SITGES

Una xerrada recorda l’etapa de la República a Sitges

L’historiador Ricard Conesa explica extensament els anys de la República a Sitges, en una xerrada que veurà la llum en forma de llibre, sota el títol 'La Democràcia fugaç, Sitges durant la II República (1931-1936)', que es presentarà el mes d’abril

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Com es va viure la República a Sitges va ser l’eix de la conferència “La Primavera Republicana”, a càrrec de l’historiador Ricard Conesa. La xerrada s’integrava en els actes paral·lels de l’exposició amb la mateixa temàtica que es podia visitar fins diumenge a l’edifici Miramar. El treball de Conesa ha quedat recollit en el llibre “Democràcia Fugaç. Sitges durant la II República (1931-1936)”, que es presentarà el proper mes d’abril.

La República s’ha convertit en una de les etapes històriques més citades a través de publicacions, escrits i audiovisuals, perquè va tenir una gran incidència en el desenvolupament del gran Penedès. En aquest sentit, els historiadors Roland Sierra i Ricard Conesa van comentar que al marge de la confrontació civil, iniciada el 1936, la Segona República ha de ser recordada com una de les etapes més actives pels canvis polítics, socials, militars i educatius, que s’hi van produir.

Sierra va recordar com havia arribat la República a Sitges, després d’uns anys de dicotomia política que es manifestava a través de les societats locals: el Casino Prado Suburense i la Societat Recreativa El Retiro, i que també era present en els setmanaris “El Baluard” i “L’Eco de Sitges”. L’arribada de la República, amb el naixement de noves generacions polítiques, es va acompanyar de noves publicacions com el diari “Opinem”.

L’historiador Ricard Conesa es va centrar en els nous partits polítics que van néixer durant aquest període. El llibre apropa, doncs, als diferents aspectes sociopolítics i culturals en un temps d’eclosió política on van aparèixer diferents partits com Esquerra Republicana de Catalunya, el Bloc Obrer i Camperol, el Partit Catalanista Republicà o Unió Democràtica de Catalunya, que compartien protagonisme amb altres partits ja arrelats a la vila com l’Agrupació Socialista, la Lliga o l’Agrupació Tradicionalista. Conesa també va destacar la República com una etapa en la que es van assolir diferents fites en el patrimoni lúdic i cultural amb la construcció de nous equipaments com la piscina Maria Teresa, la posada en marxa de la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol o la inauguració del Museu Cau Ferrat.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local