Un vilanoví, camí de la beatificació

Les jornades s'han de dedicat a la figura de Guillem Rovirosa,  en procés de beatificació perquè va ser clau per a l'església en l'època de la postguerra, segons publica l'Agència Catòlica de Notícies,

Segons explica l'església, durant la guerra civil espanyola va ser nomenat pels seus companys president del consell obrer de l'empresa on treballava, per la qual cosa, al final de la guerra, va ser condemnat a dotze anys de presó. També durant la guerra, mentre estava refugiat amb la seva esposa Caterina Canals, va apropar-se als llibres socials que el van fer decidir-se per apostolar entre els obrers.

"Als dos anys de ser lliberat i veient la superficialitat del cristianisme dels obrers, denunciada per Pius XI en 1930, en 1946 fundà les Germandats Obreres d'Acció Catòlica (o GOAC, més conegudes per les sigles del seu nom castellà, HOAC) per vincular Església i classe obrera", segons informa l'església a través de l'agència de notícies. Segons diuen, pretenia formar militants cristians amb consciència de classe, que no se supeditessin als empresaris ni a l'església oficial vinculada al franquisme, intentant trobar una alternativa al capitalisme i al comunisme. També va participar en la formació del Moviment Cultural Cristià. Dedicat totalment a les GOAC, va recòrrer tot l'Estat fent cursos i jornades sobre elles. La seva actitud va provocar que fos mal vist per la jerarquia eclesiàstica i per les autoritats civils, per la qual cosa es va apartar de la direcció de les GOAC.

En 1957 va ser atropellat per un tramvia i se li va amputar una cama. Des de llavors, va viure al monestir de Montserrat, va fundar l'editorial ZYX amb altres militants; i va morir a Madrid, l'any 1964, a causa d'una embòlia cerebral. Va ser autor, entre d'altres, de Cooperativismo integral (1959), El primer traidor cristiano, Judas de Keriot, el apóstol (1962) i El primer santo cristiano, Dimas el ladrón (1962).