L'alcalde de la ciutat, amb la primera i el segon tinents d'alcalde, aquest matí
VD |
31-07-2007 13:37
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Elena sha referit sobretot a laugment de contractacions en els sectors de serveis i indústria. Ha admès, així mateix, que encara existeix una important diferència en el mercat de treball entre els homes i les dones, que pateixen molt més latur. Lanuari té com a objectiu oferir informació objectiva sobre la realitat socioeconòmica de les comarques del Garraf i de lAlt Penedès. Pel que fa a les xifres de VNG, destaca un creixement de la població, així com del nombre de contractacions, especialment les de caràcter fix.
Des del punt de vista de la demografia, VNG segueix a lalça en nombre dhabitants. Així doncs, lany 2005 la població arriba a 61.427 persones. Tot i que la taxa de creixement és positiva, la de VNG se situa per sota de la mitjana comarcal, però per sobre de la registrada a Catalunya. Aquest augment es deu, en part, a una taxa de natalitat elevada, de l11%, i a una taxa de mortalitat estable, del 8%. Pel que fa a la migració interna, el saldo entre immigrants i emigrants ha suposat un increment de 60 persones durant lany 2005. I pel que fa a la població estrangera, se situa en les 6.157 persones.
Si parlem del gènere de la població, trobem que hi ha una paritat entre homes i dones, però la distribució per edats és contrària. En el cas de població jove, hi ha més homes que dones. En canvi, en la població de persones grans hi predominen les dones. Tot i amb això, ambdues tendències sequilibren, un 16% de població dedat avançada enfront dun 15% de persones joves.
La mitjana dedat de la població vilanovina és de 40 anys, i líndex denvelliment és inferior al de Catalunya. Pel que fa a la població activa, està formada majoritàriament per persones de menys de 40 anys. En aquesta mateixa línia, es produeix un rejoveniment poblacional, ja que la base piramidal dedat en mostra un engrossiment.
El mercat de treball a VNG mostra una diferenciació quant al gènere, essent la proporció dhomes actius superior a la de les dones (un 59% enfront a un 40%). Pel que fa a la desocupació, la tendència és inversa, essent dun 13% la taxa datur en dones per un 8% en homes.
La taxa datur a VNG per al 2005 és del 9% (2.491 persones), igual que la registrada al Garraf i a lEstat espanyol. Pel que fa al gènere, la majoria solen ser dones (57%), i pel que fa a ledat, la franja més afectada és la que va dels 25 als 39 anys (40%). Quant al nivell destudis, la majoria no supera leducació general (4 de cada 5 casos).
Al llarg de 2005 shan fet un total de 18.668 contractes a VNG, el 89% dels quals han estat temporals. El tipus de contracte més habitual ha estat el de temps parcial, amb un 33%. Quant a ledat, la majoria de contractes han estat de persones dentre 20 i 29 anys (43%). El sector econòmic que ha realitzat més contractacions ha estat el dels serveis (81%), majoritàriament en làmbit del turisme.
VNG concentra el 54% dels assalariats de la comarca del Garraf, amb 14.925 treballadors. Es distribueixen de la manera següent: un 60% en serveis, un 24% en indústria i un 16% en la construcció. Pel que fa al nombre dempreses, ha augmentat en un 6% respecte lany anterior, i la xifra se situa en els 2.067 centres. També hi ha hagut una dinàmica de creixement en els treballadors autònoms, que suposa un 5% més que lany anterior. La majoria dells se centren en el sector dels serveis (73%).
Si parlem dagricultura, només un 11% del territori municipal es dedica al conreu. I en la ramaderia, hi ha a VNG un total de 38 explotacions, dedicades bàsicament a laviram i al bestiar oví i cabrum. 81 embarcacions conformen la flota pesquera de la ciutat, que ha produït un volum anual de pesca de més de 3 tones. I si parlem de lhabitatge, un 40% dels que shan iniciat al Garraf ho han fet a VNG, i shan sol·licitat un total de 1.560 llicències dobra lany 2005.
Quant a les dades de mobilitat diària, cal destacar que el 73% dels llocs de treball de VNG els ocupen els seus habitants, i que quasi el 60% de la població treballa al municipi. Per tant, un 40% de la població activa sha de desplaçar al seu lloc de treball, majoritàriament a Barcelona.
Joan Ignasi Elena ha ressaltat la bona situació de creixement de la ciutat, que és motor de la comarca. Considera prova daixò el fet que shi continuen creant empreses i llocs de treball, no únicament en la construcció, un sector que actualment ja està més estabilitzat, sinó també en serveis i indústria. Per a lalcalde de VNG, aquesta situació és molt important per mantenir la sostenibilitat de leconomia de la ciutat i és alhora un estímul i un repte per a lAjuntament per continuar treballant.
Per veure levolució dalgunes daquestes dades del 2005 fins a lactualitat, es disposa de la síntesi dindicadors econòmics que publica trimestralment lAjuntament de VNG, a través de la Regidoria de Desenvolupament Local, Societat de la Informació i Promoció de la Ciutat. En les dades del primer trimestre del 2007 sobserva, per exemple, que la població vilanovina ha augmentat fins a 64.588 persones. Daquestes, la proporció de gent jove és del 10,79%.
En el mercat de treball es registra un lleuger augment de les persones aturades, que al final del primer trimestre denguany representaven una taxa del 9,7%. Daltra banda, el sector de serveis continua essent el de mes pes en lactivitat econòmica de la ciutat, seguit de la construcció, la indústria i lagricultura.
