Lorenzo Quinn Un artista compromès i imaginatiu

Fins el dia 30 d'agost podem veure a l'Hotel Estela Barcelona de Sitges l'exposició d'escultures de Lorenzo Quinn. L'obra de Quinn gira al voltant d'uns valors personals, amb força i imaginació, essent un artista compromès amb el seu temps. Íntegrament figuratiu, parteix, en primer lloc, d'una idea que passa a continuació a ser escrita. Després, intenta dibuixar-la fins que aconsegueix plasmar-hi satisfactòriament el que havia pensat. Finalment, la comença a materialitzar a través de la fundició i tot el procés que requereix l'escultura en bronze.
Hi ha temes recorrents a l'obra d'aquest artista com ara: el temps, i la perspectiva de mirar les coses a través d'ell, el nou mil·lenni, el futur de la humanitat; la conceptualització home-dona com un tot: la persona; la vida, ser conscients del que fem amb ella; Déu... També té les seves icones, a les quals hi recorre sovint per expressar tot el que porta dins seu. Volums esfèrics, ovals i sobretot el cos humà -concretament les mans i els torsos que vertebren una mostra plàstica pletòrica d'expressió i significat.

Adam i Eva III és un tors femení dins un altre de masculí, el primer daurat, el segon en bronze. Em suggereix que tot home té una part femenina i viceversa, que home i dona formen un tot indissoluble en la concepció humana. Una obra on el yin i el yan (Orient) es fan presents en una bella forma a l'estil clàssic (Occident). Cavalls és una de les obres més singulars que trobem en aqueta mostra. Composta de cinc caps de cavall, comformen conjuntament un cos masculí desplegant-se pletòric d'energia. Un joc plàstic antropomòrfic en moviment que ens fa vibrar com a poema de llibertat.
L'arbre de la vida són dos avantbraços que amb les mans juntes apleguen una esfera daurada que representa el planeta Terra. Els símbols són evidents: els avantbraços, el tronc; les mans, la copa de l'arbre; l'esfera, la vida. L'obra de Quinn, tot i que plena de símbols, és fàcil d'inter
pretar. És un simbolisme a l'abast de tothom, nítid, amb força. El que es veu és el que hi ha. I sempre amb un missatge, com ell mateix diu al seu catàleg: «L'arbre de la vida és com el nostre arbre genealògic, recollim el què hem sembrat...».
El motiu de les mans

En l'originalitat expressiva d'aquest artista trobem el recurs del joc d'ombres xineses a obres com Els coloms de la pau o a El toro . De nou, el motiu són les mans. Aquestes, posades de manera determinada i il·luminades amb un focus, dónen lloc a unes ombres en forma de coloms i de brau. Se'n podrien triar moltes, perquè moltes són les obres a destacar, però la manca d'espai m'obliga a comentar finalment la que presideix l'entrada de l'Hotel Estela i que és l'escollida per il·lustrar la targeta publicitària d'aquesta exposició. Es tracta d' El petó , dos cossos de cintura en avall, on el femení s'abalança al masculí i que ens impacta per les seves dimensions (150cm d'alçada per 100cm de llargada i 110cm de profunditat).
L'artífex treballa el concepte d'imaginació ja sigui a través dels somnis o en la vigília. Tot és possible a través dels somnis i diu Quinn literalment: «M'encanta anar-me'n a dormir a les nits, sabent que puc somiar amb el que vulgui, ja que tot és possible en els somnis, tot, àdhuc aquell bes prohibit. Imagino el petó perfecte, un petó etern. Un que es pugui contar amb el pas dels anys, com els anells en el tronc d'un arbre.». Nosaltres podem imaginar com es besen els personatges que aquesta escultura representa i, ensems, veure clar la bonhomia de Lorenzo Quinn que ens impacta amb una mostra expositiva carregada de valors humans i amb una força conceptual que no necessita recórrer a l'art radical contemporani per expressar-se al límit.

AGUSTÍ GUISASOLA