Cirurgia per als arbres accidentats

Fins ara, el Servei de Manteniment de Parcs i Jardins intentava salvar la resta de l'arbre tallant la part afectada, però aquesta amputació suposa riscos per la resta de l'arbre, ja que no en garanteix la supervivència. Igualment, la ferida suposa una porta d'entrada per a fongs i bacteris, que poden afectar parts sanes de l'arbre i incrementar les seves afectacions posant en compromís la seva supervivència.

En la majoria de casos, l'arbre que havia patit l'incident acabava essent tallat pel risc que comportava al ciutadà l'estat en el que es trobava si és que aconseguia sobreviure. Però en els darrers dos casos, el Servei de Manteniment de Parcs i Jardins ha fet l'aposta per una altra opció: ajudar al tronc de l'arbre a sostenir la part afectada per mitjà d'uns passadors de ferro, que es col·loquen a banda i banda del tronc subjectant la seva part esquerdada.

Aquest fet permet, d'una banda, que la branca principal malmesa per l'esquinçament no provoqui un augment de la ferida degut al seu propi pes, ja que el tronc pot continuar tenint la capacitat de resistència a les traccions. Així l'arbre no perd branques ni parts fonamentals per a la seva existència.
D'altra banda, permet una reducció del risc d'infeccions, ja que la part viva exposada, en ajuntar les part afectades, és molt menor.

A més, aquest sistema ajuda a que l'arbre pugui anar tancant les ferides produïdes. Degut a la capacitat de generació de teixit per sobre de les parts afectades, l'arbre és capaç d'integrar els passadors de ferro dins la seva pròpia estructura.

A dia d'avui, els resultat ha estat molt satisfactori, i es pot comprovar en un exemplar de morera a la Rambla Arnau de Vilanova, i en un exemplar d'om a l'Avinguda dels Sis Camins.