Poesia ets tu

Qui no s'ha enamorat alguna vegada recordant aquells versos de «Mientras haya unos ojos que reflejen/ los ojos que los miran;/ mientras responda el labio suspirando/ al labio que suspira;/ mientras exista una mujer hermosa,/ ¡habrá poesía!». Qui no ha agafat fort la mà de la persona estimada i, tot mirant-la als ulls, ha sentit el que Gustavo Adolfo Bécquer sentia mentre escrivia allò de «¿Qué es poesía?, dices mientras clavas/ en mi pupila tu pupila azul./ ¿Qué es poesía? ¿Y tú me lo preguntas?/ Poesía... ¡eres tú!». I qui no s'ha sentit abandonat i dolgut després d'un desengany amorós i ha recitat allò de «Volverán las oscuras golondrinas/ en tu balcón sus nidos a colgar,/ y otra vez con el ala a sus cristales/ jugando llamarán./ Pero aquellas que el vuelo refrenaban/ tu hermosura y mi dicha al contemplar;/ aquellas que aprendieron nuestros nombres,/ ésas... ¡no volverán!». Doncs bé, el que potser molta gent no sap és que la majoria de rimes del poeta andalús Gustavo Adolfo Bécquer tenien com a font d'inspiració Elisa del Castillo, una jove aristòcrata madrilenya de mitjan segle XIX de qui es va enamorar perdudament després de conèixer-se en unes tertúlies de poesia. La grandesa dels textos del poeta sevillà no es troba en el fet puntual i anecdòtic del seu enamorament, sinó en la seva habilitat per extreure l'essència d'uns sentiments universals i comuns, capaços de perdurar durant segles a través de posteriors generacions de parelles enamorades. Aquest sol ser el camí utilitzat per tots els estudiosos de literatura a l'hora d'analitzar la influència de les relacions amoroses en l'obra d'un autor, ja es tracti de Bécquer i Elisa del Castillo; Garcilaso de la Vega i Isable Freyre, o Dante i Beatrice. Per a crítics i literats, només importa saber com i quan una relació única i individual fa la passa definitiva fins a convertir-se en una expressió universal de sentiments i sensacions. Per a tothom, o gairebé. I és que el que Lourdes Ventu
ra ens proposa a El poeta sin párpados és precisament un viatge a la inversa, un camí des de la figura universal i preconcebuda de Gustavo Adolfo Bécquer fins a les seves relacions més humanes i personals. I no ho fa a tall de simple biografia ni a base d'amuntegar dades una darrere de l'altra fins a confeccionar un retrat robot aproximat de la seva figura. Ventura acudeix als diaris d'Elisa del Castillo per recompondre una història d'amor apassionada i impossible, ardent i encisadora, que sembla condemnada des del primer moment per les convencions socials de l'època. El fil conductor de la novel·la no és cap altre que el d'una rebesnéta d'Elisa del Castillo somiadora i enamoradissa que viu captivada per la figura de la seva noble ascendent. A través de la lectura dels diaris de Del Castillo, la seva rebesnéta va endinsant-se en una història d'amor romàntica i abrasadora que ha de lluitar contra els prejudicis d'una època en què les convencions no canvien a la mateixa velocitat que el nou pensament lliberal que, de mica en mica, va apareixent a la resta d'Europa. Un llibre, per tant, només recomanable per a tots aquells que en algun moment de la seva vida hagin passat per alguna de les diferents etapes de l'amor: enamorament, passió, desencís o ràbia.