VNG

Els matrimonis catòlics disminueixen un 14,8% en un any

Dels 650 matrimonis celebrats al Garraf, 239 van ser catòlics i 409 civils

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Del total de matrimonis celebrats a Catalunya l’any 2006, 29.732 corresponen a parelles de diferent sexe i 1.087 a parelles del mateix sexe1. L’edat mitjana al matrimoni segueix augmentant entre les parelles de diferent sexe. L’any 2006 els valors de l’edat mitjana al matrimoni són de 34 anys per als homes i 31,8 anys per a les dones i pel que fa al primer matrimoni els valors se situen en 31,8 per als homes i 30,3 per a les dones. També es manté la tendència a l’increment gradual dels matrimonis en segones o posteriors núpcies, com a conseqüència d’un procés anterior de divorci o per viduïtat. Així, el 2006 els matrimonis en segones o posteriors núpcies (per almenys un dels cònjuges) representen el 23,2% del total.

Pel que fa a la nacionalitat dels contraents, en el 21,3% dels matrimonis almenys un dels contraents és de nacionalitat estrangera, mentre que a Espanya aquesta proporció és del 15,7%. Cal destacar el ràpid descens del nombre de matrimonis celebrats segons el ritu catòlic, que en un any han disminuït un 14,8% i que ja només representen el 37,3% del total de matrimonis, mentre que a Espanya representen el 55%.

L’anàlisi dels matrimonis en el territori segons el tipus de celebració mostra realitats comarcals molt diverses. Destaquen la Terra Alta (63,3%), la Conca de Barberà (54%) i el Baix Ebre (51,4%), en tant que són les úniques comarques on els matrimonis catòlics superen els civils. D’altra banda, les comarques amb menys pes de matrimonis catòlics són la Cerdanya (23%) i el Priorat (24,1%).

Els matrimonis de persones del mateix sexe representen el 3,5% del total de matrimonis

L’any 2006 s’han celebrat 1.087 matrimonis de persones del mateix sexe dels quals 735 han estat d’homes i 352 de dones. Aquesta xifra representa el 23,8% dels 4.574 matrimonis de persones del mateix sexe que s’han celebrat a Espanya.

Els mesos en què s'han celebrat més matrimonis han estat el maig i el juny, amb 119 i 111
celebracions respectivament.

Segueix augmentant l’edat mitjana al matrimoni i al primer matrimoni

Actualment els valors de l’edat mitjana són de 34 anys per als homes i 31,8 anys per a les dones, amb una diferència entre homes i dones de 2,2 anys. L'edat mitjana al matrimoni a Catalunya ha augmentat, entre el 1986 i el 2006, en 6,2 anys per als homes i 6,6 anys per a les dones. Si ens fixem en l’edat mitjana al primer matrimoni, és a dir sense comptabilitzar els casaments en segones o posteriors núpcies, és de 31,8 anys per als homes i 30,3 per a les dones l’any 2006, amb una diferència entre ells d’1,5 anys, diferència que s’ha reduït respecte als anys anteriors. Si s’analitza per nacionalitats, l’edat mitjana al primer matrimoni no difereix gaire entre cònjuges de nacionalitat espanyola (31,8 per als homes i 30,3 per a les dones) dels de nacionalitat estrangera, que se situen en 30,9 en el cas dels homes i 30 en el cas de les dones. La diferència d’edats per sexes és menor en el cas dels estrangers, de 0,9 anys enfront de l'1,5 dels espanyols.

Entre les dones que es casen, el grup de 30-34 anys duplica el de 20-24 anys

El grup d’edats de 25 a 29 anys continua sent el majoritari en ambdós sexes (31,4% dels homes i 36,8% de les dones), però amb tendència a la baixa. El segon grup d'edat més freqüent és el de 30 a 34 anys, tant en el cas dels homes (29,9%) com de les dones (25,4%).

A partir dels 35 anys el conjunt d’homes que es casen és sempre més nombrós que e de les dones del mateix grup d'edat. Actualment el 32,7% d’homes que es casen tenen 35 anys o més, mentre que les dones se situen en el 25%.

