Confluència de mons

L'èxit va sorprendre Manil Suri amb la publicació d'aquesta obra que l'estrenà com a novel·lista i en la qual havia estat treballant durant molts anys. Nascut a Bombai, de ben jove emigrà als Estats Units per tal de completar els seus estudis i actualment exerceix com a professor de matemàtiques a la Universitat de Maryland, a Baltimore. El fet de compaginar dues disciplines tan dispars pot resultar curiós però l'autor aclareix que l'escriptura és com una vàlvula d'escapament que li aporta la dosi necessària de creativitat per contrarestar la lògica exacta de la matemàtica. Ha publicat diversos treballs d'investigació científica però l'exercici de la ficció literària s'inicià quan entrà en contacte amb cercles d'amics que es reunien per intercanviar els seus escrits de manera informal. En aquest context, el relat de Vishnu va ser concebut en un primer moment com una narració breu -inspirat en la història real d'un individu que havia viscut i mort al replà de l'edifici de Bombai on ell havia crescut- però encoratjat pels seus companys, Amil Suri va decidir continuar la història fins a crear una trama elaborada i soprenent, plena de contrastos.
Un bloc d'apartaments de la ciutat de Bombai és el petit univers on es desenvolupa l'acció. Els seus habitants donen fe de la rígida i complexa estructura social i religiosa de l'Índia contemporània marcada per diferents rangs, castes i creences. A través dels drames dels residents d'aquesta comunitat -cadascun dels quals es troba immers en la recerca d'un impuls vital: la fe, l'amor, la companyia, la riquesa, el prestigi,...- ens endinsem en l'atmosfera d'un país que es recrea a recer de la seva mitologia, la política, les cançons o les pel·lícules de Bollywood que esdevenen per als joves models de vida i d'amor.
La narració es vertebra al voltant de Vishnu, un home vell que viu des de fa anys al primer replà de l'escala, situació que els veïns accepten amb resignació a canvi de petits favors
i encàrrecs. Ara però, malalt i moribund, jau en un estat d'embriaguesa permanent que el submergeix en somnis i records d'infància. Però cal tenir en compte que Vishnu és també el nom del déu hindú preservador de l'Univers, el que proporciona l'ordre i el caos al cosmos. Amb aquesta coincidència de noms Suri ofereix la possibilitat que ens trobem davant la reencarnació de la divinitat i els esdeveniments reforçaran el dubte en la ment del lector entre déu o home. Realitat, somni o més enllà. La voluntat de Suri és que la narració fugi dels límits de l'escala jugant amb la superposició de visions fantàstiques amb elements de la vida real, teixint diverses subtrames que flueixen de l'argument principal. El món del veïns, el món interior de Vishnu, les escenes de la seva memòria,... Aquests mons conflueixen en un mateix espai: l'edifici, el replà de l'escala on viu Vishnu i ell els aglutina, els convergeix a tots. Es pot dir que els grans encerts de la novel·la són, per una banda, l'acurat retrat domèstic; per l'altra, la superposició de plans i idees que situen el lector en una indefinició constant. Manil Suri ja parla d'una trilogia, basada en els tres déus de l'hinduisme que són les tres cares de la trinitat: Vishnu, Shiva i Brahma. Caldrà esperar.