'Vilanova no està viva culturalment'

La seva carrera va començar a França amb la Cia. Dram Bakus i l’espectacle “Opération Fu”, amb el que va girar durant cinc anys per més de 30 països. Al 1994 va tornar a Catalunya per crear i protagonitzar “L’Ombra”, dirigida per Jordi Purtí, amb la que continua ininterrompudament de gira amb gran èxit de crítica i públic. Actualment, Toni Albà dirigeix i protagonitza els espectacles de creació pròpia “Protocol per a Camaleons” i “Audiència i-real” (2003). Durant aquests anys, també ha treballat com a director de tots els espectacles de la Cia. La Pera Llimonera, en alguns dels muntatges de L’Estaquirot Teatre, i realitzant paròdies polítiques molt conegudes a diferents televisions. Toni Albà també dirigeix i produeix durant el Festival Off Avignon 2006 la versió francesa de “Brams o la kumèdia dels herrors “, que va escriure amb Sergi López al 1986, i “M.A.M.Modern Art Modern” (2005), de l’equip creatiu Copi Rait.

-Després que l’any passat els Pastorets de la Unió Vilanovina s’exiliessin a Ribes, enguany no es representaran. Per què?
-Bàsicament perquè Sergi López està fora fins les festes de Nadal, jo estic embolicat a marxes forçades, amb dies sense arribar a tot. Tot l’equip enorme necessari per fer els Pastorets també estava molt enfeinat, així que aquest any ni ens ho vam plantejar. Això no vol dir que un altre any, quan ens vingui de gust, els tornem a fer. Penso que aquests són uns Pastorets especials, perquè els fem amb ganes, quan podem, t’ho vas a passar bomba sense cobrar ni un duro, cosa que diu molt a favor dels que ho fem. Ens ho passem molt bé.


-Vostè, amb altres actors de Vilanova, ha estat especialment crític amb l’actual manca d’un teatre municipal a la ciutat.
-Els Pastorets també són una cosa que deixem per les grans ocasions; per reivindicar, com l’any passat, l’estat deplorable que és que una ciutat de 65.000 habitants estigui sense teatre.És una pena. Molta gent em diu: “a Vilanova hi ha una trempera impressionant!” I em nomenen Jordi Ríos, Sergi López , Pere Tàpias, Paco i Pau Escribano, Dafnis Balduz. I sí, és brutal. Estic meravellat i espantat de tanta creativitat que hi ha a Vilanova i que no es pugui ensenyar enlloc.

-Creu que hauria de ser la iniciativa privada la que tiri endavant el teatre a Vilanova?
-No estaria malament, perquè el que passa a Vilanova és molt greu, no passa enlloc. Em sento molt vilanoví, però Vilanova malauradament no està viva culturalment, no ens enganyem. Fa tres anys que no ha hagut teatre i no hi ha alternativa. Se’ns va cremar l’Apolo, que hagués estat una alternativa preciosa per fer el Trapezi, perquè tenia una cúpula brutal, i on especialistes havien dit que l’únic que calia era treure la pols, i canviar fustes corcades.

-Com valora el teatre amateur que es fa actualment a Vilanova?
-Hi ha grupets amateurs de gent jove que han anat sortint, apart de l’Escotilló i el Rossegall, que són les companyies que es fan veure més. Penso que el teatre amateur fa molt, és la primera escola de teatre a la que assisteixes, el primer pas que es fa. Jo vaig néixer de l’Escotilló. Sempre he defensat el teatre amateur;una altra cosa, però, és que s’estigui posant de moda programar amb diners oficials teatre amateur i això no ho trobo tan bé: no hi ha carnisseries amateurs, hi ha carnisseries que paguen uns impostos per poder-se exercir una professió i guanyar-se la vida. Al teatre amateur la gent ha de posar el seu esforç monetari, i de temps, per poder-lo fer. No pot ser que hi hagi ajuntaments que contractin companyies de teatre amateur amb diners públics i facin pagar entrades, substituint teatre professional per amateur. S’ha de fer teatre amateur, però cal continuar organitzant programacions normals de teatre.

-Porta 28 anys combinant televisió i teatre. Creu que acabarà decantant-se per una o altra opció?
-Considero que el meu ofici és el teatre, i la televisió és una forma d’ensenyar-lo. En una nit faig els espectadors que faria amb 700 representacions.Arribes a molta gent.

-En quins projectes treballa actualment?
-Tinc Brots, amb Fermí Fernández i Gerard Doménech i Xavier Macaya, de la que vam fer una prèvia al Foment al mes d’agost. I amb Fermí Fernández estem preparant El Messies que si tot va bé s’estrenarà a finals de gener a Reus. Continuo amb L’ombra, que enguany compleix catorze anys de representacions, i amb Brams, que aquest mes en farà 22 anys. També segueixo amb l’audiència real, i amb petits monòlegs.

-La crisi econòmica també es nota al teatre?
.-La crisi es nota. Amb Protocol per a Camaleons, l’any passat deixàvem gent al carrer, i ara les coses han canviat. És greu, hi ha molta gent que vivim d’això, i la crisi està afectant musicals com Mortadelo i Filemón o Spamalot.

-Com conviu un republicà com vostè amb el personatge del rei?
-Jo crec que la millor aplicació de la democràcia és la República. Amb el personatge convisc la mar de bé, li faig dir el que jo vull que digui. Faig el personatge molt ambigu, bastant curtet de gambals, però com si fos més llest que tots. Amb privilegis, però colant altres missatges per sota. No faig humor blanc, poso el dit a la llaga quan puc. 

-De tots els personatges que ha interpretat, amb quin és queda?
-Me’ls estimo tots, tots són vitals, a tots els poso una part real, però una altra de creació meva. La gràcia del personatge teatral és que no sigui pla. El que m’agrada de l’ésser humà és l’ambigüitat.