L'Eixample Nord ja té guanyador

El Consell General del Consorci de l’Eixample Nord, reunit el passat 16 de desembre, va designar com a equip tècnic guanyador del concurs d’idees per a l’ordenació del sector de l’Eixample Nord el format per Manuel Ruisánchez Arquitectes SLP i Serra-Vives-Cartagena Arquitectes SCP, que competien sota el lema “VNG Nord Multiple City”. Així mateix, també va acordar encarregar a la comissió executiva del Consorci la contractació a l’equip guanyador un avanç del planejament.

El regidor d’Urbanisme i Planejament de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Joan Martorell, ha ressaltat de la proposta escollida dos elements determinants: d’una banda, la manera de resoldre la integració de la C-31 amb la resta de la ciutat, i de l’altra, la presència d’un parc de desenvolupament econòmic i tecnològic. “En la proposta hi ha habitatge, però també espais per potenciar econòmicament la ciutat, que és el que ens interessa, perquè generin en el futur llocs de treball”, ha manifestat el regidor.

Joan Martorell ha recordat que aquesta proposta ha sorgit d’un concurs d’idees, amb la qual cosa “hi pot haver diferències entre el document i l’aplicació en la realitat”. El Consorci de l’Eixample Nord encarregarà ara a l’equip guanyador la redacció d’un avanç de projecte del pla parcial, és a dir, que traspassi la seva proposta en un document urbanístic. S’hi preveu també incloure idees interessants presentades pels altres equips licitadors.

La primera tinent d’alcalde i regidora de Participació i Medi Ambient, Iolanda Sánchez, ha ressaltat que en el disseny del futur Eixample Nord “hi hem pogut posar tothom les nostres il·lusions”. La regidora ha recordat que darrera del recull d’idees que s’ha escollit hi ha hagut les aportacions extretes d’un procés de participació ciutadana, la qual cosa, segons ha manifestat, és una manera de “treballar l’urbanisme amb rigorositat, amb reflexió i amb el consens de la gent”.


La proposta

La proposta guanyadora es basa en una lectura de la forma urbana de Vilanova i la Geltrú en la qual s’assenyala com a dominant el sentit nord-sud dels eixos principals, amb uns vials que provenen des del mar i que actualment arriben fins a la ronda Ibèrica, que es perllongarien fins a la C-31 com a formalitzadors de la proposta. D’acord amb aquesta estructura proposa cinc eixos disposats com a “forca”, amb entitats i “rols” diferents i a partir dels quals es desenvolupa una trama arbrada de menor rang.

D’altra banda, es proposa un eix també vertical, continuació de carrer del Pare Garí, com a vertebrador de la proposta, aquest per a vianants, on es concentra la nova urbanitat de la futura ciutat: activitat comercial i ús públic amb algun equipament estratègicament col·locat per exercir de pol d’atracció. En l’encreuament d’aquest eix amb la ronda Ibèrica se situen els equipaments de caràcter supramunicipal reforçant el tarannà cívic de la via.

Els dos torrents concentren els sistemes de cessió tant de zones verdes, com d’equipaments de caràcter més local, amb la qual cosa acaben generant dos grans parcs equipats que actuen com a espais de proximitat.

Es configuren cinc “barris” mitjançant set actuacions. Hi ha barris residencials, terciaris i mixtos, i tres de les actuacions es proposen unitàries: una de residencial, la de nova centralitat i la de parc tecnològic que situa al costat nord oest, al costat de l’entrada des del nus de la carretera de l’Arboç.

Els sistemes d’espais lliures s’intercalen, així, als eixos verticals i esdevenen verds actius; els dos dels recorreguts fluvials,com a verds equipats i d’itineraris, i el central és objecte d’una proposta interessant que li atorga el paper de veritable “cor públic” de la nova ciutat i el protagonisme de l’ordenació.


Centre d’activitat econòmica

La proposta té la capacitat de donar encaix a edificacions singulars i planteja un parc tecnològic i una gran illa per a equipaments, residència, comerç i serveis de centralitat. Així mateix, manté la relació entre activitat econòmica i sostre terciari proposada inicialment per la modificació del pla general en curs sense incrementar edificabilitats, i prioritza en les primeres fases de desenvolupament l’hospital i els equipaments així com l’estació intermodal.

Quant a aspectes de sostenibilitat, la proposta guanyadora opta per posar plaques solars tèrmiques a cobertes d’edificis i també plaques fotovoltaiques. També contempla la instal·lació d’una xarxa separativa, amb estalvi en l’espai públic i privat. En el primer amb ús d’aigua regenerada i disseny de verd de baix consum i sistemes de reg per degoteig o mànegues exsudants. En el sòl privat, proposa la separació de la xarxa en aigües grises tractades i negres, això com una permeabilitat del sòl del 48%.

S’inclou també una actuació de gran abast a la C-31, amb una estructura viària molt potent amb 4 eixos verticals que lliguen directament la C-31 amb el centre de la ciutat a través del sector. Així mateix, conserva l’eix diagonal de la carretera de l’Arboç i opta per la concentració de l’activitat econòmica a prop del nus entre la carretera de l’Arboç i la C-31, i en la franja nord del sector. Incorpora 3 grans eixos verticals de vianants a nivell de ciutat.