Creix el risc d'exclusió social a Vilanova en els darrers dos anys

Per això, el regidor de Serveis Socials i Salut de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i president del Consorci de Serveis a les Persones, Francesc Sanchez, va ressaltar l'interès de la jornada i el fet de "poder incorporar l'expertesa dels professionals" en la manera de resoldre les noves situacions d'exclusió que s'estan produint els darrers anys.

"Amb la presentació de la Diagnosi no acabem la feina, sinó que és un nou punt de partida per continuar treballant per aconseguir una ciutat inclusiva", va afirmar Francesc Sanchez. "Ara des del govern ens toca dirigir, començar a treballar, segurament d'una forma diferent: amb més intensitat, més interrelacionada", segons el regidor. La necessitat de treballar "amb una xarxa interdisciplinària" entre diferents serveis municipals i altres administracions i el tercer sector, així com la capacitat de gestionar la diversitat, són dues fites que caldrà incorporar en la forma d'actuar per fer front a les situacions d'exclusió.

En aquest sentit, el regidor Francesc Sanchez coincidia amb els ponents de la jornada en la necessitat de "personalitzar la feina dels serveis socials, des de l'eix de la diversitat. Hem après, i n'hem de ser capaços, que cal incorporar flexibilitat en l'actuació, adaptar-nos a la realitat de cada persona en les diferents etapes vitals". Davant els nous reptes que es plantegen, el regidor va voler "trencar una llança a favor dels professionals de serveis socials", per l'alt component vocacional i altruista que és intrínsec a la tasca de desenvolupen.

La presentació de la Diagnosi de l'Exclusió Social a Vilanova i la Geltrú va anar a càrrec de les tècniques municipals Violeta Piqué i M. José Ruiz, de l'Oficina Tècnica VNG Inclusió. La jornada va començar al matí amb la inauguració a càrrec de l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, qui va ressaltar la tasca dels serveis socials en el treball per tenir cura del valor preuat que és la convivència i la cohesió social de la ciutat.

Van participar també en l'obertura de la jornada el diputat delegat d'Igualtat, Ciutadania i Benestar Social de l'Àrea d'Atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona, Josep Oliva, i del Coordinador de Programes d'Inclusió i Cohesió Social de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya, Xavier Delgado.

Durant el matí es van poder escoltar les conferències d'investigadors i experts en l'àmbit dels serveis socials. El catedràtic de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Dr. Joan Subirats, va parlar de l'exclusió social i els governs locals en el context actual, mentre que Andreu Camprubí, de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB, va fer incidència en els "relats de vida", en la importància de detectar els moments de trencament que es produeixen en el cicle vital. Finalment, el professor i doctor de Ciència Política a la UB Xavier Torrents va exposar la necessitat de saber gestionar la diversitat a l'hora d'aplicar polítiques inclusives en el context actual.

L'exclusió social a VNG

La Diagnosi de l'Exclusió Social a Vilanova i la Geltrú ha estat elaborada per l'Oficina Tècnica VNG Inclusió, de l'Ajuntament de la ciutat, i l'Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB, amb la col·laboració de professionals de diversos sectors, representants de diverses entitats i ciutadans i ciutadanes a títol individual. En la Diagnosi s'han recollit un ampli ventall de dades al voltant de l'evolució demogràfica de la ciutat els darrers deu anys, els canvis que s'han generat darrerament en l'àmbit laboral i econòmic i quines són les situacions i grups de població més vulnerables de la nostra ciutat.

L'estudi conclou que l'exclusió social a Vilanova i la Geltrú s'ha vist molt agreujada per la crisi econòmica i es manifesta principalment amb problemes econòmics derivats de la situació laboral i l'habitatge. En l'àmbit de la convivència està molt vinculada a estereotips i és conseqüència d'un cert rebuig social a la pobresa i a la diferència. A més, el fort creixement de la ciutat hi ha contribuït, segons resultats de la diagnosi, ja que ha canviat la dinàmica participativa i la cohesió social de la ciutat. Les xarxes relacionals juguen un gran paper en l'exclusió, també hi ha persones excloses perquè no participen de la comunitat i, sobretot, perquè poden donar-se situacions d'extrema soledat.

Tot i que es considera que la situació de Vilanova i la Geltrú és equiparable en d'altres ciutats del país, s'ha constatat que des de fa dos anys a la capital del Garraf ha crescut el risc d'exclusió i els grups de població socialment vulnerables. Segons l'estudi, les persones que presenten més risc o situació de vulnerabilitat són les que pateixen dificultats per les seves discapacitats i dependència; les famílies amb dificultats econòmiques i les que pateixen l'atur, les persones amb dificultats en el procés educatiu, la població amb dificultats d'accés a l'habitatge, i les persones nouvingudes amb dificultats en el procés d'adaptació.

Així mateix, amb la crisi s'han detectat nous perfils d'exclusió, fruit de la destrucció de llocs de treball i la dificultat del mercat de treball per generar-ne, i que afecta persones benestants. Igualment, moltes persones que ja acumulaven diversos factors d'exclusió han vist agreujada la seva situació per la crisi.

Com a conclusió, l'estudi confirma que ja no es pot parlar de "persones excloses" sinó que s'ha de començar a pensar en termes de "situacions d'exclusió social", ja que tota la població és susceptible de, en algun moment, tenir mancances en algun àmbit del seu desenvolupament i resultar socialment exclosa.