El Garraf, la comarca amb més titulats universitaris

El capítol on el Garraf està més ben posicionat quant a les seves condicions de competitivitat és en
el de la qualificació dels recursos humans. És de les comarques de Catalunya amb una proporció
més elevada de titulats universitaris en la població i també de població amb estudis postobligatoris.
Aquest fet es trasllada a una important presència de directius, professionals i científics entre la
població ocupada que resideix a la comarca. Tot i aquesta bona situació de partida, d’altres
indicadors en aquest àmbit mostren algunes debilitats en el sistema educatiu actual que poden en el futur menyscabar les condicions actuals. D’una banda, s’observa com els joves tendeixen a deixar
els estudis en acabar l’educació obligatòria en major grau que d’altres comarques catalanes. De
l’altra, el grau de desenvolupament dels recursos educatius i formatius ocupa una posició intermèdia respecte el conjunt de comarques catalanes i no s’adequa a la posició que hauria d’ocupar atenent
el nivell d’instrucció de la població.

La qualificació dels recursos humans és un dels elements necessaris per competir en una economia d’alt valor afegit basada en l’aplicació de les noves tecnologies, en el coneixement i la innovació.
Tanmateix, els indicadors recollits en l’índex en aquest àmbit indiquen que aquest recurs no és utilitzat pel teixit productiu local, atès que el desenvolupament dels sectors industrials altament tecnològics i dels serveis intensius en coneixement és escàs si es compara amb d’altres
comarques.

El Garraf en aquest àmbit ocupa una posició intermitja. Pitjor és la situació que ocupa el desenvolupament dels serveis relacionats amb l’R+D (la 30a posició). En conseqüència, tot fa
pensar que són les comarques que l’envolten - Alt Penedès, Baix Llobregat i Barcelonès – i que
presenten una millor posició en tots aquests indicadors, les que treuen profit del capital humà resident al Garraf.

Índex ADEG de Competitivitat

El document presentat exposa els resultats de territorial d’acord amb les dades obtingudes corresponents a l’exercici 2011. Des de l’any 2005, amb periodicitat anual, l’estudi està promogut per l’Associació d'Empresaris de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, ADEG, i elaborat per la consultora Actíva Prospect. Enguany rep el patrocini de “La Caixa”, així com la col·laboració de la
Diputació de Barcelona i l’agència NODE Garraf.

L’informe realitza una anàlisi en profunditat dels determinants de la competitivitat de les comarques catalanes, identificant quines són els seus avantatges competitius en termes comparatius. Amb l’objectiu d’ajudar a definir les polítiques per millorar la competitivitat de les comarques, i com a instrument de reflexió al voltant d’aquests temes, en aquesta vuitena edició de l’índex es proporciona, com a novetat, el detall de la posició que ocupen les 41 comarques catalanes en relació amb cadascuna de les dimensions que conformen l’Índex de Competitivitat territorial.

A banda d’analitzar el resultats globals de l’Índex i de les principals dimensions que el composen per al conjunt de comarques catalanes, el document entra en detall en l’anàlisi dels punts forts i febles del model de competitivitat de les comarques granpenedesenques, esdevenint un instrument clau d’anàlisi de la realitat socioeconòmica a les tres comarques.

El rànquing de competitivitat de les 41 comarques de Catalunya

La comarca del Barcelonès se situa per tercer any consecutiu com la comarca amb més avantatges competitius de Catalunya, amb un índex de 65,2 sobre 100. És a dir, segons els factors analitzats, el Barcelonès és la comarca de Catalunya amb una millor posició per competir en el mercat global de béns i serveis d’alt valor afegit. De la puntuació obtinguda en l’Índex per les dues comarques que segueixen al Barcelonès en la classificació es desprèn que aquestes rivalitzen en termes de competitivitat global i que queden a força distància del següent grup. Aquestes comarques són el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, amb una puntuació de 47,3 i 46,3 en l’índex respectivament. 

El tercer grup de comarques amb més avantatges competitius el formen el Gironès, el Tarragonès i el Vallès Oriental. Cal destacar l’evolució descendent registrada per les dues comarques del Gironès i Tarragonès, que en l’anterior edició es trobaven a força distància del Vallès Oriental, que formava part del quart grup amb el Segrià.

El quart grup queda format per un grup nombrós de comarques que obtenen una competitivitat global similar. Són les comarques del Segrià, el Maresme, l’Alt Camp, el Baix Camp i el Pla de l’Estany. En aquest grup també es podria incloure les comarques del Garraf i l’Alt Penedès, amb una puntuació lleugerament inferior però força similar.

Pel que fa referència a la part inferior del rànquing, les comarques amb menors avantatges competitius en relació amb el model plantejat són la Terra Alta, el Priorat i el Pallars Sobirà.

Les comarques del Penedès i el Garraf 

L’Alt Penedès recupera la 13a posició en el rànquing comarcal. Avança, per tant, una posició respecte el 2010 i recupera la posició que ja ocupava el 2009. En el context territorial en el que s’emmarca la comarca se situa just darrera del Garraf (12a) amb una puntuació similar en l’Índex. Les distàncies entre les dues comarques enguany s’han reduït força. Respecte el Baix Penedès, les distàncies en la competitivitat global són molt més grans, ja que aquesta ocupa la posició 23 en el rànquing.

L’Índex analitza amb especial detall les fortaleses i les febleses de les tres economies, de manera que es fa molt entenedora la dinàmica competitiva i les respectives capacitats d’atracció econòmica.