Els desplaçaments es tripliquen al Garraf

Aquesta evolució de la mobilitat ha anat acompanyada d’un destacat increment en l’ús del transport privat. Hi ha vàries raons que expliquen aquest fet: l’increment de les distàncies a recórrer per les noves pautes de localització dels desenvolupaments residencials, així com de
l’activitat productiva; la posada en servei del tram inicial de la C-32 (Castelldefels - Sitges) l’any
1992 i la manca d’accessibilitat amb transport públic a molts dels nous desenvolupaments residencials, com ara les urbanitzacions d’Olivella i Canyelles.

Una comarca en creixement continu
Al llarg dels darrers 25 anys, la població del Garraf s’ha pràcticament duplicat, amb un ritme de
creixement molt superior a la mitjana catalana, que s’ha anat accelerant any rere any, sobretot a partir de l’entrada en servei de l’Autopista C-32, que ha afavorit l’arribada de nous residents procedents de Barcelona.

Aquest creixement podrà continuar en el futur, o almenys així ho permeten pensar les previsions de desenvolupament urbanístic. Existeix sòl urbanitzable a la comarca, suficient per duplicar el sòl urbà d’ús residencial (amb els majors potencials en Sant Pere de Ribes, Canyelles i Vilanova i la Geltrú) i per incrementar en un 86 % el sòl d’ús industrial (amb el major potencial a Vilanova, que ja actualment concentra aproximadament el 70 % del sòl industrial de la comarca).

Una xarxa viària descompensada
Segueixen havent problemes de congestió al Garraf, els quals delaten la pressió a la qual estan sotmeses les seves infraestructures viàries. Les causes són els intensos vincles de mobilitat amb les comarques veïnes i el Barcelonès i, dins de la comarca, entre municipis com Sant Pere de Ribes (incloent-hi Les Roquetes) i Vilanova i la Geltrú. També influeix la coexistència d’una única autopista de peatge que té capacitat per incrementar el seu tràfic i carreteres d’una sola calçada, en estat de congestió.

Els models de predicció del trànsit que hem pogut consultar, ens anuncien un empitjorament dels nivells de servei en la xarxa de carreteres de la comarca. Hi ha, però, esperança: els futurs trams desdoblats de la C-15 (entre Vilanova i la Geltrú i Vilafranca) i el condicionament de la C-31 (entre Sitges i Calafell) suposaran una millora notable per al trànsit entre el Garraf i l’Alt i el Baix Penedès.

Una xarxa ferroviària amb canvis a la vista
La línia ferroviària per la costa es troba sota la pressió directa de la demanda de mobilitat entre les comarques del Garraf i l’àrea metropolitana. A més, el conjunt de la línia pateix una demanda descompensada entre les dues parts del seu traçat (Sant Vicenç de Calders- Barcelona i Barcelona- Maçanet), les quals es comporten, de fet, com dues línies separades.
Resulta fonamental que es porti a terme la remodelació dels serveis de rodalies. En aquest
nou context, el servei de rodalies del Garraf a Barcelona s’integraria dins d’una nova línia
anomenada “de la costa”, que connectaria Sant Vicenç de Calders amb Maçanet passant pel
Garraf, Barcelona i el Maresme.

En quant a la nova línia orbital ferroviària, representarà una valuosa connexió de les principals
ciutats de la segona corona metropolitana de Barcelona (Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú), sense haver de passar per Barcelona. Des de la Cambra de Comerç de Barcelona esperem que l’estudi del Ministeri de
foment en relació amb aquesta nova línia es realitzi amb la màxima celeritat i que permeti planificar la seva execució amb un pla d’etapes realista, que faci factible aquesta infraestructura.
El port de Vilanova és la porta del Garraf al comerç marítim
El Pla especial del Port de Vilanova implica l’ampliació de la seva àrea comercial que passa a
disposar de la dàrsena de llevant remodelada i ampliada, actualment en marxa. Aquest pla permet millorar l’operativa dels vaixells mercants i també el nombre de vaixells que podran atracar simultàniament en el port.

Tot i que el calat màxim del port seguirà en els 7 metres, limitat per les condicions naturals, hi ha molt potencial de futur per al port de Vilanova en un segment de vaixells de calat restringit. I, per això, des de la Cambra valorem positivament el seu Pla especial. En el monogràfic de l’Informe Territorial, s’analitza el model de futur per al desenvolupament comercial del port de Vilanova. La conclusió de l'anàlisi és que el port ha de seguir amb el model actual, captant nous tràfics de mercaderia general no conteneritzada, de manera complementària als ports veïns de Barcelona i Tarragona, especialitzats en contenidors i granels.