S'acorda l'avantprojecte del Pla Territorial Metropolità de Barcelona, que inclou el Garraf

Es tracta d’un instrument bàsic que té com a principals objectius:

-Satisfer la demanda d’habitatge de la regió metropolitana de Barcelona en els propers anys i garantir un desenvolupament urbanístic ordenat i sostenible.
-Localitzar els desenvolupaments urbanístics segons un model de ciutats compactes, complexes i cohesionades, per tal de fer front a l’ocupació extensiva de sòl, la dispersió, l’especialització funcional i la segregació social
-Fomentar l’activitat econòmica i la competitivitat del territori amb espais suficients, equipats, connectats i eficients
-Preservar el patrimoni natural i del paisatge tot conformant un sistema d’espais obertsque ampliï i connecti les àrees actualment protegides, per tal de garantir-ne la funcionalitat
-Potenciar l’ús del transport públic a partir de l’extensió, el condicionament i la millora de la xarxa ferroviària i de transport públic, amb noves connexions directes amb el Vallès mitjançant un nou túnel ferroviari des d’Horta o altres infraestructures de gran abast que trenquen la radialitat de la xarxa com la línia Orbital ferroviària.
-Racionalitzar les infraestructures viàries per evitar-ne la congestió i facilitar la utilització del transport col·lectiu, amb actuacions com la interconnexió entre el Baix Llobregat i el Vallès Oriental i Occidental o la millora dels corredors nord-sud, des de l’eix de la C15 Garraf-Penedès o de la C-17 Barcelona -Vallès

El primer Pla Territorial Metropolità

Avui Govern i món local han arribat a un acord històric per tal que per primera vegada la Regió metropolitana compti amb un Pla territorial propi. 30 anys després que s’aprovés el Pla General Metropolità, de caràcter urbanístic, i 13 anys després del Pla Territorial General de Catalunya, la Regió Metropolitana de Barcelona comptarà per primera vegada amb un Pla que ha d’establir els criteris bàsics per tal de garantir un desenvolupament urbanístic ordenat i sostenible a l’àrea més poblada de Catalunya. Igualment, es tracta d’una eina que delimita els espais d’interès paisatgístic i estratègic que cal preservar i que impulsa una xarxa viària i ferroviària de qualitat que faci possible el seu creixement futur, amb un horitzó temporal establert a l’any 2026.

El Pla territorial metropolità de Barcelona abasta un total de 164 municipis, un àmbit molt superior al dels plans supramunicipals existents fins ara. El seu àmbit abasta les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, i comprèn una superfície total de 3.236 quilòmetres quadrats, on viu gairebé el 70%de la població catalana.

Pel que fa a l’aplicació de les directrius del document, l’Avantprojecte confia la concreció de determinades propostes que no pot abastar a la seva escala a un conjunt de 13 plans directors urbanístics, cadascun d’ells amb objectius específics d’acord a la problemàtica de cada zona entre els que es troba el de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que serviria com a revisió del Pla General Metropolità.

Una tramitació consensuada

La redacció de l’Avantprojecte del Pla suposa un primer pas de cara a l’elaboració i tramitació d’aquest instrument. Atesa la rellevància territorial i demogràfica de l’àmbit que abasta, la seva formulació ja s’ha dut a terme mitjançant un procediment específic que ha garantit la participació dels ens territorials des de bon començament.

Així, és el DPTOP qui impulsa la redacció del Pla, però ho fa mitjançant la Comissió d’Ordenació Territorial Metropolitana, composada, de manera paritària, per membres del Govern de la Generalitat i del món local. Aquesta Comissió s’ha dotat d’una Ponència tècnica igualment paritària i ha comptat amb el suport de l’Institut d’Estudis Metropolitans (IET) per a la confecció material de l’avantprojecte.