La síntesi dindicadors econòmics selabora cada trimestre amb el suport de la Mancomunitat Intermunicipal Penedès-Garraf, el Fons Social Europeu i el Servei dOcupació de la Generalitat de Catalunya.
Des del punt de vista de la demografia, VNG segueix a lalça en nombre dhabitants. Així doncs, lany 2005 la població arriba a 61.427 persones. Tot i que la taxa de creixement és positiva, la de VNG se situa per sota de la mitjana comarcal, però per sobre de la registrada a Catalunya. Aquest augment es deu, en part, a una taxa de natalitat elevada, de l11%, i a una taxa de mortalitat estable, del 8%. Pel que fa a la migració interna, el saldo entre immigrants i emigrants ha suposat un increment de 60 persones durant lany 2005. I pel que fa a la població estrangera, se situa en les 6.157 persones.
Si parlem del gènere de la població, trobem que hi ha una paritat entre homes i dones, però la distribució per edats és contrària. En el cas de població jove, hi ha més homes que dones. En canvi, en la població de persones grans hi predominen les dones. Tot i amb això, ambdues tendències sequilibren, un 16% de població dedat avançada enfront dun 15% de persones joves.
La mitjana dedat de la població vilanovina és de 40 anys, i líndex denvelliment és inferior al de Catalunya. Pel que fa a la població activa, està formada majoritàriament per persones de menys de 40 anys. En aquesta mateixa línia, es produeix un rejoveniment poblacional, ja que la base piramidal dedat en mostra un engrossiment.
El mercat de treball a VNG mostra una diferenciació quant al gènere, essent la proporció dhomes actius superior a la de les dones (un 59% enfront a un 40%). Pel que fa a la desocupació, la tendència és inversa, essent dun 13% la taxa datur en dones per un 8% en homes.
La taxa datur a VNG per al 2005 és del 9% (2.491 persones), igual que la registrada al Garraf i a lEstat espanyol. Pel que fa al gènere, la majoria solen ser dones (57%), i pel que fa a ledat, la franja més afectada és la que va dels 25 als 39 anys (40%). Quant al nivell destudis, la majoria no supera leducació general (4 de cada 5 casos).
Al llarg de 2005 shan fet un total de 18.668 contractes a VNG, el 89% dels quals han estat temporals. El tipus de contracte més habitual ha estat el de temps parcial, amb un 33%. Quant a ledat, la majoria de contractes han estat de persones dentre 20 i 29 anys (43%). El sector econòmic que ha realitzat més contractacions ha estat el dels serveis (81%), majoritàriament en làmbit del turisme.
VNG concentra el 54% dels assalariats de la comarca del Garraf, amb 14.925 treballadors. Es distribueixen de la manera següent: un 60% en serveis, un 24% en indústria i un 16% en la construcció. Pel que fa al nombre dempreses, ha augmentat en un 6% respecte lany anterior, i la xifra se situa en els 2.067 centres. També hi ha hagut una dinàmica de creixement en els treballadors autònoms, que suposa un 5% més que lany anterior. La majoria dells se centren en el sector dels serveis (73%).
Si parlem dagricultura, només un 11% del territori municipal es dedica al conreu. I en la ramaderia, hi ha a VNG un total de 38 explotacions, dedicades bàsicament a laviram i al bestiar oví i cabrum. 81 embarcacions conformen la flota pesquera de la ciutat, que ha produït un volum anual de pesca de més de 3 tones. I si parlem de lhabitatge, un 40% dels que shan iniciat al Garraf ho han fet a VNG, i shan sol·licitat un total de 1.560 llicències dobra lany 2005.
Quant a les dades de mobilitat diària, cal destacar que el 73% dels llocs de treball de VNG els ocupen els seus habitants, i que quasi el 60% de la població treballa al municipi. Per tant, un 40% de la població activa sha de desplaçar al seu lloc de treball, majoritàriament a Barcelona.
Joan Ignasi Elena ha ressaltat la bona situació de creixement de la ciutat, que és motor de la comarca. Considera prova daixò el fet que shi continuen creant empreses i llocs de treball, no únicament en la construcció, un sector que actualment ja està més estabilitzat, sinó també en serveis i indústria. Per a lalcalde de VNG, aquesta situació és molt important per mantenir la sostenibilitat de leconomia de la ciutat i és alhora un estímul i un repte per a lAjuntament per continuar treballant.
Per veure levolució dalgunes daquestes dades del 2005 fins a lactualitat, es disposa de la síntesi dindicadors econòmics que publica trimestralment lAjuntament de VNG, a través de la Regidoria de Desenvolupament Local, Societat de la Informació i Promoció de la Ciutat. En les dades del primer trimestre del 2007 sobserva, per exemple, que la població vilanovina ha augmentat fins a 64.588 persones. Daquestes, la proporció de gent jove és del 10,79%.
En el mercat de treball es registra un lleuger augment de les persones aturades, que al final del primer trimestre denguany representaven una taxa del 9,7%. Daltra banda, el sector de serveis continua essent el de mes pes en lactivitat econòmica de la ciutat, seguit de la construcció, la indústria i lagricultura.
La síntesi dindicadors econòmics selabora cada trimestre amb el suport de la Mancomunitat Intermunicipal Penedès-Garraf, el Fons Social Europeu i el Servei dOcupació de la Generalitat de Catalunya.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