Més del 60% dels matrimonis són exclusivament civils
L’any 2006, s'han registrat 18.487 matrimonis exclusivament civils (62,2%), cinc punts més que l’any anterior i 11.081 matrimonis catòlics (37,3%). Els matrimonis segons altres tipus de celebracions és manté en el 0,5% del total (164 matrimonis).

En analitzar, però, els matrimonis segons la nacionalitat dels contraents, es palesa la incidència en cadascuna de les categories. Així, en el cas en què ambdós contraents són de nacionalitat
espanyola, el 43,5% dels matrimonis se celebren segons el ritu catòlic i el 56,1% són matrimonis
civils, i queda un marginal del 0,4 en què se celebren segons altres religions.

En el cas en què tots dos contraents són estrangers, aquestes proporcions prenen els valors
següents: els matrimonis catòlics representen el 13,7%, els civils el 84,4% i en aquest cas els d’altres religions pugen fins a un 1,8%.

Si s’analitzen les edats dels contraents segons tipus de matrimoni, les piràmides resulten
significativament diferents. En el cas dels matrimonis catòlics, aquells en què tots dos contraents són menors de 30 anys, representen el 47,2% del total, mentre que en el cas dels matrimonis civils representen el 21,5%.

Almenys un dels cònjuges és estranger en el 21,3% dels matrimonis

La proporció en què ambdós cònjuges són espanyols tendeix a la baixa de manera gradual, i és del 78,7% l’any 2006, mentre que els matrimonis mixts són en conjunt del 16,2%, amb un predomini dels d'home espanyol i dona estrangera (10,2%).

Es van registrar 3.018 matrimonis d’home espanyol amb dona estrangera, el 46,7% dels quals van ser entre home espanyol i dona d’Amèrica del Sud (305 d’aquests matrimonis van ser amb una dona brasilera). Segueixen els matrimonis amb dones de la resta d’Europa amb un 18,3% (216 matrimonis amb dona russa), amb dones d’Amèrica del Nord i Central amb una proporció del 14,1%, i finalment amb dones de la Unió Europea amb un 8,9%.

Pel que fa als 1.786 matrimonis celebrats l’any 2006 entre dones espanyoles i homes estrangers, són predominants les nacionalitats d’Amèrica del Sud amb 34,7% (dintre d’aquests 146 amb argentins) i d’Àfrica amb un 19,8% (236 d’aquests matrimonis van ser amb homes marroquins).
Els matrimonis registrats a Catalunya en què ambdues persones són de nacionalitat estrangera han estat 1.528. Els matrimonis celebrats entre persones d’Amèrica del Sud són els més nombrosos amb un 51,3%, seguits dels matrimonis entre persones de la resta de la Unió Europea (18,4%). Els matrimonis en què els dos cònjuges són estrangers i a més de la mateixa nacionalitat tendeixen a la baixa i representen el 60,5% del total de matrimonis entre estrangers.

Estacionalitat dels matrimonis, també segons el tipus de celebració

El mes de setembre, amb el 15,3% de les celebracions, és el mes en què es van casar més parelles, seguit pels mesos de juliol (14,4%) i juny (13,6%). Els mesos amb menys matrimonis són els de gener (3,3%) i febrer (4,1%). Aquesta distribució és pràcticament una constant en els darrers anys. Si ho analitzem, però, per tipus de celebració, els matrimonis catòlics tenen una estacionalitat més marcada i concentren als mesos de primavera i estiu el gran nombre de casaments.

El Baix Penedès és la comarca amb la taxa de nupcialitat més alta de Catalunya

Les comarques catalanes que han registrat els valors més elevats de taxa bruta de nupcialitat
(matrimonis per 1.000 habitants) són el Baix Penedès (5,4‰), la Vall d’Aran i el Tarragonès (5,2‰). Per contra, les comarques amb una taxa més baixa són la Terra Alta (2,4‰) i el Pallars Sobirà i la Ribera d’Ebre amb 2,6 matrimonis per mil habitants.

Entre els municipis de 50.000 habitants i més, Lleida, amb 5,6 matrimonis per mil habitants, és el municipi amb una taxa més alta, seguit de Viladecans (5,5‰) i Tarragona i Castelldefels (5,2‰).
Esplugues de Llobregat (2,6‰) i l’Hospitalet de Llobregat (3‰) són els que han registrat una taxa de nupcialitat més baixa.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local