Ara, el conseller del DPTOP, Joaquim Nadal, obrirà el procés de consulta pública de l’Avantprojecte. Finalment, serà el Govern de la Generalitat l’encarregat de fer l’aprovació definitiva del Pla, després del corresponent procés de tramitació.

Els reptes del nou Pla

Les característiques del marc físic de la regió metropolitana i del patrimoni urbà heretat, les actuals dinàmiques demogràfiques i econòmiques i el procés d’ocupació del territori a què han donat pas, així com els previsibles escenaris de creixement per als propers anys plantegen una sèrie de reptes als quals els Pla haurà de donar resposta:

-Garantir la funcionalitat dels espais oberts: protegir nous espais interconnectats al voltant de les àrees ja protegides i potenciar la continuïtat dels espais oberts al llarg de les serralades litoral i prelitoral. Garantir la permanència d’àrees d’alt valor agrari, com el conreu de la vinya a la plana del Penedès i els espais agroforestals del Vallès, i evitar la construcció en zones amb riscos naturals.
-Promoure la ciutat compacta enfront de l’ocupació extensiva del sòl: fomentar el desenvolupament de trames urbanes amb unes densitats de població que redueixin al màxim el consum de sòl.
-Afavorir els creixements en continuïtat enfront de la dispersió: evitar la proliferació d’urbanitzacions aïllades i complementar les existents amb àrees més denses i de nova centralitat.
-Fomentar la ciutat complexa enfront de l’especialització funcional: potenciar els usos del sòl on convisquin activitats residencials i econòmiques.
-Impulsar la ciutat cohesionada enfront els riscos de segregació social: integrar les accions urbanístiques amb programes adreçats a millorar les condicions de vida de la població, tot cercant la coordinació amb altres administracions.
-Atendre la demanda d’habitatge: complementar la capacitat de construcció d’habitatge que es desprèn dels plans ja aprovats amb el desenvolupament d’àrees residencials estratègiques on s’escaigui.
-Dotar d’espais i infraestructures per a la nova activitat econòmica: fomentar àrees industrials amb un alt nivell d’equipaments i connexió a la xarxa de transport; transformar àrees industrials en zones mixtes amb residència; i atendre les necessitats d’infraestructures de suport a l’activitat econòmica.
-Millorar l’accessibilitat dels sectors urbanitzables: potenciar els sectors contigus a les trames urbanes i propers a estacions de ferrocarrils i reduir les àrees urbanitzables previstes al planejament però poc desenvolupades que no compleixin aquests requisits.
-Optimitzar la mobilitat: utilitzar el planejament per limitar la urbanització allunyada del transport públic; completar l’actual estructura viària, marcadament radial, fins a configurar una malla que augmenti la connectivitat dels municipis perifèrics; completar la xarxa ferroviària amb noves línies i intercanviadors i dotar-se d’una xarxa segregada per al transport de mercaderies de llarg recorregut.
-Superar les limitacions de les infraestructures de transport: dotar de servei a les àrees que encara no disposen d’infraestructura ferroviària, complementar l’actual estructura radial amb la connexió amb tren dels principals nodes de la segona corona metropolitana i potenciar el transport ferroviari de mercaderies. Segregar els usos locals i de pas de la xarxa viària, complementar la radialitat amb un traçat amb forma de malla i garantir la capil·laritat de la xarxa.

Per tal de poder respondre a aquests reptes, el nou Pla estructura les seves directrius en tres sistemes d’ordenació:

A.Espais oberts
B.Assentaments urbans
C.Infraestructures de mobilitat

A. Espais oberts

En el sistema d’espais oberts, el Pla distingeix entre tres tipus bàsics d’espais: de protecció especial d’interès natural i ambiental, de protecció especial de la vinya i de protecció preventiva del mosaic agroforestal.

