Dietaricomarcal

És ben sabut que el món editorial viu immers en una allau constant de novetats que provoca que ni el lector més asidu pugui abastar no més d'una petita porció del que s'exposa a les llibreries. De vegades, gairebé millor així, donat que aquesta sobreeixida oferta de títols acostuma a ser proporcionalment inversa a la baixa qualitat dels mateixos. És convenient, per tant, parar atenció a les petites empreses que, amb tirades minses però curoses, intenten fer-se espai al costat dels goliats de l'edició. És el cas que ens ocupa. El Cep i la Nansa, la nau que timoneja en Francesc Mestres, fa del localisme literari una virtut. I L'any passat a Valldordis, del periodista vilanoví i crític de jazz Albert Mallofré, vol ser un fresc de la societat de la comarca des del distanciament que ofereix situar l'acció a un llogarret inventat enmig d'uns paratges totalment reconeixibles. Seguint el procés de falsejament toponímic de la millor tradició literària, com la Jefferson de Faulkner o el Macondo de García Márquez, tot i que amb no tantes pretensions artístiques, Valldordis esdevé el refugi del Sr. Francis Garriga i la seva dona, la Bet. En paraules del mateix protagonista i narrador: «Nosaltres som testimonis de tota la vida que batega al nostre entorn, i jo he anat escrivint-ne apunts que poden il·lustrar una panoràmica social d'aquest racó de món.
Les converses solen acabar amb petites reflexions, de vegades sarcàstiques, de vegades de volta de tot
Aquests apunts són com un àlbum de diapositives que retraten persones reals i situacions instantànies, que potser no aporten res de trascendental, però que poden documentar, tangencialment, una microhumanitat, la que ens envolta, ara i aquí, i que, casualment, és la mateixa en la qual nosaltres estem submergits». Perquè aquesta obra recull aquests testimonis directes a peu de carrer, on les converses a la granja, a la benzinera o les trobades a cases d'amics donen forma a un dietari escrit al llarg d'un any,
el primer que el matrimoni passa a la seva nova residència allunyada de la ciutat. Aprofitar aquest lapse de temps a l'alba de la jubilació per posar ordre a les idees i treure'n punta a les més sucoses vindria a ser el leitmotiv de la narració. Les converses solen acabar amb petites reflexions, de vegades sarcàstiques, de vegades de volta de tot, de vegades apassionades, però sempre provinents de la mirada desbrossadora d'una persona viatjada i cultivada en els més diversos afers. I en la primera posició tertuliana: les relacions de gènere.
L'indefugible tema home-dona és l'epicentre d'on brollen les discussions irreconciliables i on l'autor es referma en les oposades visions de la vida dels membres d'una parella, de fet, o no. Després, els temes es van succeïnt i l'àcida visió de les noves corrents musicals (les múltiples etiquetes de la música electrònica), deixa pas a un peculiar punt de vista de la postguerra i al voltant de les manifestacions d'universitaris contra el franquisme, a l'escarni tant de sindicats com de partits polítics, a les relacions entre pares i fills, als apunts de restauració... Una primera temptativa en narrativa a la qual potser li sobren unes quantes pàgines, encara que no es pot negar que l'autor tingui, com bé diu un dels seus personatges, «l'agudesa d'un cronista social».