«Preludis»El teorema del temps de Cesc Gelabert

Cesc Gelabert entén la dansa com una forma de coneixement que posa el moviment al servei de les emocions. Al seu solo Preludis mostra el procés de construcció corporal i expressa la seva visió abstracta i simbòlica de la dansa. Amb una extrema subtilitat i elegància, crea una partitura precisa del moviment. El seu cos esdevé un cervell que pensa i posa música al gest: va de la immobilitat aparent a la crispació més encesa i, amb múltiples matisos i formes, concentra el moviment cap endins i cap enfora. Als 49 anys, Gelabert fa gravitar el seu cos fins i tot en els silencis. La relació interior-exterior construeix, al compàs dels preludis per a piano i la fuga final, els cinc estadis d'un home imaginat: el cos (Carles Santos), la consciència (Frederic Mompou), els cinc sentits (Claude Debussy), les emocions (Frederic Chopin) o la imaginació (Johann Sebastian Bach). Totes les parts són resseguides impúdicament per expressar emocions, alliberar les capes mortes, assedegar-se de llum o transmetre les palpitacions frenètiques del temps. El moviment del ballarí es basa en una successió mil·limetrada de ruptures. El moviment extern revela el de la consciència quan percep el temps com una suma de moments i de memòria. L'espai escènic és una estructura cíclica amb dotze escultures, inspirades en els moviments del ballarí, de les quals penja una llàgrima de cristall. Són agulles psicodèliques encerclades per punts vermells que representen els mesos de l'any, els signes astrològics i, per extensió, el recorregut artístic de Gelabert. Preludis és una nova inflexió en la trajectòria del ballarí, una mirada cap enrere, una síntesi personal dels seus treballs i una aturada reflexiva per avaluar l'experiència aconseguida. Gelabert cerca la dansa pura que uneixi el cos, el cor i la ment en una comunió perfecta, en un acte creatiu. Al seu nou solo, vol transmetre la vivència de l'home enfrontat amb l'evolució cíclica del temps. Parteix del cos com a mitjà per de
svelar els continguts de la ment i expressar les emocions més íntimes. No és fàcil desxifrar el teorema del temps que proposa Gelabert: és un espectacle introspectiu, d'una gran bellesa, que de vegades es torna fred i críptic com el cor d'una computadora.