París exposa la trajectòria artística de Pere Stämpfli

Pere Stämpfli és més que un artista o un creador: és un agitador cultural. Un mecenes. Un promotor i defensor dels petits i grans tresors artístics que troba en el seu camí. Sitges ha tastat alguns fruits de la seva brillant trajectòria, com va ser la recuperació i restauració d'un fragment de l'antiga muralla de la vila, al carrer d'en Bosc, on es va comprar una casa a la dècada dels 70. Un carrer també conegut per les sonades festes organitzades pel matrimoni Stämpfli. Un carrer que ara alberga un espai que porta el seu nom, en l'actualitat seu de l'Institut d'Estudis Sitgetans. «Hi volien fer pisos, però m'hi vaig negar», explica en referència a l'Espai Cultural Pere Stämpfli.
Nascut a Deisswil (Suïssa) l'any 1937, Peter Stämpfli -a Catalunya el coneixem com Pere- és avui un artista reconegut internacionalment que està a punt de rebre un important reconeixement a la seva carrera amb l'exposició antològica que s'inaugura dimarts vinent al Jeu de Paume de París, un prestigiós racó de la capital francesa, cau dels impressionistes, on Stämpfli hi mostra ara el bo i millor de la seva dilatada experiència artística. Són més de 70 obres, algunes de gran format (més de sis metres), que il·lustren l'evolució temàtica d'un pintor influenciat pel pop-art i que sempre ha buscat els elements més comuns de la societat de consum. La roda -i, més concretament, el pneumàtic- ha estat el leitmotiv de bona part de la seva obra. Un procés comparable al zoom que una càmera fa sobre el dibuix del relleu del pneumàtic. Cada cop, l'angle es tanca més, i l'artista va aprofundint en el mínim detall combinant diferents tècniques i intensitat cromàtica, passant també per l'escultura i les grans instal·lacions. Una mostra del seu estil es pot veure, per exemple, a les parets d'un bloc d'edificis de Zuric o a l'estació subterrània d'autobusos de Friburg.
Una exposició de les característiques d'aquesta del Jeu de Paume té inconvenients de pes, a causa de la
dificultat de transportar obra de format superlatiu, com és el cas. Tot i així, Stämpfli indica que està previst que viatgi a Corea, el Japó i Islàndia, en una gira encara no definida del tot. A París hi serà des de dimarts dia 22 d'octubre fins al 5 de gener del 2003. Actiu i activista, aquesta exposició és també un premi a la constància per a un artista que l'any 1990, en la maduresa de la seva carrera, veia com un incendi arrasava tot el que tenia al seu estudi de París. «Vaig tornar a començar de zero, no tenia ni un llapis», recorda.
Enamorat del mar

Pere Stämpfli és car de veure a Sitges, tot i que intenta venir sovint i comparteix els aires de la Mediterrània amb París i Berna. La seva arribada a Sitges va ser fruit de la casualitat, o el destí, segons com es miri. «Sóc un enamorat del mar», reconeix. La història, però, comença a París. Allà va conèixer la seva dona, Anna, que és de La Llacuna. Un dia, passejant, van arribar a Sitges i llavors ja tot es va precipitar.
Casa seva recorda inevitablement com devia ser el vell Cau Ferrat de Rusiñol, seu dels més profunds debats sobre l'art, i també escenari de les més sonades festes. Recolzat sobre les restes de l'antiga muralla, mira de reüll la rèplica del canó que hi ha al Museu Víctor Balaguer de Vilanova. «És nostre, i el recuperarem», assegura. Té clavada l'espina, i una idea al cap: anar-lo a buscar amb sis cavalls blancs.