Els espais de protecció especial d’interès natural i ambiental ocupen una superfície de 200.000 hectàrees, formades per aquelles àrees que ja gaudien d’alguna figura de protecció supramunicipal (Xarxa Natura 2000, PEIN, PDUSC, Parcs de la Diputació de Barcelona, etc.) les quals han estat ampliades i racionalitzades de manera que es garanteix la seva connexió i, a partir d’aquí, el seu funcionament com a sistema.
Els espais de protecció especial de la vinya ocupen una superfície de 24.000 hectàrees, bàsicament a la plana del Penedès i algunes àrees limítrofes. A aquests espais se’ls assigna un nivell de protecció igual al dels espais d’interès natural i ambiental, per la qual cosa han de mantenir la condició de no urbanitzats.

Els espais de protecció preventiva del mosaic agroforestal (18.400 hectàrees). Es tracta d’espais estratègicament situats entre àrees urbanes i les de protecció especial, per tal de poder desenvolupar de la manera més eficient la seva doble funció de preservació de l’espai i reserva de sòl per a possibles desenvolupaments urbans futur.

D’aquesta manera, el Pla permet passar de les actuals 103.000 hectàrees amb protecció supramunicipal a 242.000. I, el que és més destacable, configura un sistema espais oberts que, al mateix temps que impedeix l’expansió incontrolada de les àrees urbanitzades i ajuda a preservar els valors paisatgístics existents, permet la connectivitat biològica i facilita el manteniment de la biodiversitat.

B. Assentaments urbans

El sistema d’assentaments és aquell en què s’ordenen els futurs desenvolupaments urbans, ja sigui per a habitatge o per a l’activitat econòmica.

El Pla parteix de l’estructura urbana existent i de l’estimació de les futures demandes d’habitatge i d’activitat per realitzar les propostes d’ordenació, tenint en compte les previsions d’evolució demogràfica i d’activitat econòmica.

En aquest sentit, el Pla proposa el desenvolupament urbà en aquella forma que minimitzi la utilització extensiva del sòl, la dispersió, l’especialització funcional i la segregació social. És a dir, proposa una estructura urbana basada en la compacitat, la complexitat d’usos i la cohesió social.

Per assolir aquest objectiu, el Pla es basa en lapotenciació dels desenvolupaments més importants a les principals nodalitats del sistema de ciutats que s’ha anat configurant a la regió metropolitana al llarg de la seva història, en la moderació del creixement dels nuclis menors i en l’aturada de la dispersió urbana, de manera que es mantingui la màxima integritat possible del sistema d’espais oberts.

El sistema resultant queda configurat, així, a partir de tres categories bàsiques d’assentaments:

Àrea metropolitana, configurada per la ciutat de Barcelona i els municipis del seu entorn més proper, per a la qual, i en tractar-se d’un àmbit molt ocupat, el Pla no planteja noves operacions d’extensió urbana de gran dimensió pel que fa a l’ocupació de nou sòl que actualment no estigui qualificat com a urbanitzable. Per contra, sí es presenten noves oportunitats sobre àrees urbanes en transformació, una part de les quals pot tenir un caràcter estratègic pel conjunt de la regió metropolitana.
Ciutats que conformen l’anomenat “Arc metropolità”, en què ciutats com Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Martorell i Granollers, i àmbits com el de la Riera de Caldes i la vall baixa del Tenes veuran potenciat el seu desenvolupament per tal d’arribar a esdevenir nodalitats que, sense arribar a la seva dimensió, acabin configurant conjuntament amb Terrassa, Sabadell i Mataró un sistema d’assentaments eficientment articulat tant internament com amb la resta de la regió metropolitana.

El Pla té en compte també la continuació del sistema urbà més enllà dels límits de la regió, integrat per les principals polaritats interiors (Igualada, Manresa, Vic) i el seu desenvolupament futur.
Nuclis i àrees especialitzades que no es troben significativament inclosos en continus urbans intermunicipals, per als quals el Pla estableix diferents estratègies en funció de l’entitat, les característiques, l’accessibilitat i la disponibilitat de sòl físicament apte per a un creixement per extensió.

