rusiñol, que ja ni recordo, em va preguntar: “coneixes el rei de bastos?” Jo no ho sabia. Doncs bé, aquell dia, per dinar, hi havia patates, fesolets i costelles amb allioli. De cop i volta, en Clarassó va girar la cadira, va pujar-hi al damunt fent-la servir de cavall i va agafar una costella sucada d’allioli i se la va posar a l’espatlla: “així és el rei de bastos!”, va dir.
-Com recorda Rusiñol?
-Extremadament simpàtic i amb una gran capacitat de seducció. Si hagués estat polític, com el seu germà Albert, hauria triomfat.
-I físicament?
-Molt alt, ben plantat, amb una gran barba, un capell negre d’ales amples, un vestit també negre bastant llarg, i poc arreglat, com desmenjat. Una cosa que he recordat sempre és que tenia una veu molt bonica i parlant era molt pausat. Potser no era d’aquesta manera, però és així com jo el recordo.
-El va veure alguna vegada treballant?
-Després de dinar sempre seia en un balancí que teníem al pati i feia una petita becaineta. Una vegada es va desvetllar de cop, va treure un bloc de la butxaca i va començar a escriure sense parar.
-Aquesta escena va passar al famós pati blau?
-Sí, els meus pares vivien de llogaters al carrer Major 32, on hi ha el pati blau que Rusiñol va pintar.
-Com neix l’associació del Ram de tot l’any?
-El tren que duia les despulles de Rusiñol d’Aranjuez a Barcelona es va aturar a Sitges per petició expressa de l’Ajuntament. A l’andana, plena de gent, un grup de donesde manera espontània van llençar flors dins el vagó fins a cobrir el fèretre. El moment definitiu, però, és quan Joaquim Folch i Torres, a petició de la Generalitat, ve a Sitges a a fer inventari del llegat Rusiñol. Les mateixes senyores de l’estació s’ajunten de nou i omplen el Cau Ferrat de flors. Emocionat, Folch i Torres demana mantenir la tradició, i així ho hem fet.
-Com funciona l’associació?
-Som 360 associades i tres dies a la setmana portem un ram al Cau Ferrat, davant del dibuix de Rusiñol fet per en Casas. El ram substituït és traslladat a l’estàtua de Rusiñol de davant de la platja de Sant Sebastià.
-Una curiosa tradició…
-Sí, i que ens ha fet sortir al rècord Guinness. Vam calcular que en 30 anys havíem portat fins a 30 tones de flors.
-Quines edats tenen les associades?
-Crec que la més gran sóc jo, que ja en tinc 84, i la més jove és una nena que als vuit dies la seva mare ja l’ha va inscriure. I quedi clar que les sòcies no han de pagar res, només fer-se càrrec del cost del ram quan els toca.
-I com ho sap qui ha de portar el ram?
-S’avisa personalment i a través del setmanari l’Eco de Sitges.
-El futur de l’associació està assegurat?
-Més que això, actes com els del 75è aniversari de la mort de Rusiñol contribueixen a renovar l’interès per la seva figura i obra.
(entrevista publicada al diari AVUI)
-No ho sé ben bé, diuen que Rusiñol i el meu avi tenien un sentit de l’humor similar, i aquesta podria ser-ne la causa. La qüestió és que van ser tan amics que el meu avi va canviar el nom de la seva botiga, que va passar de Merceria Cerdà a Merceria Cau Ferrat.
-Però mort el seu avi l’amistat continua...
-Sí, era com de la família. Passava per davant de casa, obria la porta i deia “avui vinc a dinar!”, i la meva mare responia “el que hi hagi, eh?”, i ell “sí, no t’amoïnis, dona”. El meu pare sempre deia que la nostra família havia heretat Rusiñol.
-Quin era la seva relació amb Rusiñol?
-No gaire bona, perquè a ell no li agradaven les criatures. Recordo que un dia, que va venir acompanyat pel seu amic escultor Clarassó, em va fer plorar molt.
-Què va passar?
-Clarassó era el contrari de Rusiñol: baixet, amb una barbeta punxeguda i molt agradable. Al veure que jo plorava, per culpa d’una broma d’en Rusiñol, que ja ni recordo, em va preguntar: “coneixes el rei de bastos?” Jo no ho sabia. Doncs bé, aquell dia, per dinar, hi havia patates, fesolets i costelles amb allioli. De cop i volta, en Clarassó va girar la cadira, va pujar-hi al damunt fent-la servir de cavall i va agafar una costella sucada d’allioli i se la va posar a l’espatlla: “així és el rei de bastos!”, va dir.
-Com recorda Rusiñol?
-Extremadament simpàtic i amb una gran capacitat de seducció. Si hagués estat polític, com el seu germà Albert, hauria triomfat.
-I físicament?
-Molt alt, ben plantat, amb una gran barba, un capell negre d’ales amples, un vestit també negre bastant llarg, i poc arreglat, com desmenjat. Una cosa que he recordat sempre és que tenia una veu molt bonica i parlant era molt pausat. Potser no era d’aquesta manera, però és així com jo el recordo.
-El va veure alguna vegada treballant?
-Després de dinar sempre seia en un balancí que teníem al pati i feia una petita becaineta. Una vegada es va desvetllar de cop, va treure un bloc de la butxaca i va començar a escriure sense parar.
-Aquesta escena va passar al famós pati blau?
-Sí, els meus pares vivien de llogaters al carrer Major 32, on hi ha el pati blau que Rusiñol va pintar.
-Com neix l’associació del Ram de tot l’any?
-El tren que duia les despulles de Rusiñol d’Aranjuez a Barcelona es va aturar a Sitges per petició expressa de l’Ajuntament. A l’andana, plena de gent, un grup de donesde manera espontània van llençar flors dins el vagó fins a cobrir el fèretre. El moment definitiu, però, és quan Joaquim Folch i Torres, a petició de la Generalitat, ve a Sitges a a fer inventari del llegat Rusiñol. Les mateixes senyores de l’estació s’ajunten de nou i omplen el Cau Ferrat de flors. Emocionat, Folch i Torres demana mantenir la tradició, i així ho hem fet.
-Com funciona l’associació?
-Som 360 associades i tres dies a la setmana portem un ram al Cau Ferrat, davant del dibuix de Rusiñol fet per en Casas. El ram substituït és traslladat a l’estàtua de Rusiñol de davant de la platja de Sant Sebastià.
-Una curiosa tradició…
-Sí, i que ens ha fet sortir al rècord Guinness. Vam calcular que en 30 anys havíem portat fins a 30 tones de flors.
-Quines edats tenen les associades?
-Crec que la més gran sóc jo, que ja en tinc 84, i la més jove és una nena que als vuit dies la seva mare ja l’ha va inscriure. I quedi clar que les sòcies no han de pagar res, només fer-se càrrec del cost del ram quan els toca.
-I com ho sap qui ha de portar el ram?
-S’avisa personalment i a través del setmanari l’Eco de Sitges.
-El futur de l’associació està assegurat?
-Més que això, actes com els del 75è aniversari de la mort de Rusiñol contribueixen a renovar l’interès per la seva figura i obra.
(entrevista publicada al diari AVUI)
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
