8 de març, Dia Internacional de les Dones

 Al 1977 les Nacions Unides van implantar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona. Des de l’Ajuntament de Sitges, a través de la Regidoria per a la Igualtat de Gènere, es vol commemorar aquesta diada com una demostració de compromís cap a la igualtat entre homes i dones.

Les activitats previstes conformen una programació més complerta que en altres anys i s'iniciarà divendres amb un estand informatiu del Centre Sitges Dona, que a partir de les 17 hores al Cap de la Vila i amb la colaboració de l’Associació de Dones de Sitges, servirà per difondre les seves activitats i serveis. A partir de les 19 hores, al mateix lloc, tindrà lloc la lectura del manifest del Dia Internacional de les Dones 2008 a càrrec de Rosa Andreu, actriu, i una actuació musical a càrrec de Juventuts Musicals.

Les activitats continuaran dissabte amb la inauguració de l'escultura de l'artista Marta Solsona, "Dona asseguda", al passeig de la Ribera a les sis de la tarda, i la inauguració de l'exposició "8 dones, 8 països" amb la presència de les artistes de vuit països, al Mercat Vell a les vuit de la tarda.

Al vespre continuaran les activitats amb un sopar de dones organitzat per la Societat Recreativa El Retiro amb l'actuació de Caroline Dream i l'espectacle “¡Dime que sí!” i ja entrada la mitjanit, a l’Escorxador hi hauran dos espectacles de dansa; un de l’Associació Artística i Cultural El Gato Azul amb l’actuació de dansa oriental “Las mujeres y sus diosas”, a càrrec de Sahla i Musas Bellyraqs, i l’actuació de dansa contemporània “Un cant a la vida”, amb la ballarina Sílvia Cuesta. A més, el proper 27 de març, tindrà lloc el cicle “Entre Dones” amb la conferència-debat “El 8 de març i la lluita feminista” amb la col.laboració de la Societat Recreativa El Retiro.

Vuit dones, vuit països

Vuit dones, de vuit països, de quatre continents. Sitges ret el dia de la dona treballadora, el 8 de març, un homenatge a les artistes que, al fet de ser creadores s’hi suma el fet de ser dones, mares i treballadores. Les seves obres, de formats diversos i sorgides de mentalitats diferents, comparteixen una mateixa visió del món, la de la dona que busca un reconeixement artístic i social. L’exposició, produïda per l’Ajuntament de Sitges i concebuda també com a homenatge a Simone de Beauuvoir en el centenari del seu naixement, es podrà veure del 8 de març al 27 d’abril al Mercat Vell de Sitges. L’horari és de dilluns a divendres, de 17.30 a 20.00 hores i dissabtes, diumenge i festius de 10.00 a 14.00 i de 17.00 a 20.00 hores.

En paraules de la comissària de la mostra, Marta Darder, “l’esforç de les artistes és doblement dur, cal compaginar el treball en la vida privada, social i familiar amb les tasques diàries de creació i alhora cal lluitar per fer visible la feina feta”. És per això que aquesta exposició, nascuda amb vocació itinerant, és un homenatge a aquest esforç.

Les artistes i les seves obres

Les artistes d’aquesta mostra vénen de llocs molt diferents però amb inquietuds similars. Ana Barboza (Perú), construeix i desconstrueix el seu cos cosint damunt vestits de teles transparents. Benedetta Bonichi (Itàlia), en canvi, treballa amb radiografies, l’únic mitjà, segons ella, per llegir la realitat a través de la matèria, per mostrar l’interior més desconegut de la dona. Des del Camerun, Angèle Etoundi vol prendre distància de les representacions típiques de la dona africana mostrant la seva pròpia realitat. Les dones fotografiades podrien ser ella mateixa: dona, negra, jove i resident a Europa. Encara a l’Àfrica, Susan Hefma (Egipte) se sent atreta per les
formes abstractes de les estructures. Les seves obres, ja siguin fotografies, dibuixos, vídeos o escultures juguen amb el blanc i negre.

Des de l’altra banda del món, a Àsia, Mella Jaarsma (Indonèsia) es qüestiona l’origen de la identitat construint-ne de noves a través de vestits elaborats amb diferents materials. Cada vestit simbolitza un poder: el poder de la religió, el poder del reconeixement, el poder de la jerarquia. En canvi, la sud-coreana Kim, Yeun Hee treballa amb les tradicions, amb les llegendes i els rituals. Segons una història del seu país, qui fabriqui mil grues aconseguirà complir el desig que va demanar quan va començar a fer-les; partint d’aquesta història, la seva instal·lació consisteix en mil grues de colors que projecten la seva ombra sobre la paret.

Als Estats Units, Sharon Kopriva es planteja com seria el món si les dones, que sempre han estat les més sacrificades, les “mules de càrrega” de la religió, poguessin arribar a ser cardenals, bisbes o fins i tot papes. La reflexió es fa a través de les figures de paper maixé.

Finalment, des d’Espanya, Maïs parla del silenci i del desig de superació a través d’una obra escultòrica que ens fa reflexionar sobre espais on una dona es pot sentir empresonada o protegida.