C. Infraestructures i mobilitat

El sistema d’infraestructures de mobilitat és aquell que permet la connexió dels pobles i ciutats, tant internament com amb l’exterior. L’objectiu darrer d’aquest sistema és maximitzar l’accessibilitat des de qualsevol punt del territori, però amb el mínim impacte sobre el medi, amb l’estalvi energètic, així com contribuir a reduir les emissions i limitar l’efecte hivernacle. Així mateix, es persegueix que des de qualsevol punt del territori metropolità siguin fàcilment accessibles els punts de connexió amb la resta de Catalunya, Espanya i el món ( tren convencional, AVE, aeroports i ports).

Prioritat per la xarxa ferroviària

A partir de la dotació existent i de desenvolupament futures el Pla prioritza les actuacions sobre la xarxa ferroviària, amb la intenció de que aquest mode de transport tingui un paper cada vegada més rellevant en la mobilitat de la regió metropolitana.

En aquest sentit, es realitzen bàsicament tres tipus de propostes per a la xarxa ferroviària:

Dotar d’infraestructura ferroviària a aquelles àrees que encara no disposen de connexió o necessiten millorar-la :

-Millorar connexions amb el centre del sistema metropolità: com la proposta d’una connexió ferroviària amb el Vallès mitjançant nou túnel per Horta o la prolongació dels eixos de Sabadell i Terrassa.
-Noves necessitats de traçat: a causa dels desenvolupaments urbans recents i previstos que fan necessàries actuacions com el desplaçament a l’interior de la línia del Maresme o la nova línia de rodalies entre Castelldefels, Cornellà i Barcelona.
-Millorar connexions amb l’entorn amb les comarques veïnes: es proposen actuacionscom el desdoblament i millora del traçat de les línies de Vic i Manresa i noves línies de connexió amb Manresa i Igualada.

2. Trencar l’exclusiva radialitat del sistema ferroviari actual, a partir de :

La connexió de les principals ciutats metropolitanes: amb la creació de la línia orbital que connectarà Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Martorell, Terrassa, Sabadell, Granollers i Mataró, i d’una nova línia ferroviària des de Terrassaa Granollers.
La connexió de les principals ciutats veïnes: a partir de l’eix Transversal ferroviari que, des de Lleida fins a Girona, connectarà les ciutats d’Igualada, Manresa i Vic i permetrà al mateix temps alliberar la xarxa metropolitana de trànsit de pas.

3. Incrementar el pes del sistema ferroviari en el transport de mercaderies, per tal de descongestionar la xarxa viària i minimitzar l’impacte ambiental. Són concebuts en aquest sentit, tant el caràcter polivalent dels corredors transversal metropolità (eix Penedès-Vallès) i tranversal ferroviari (a l’exterior de la regió metropolitana) com el ramal de connexió des de port de Barcelona.

Racionalitzar la xarxa viària

Pel que fa a la xarxa viària, les propostes van adreçades a superar la triple problemàtica que provoca actualment l’estructura de la xarxa metropolitana: la sobrecàrrega de les vies de pas, la manca de mallat i la manca de capil·laritat.

Per aquest motiu, cal destacar actuacions com ara:

-La nova vialitat entre Granollers i Martorell, que relligarà les àrees urbanes vallesanes per tal de garantir la seva connexió de forma integrada, tot enfortint les relacions entre les ciutats de l’arc metropolità.
-La construcció o la millora en tots els corredors nord-sud, des de l’eix de la C15 entre Vilanova i la Geltrú i Igualada, fins a la C17 o el túnel de la Conreria.
-Intervencions a partir de vies estructurants secundàries i suburbanes que, en adaptar-se a un tipus de trànsit local i, sobretot, en representar una apropiada connexió entre la xarxa estructurant primària i les vies locals, garanteixen la capil·laritat del conjunt del sistema i permeten el seu funcionament eficient.