Correfoc i escenificació de la llegenda de la Torre d’Enveja el proper dia 23 de Juny

El recorregut serà: sortida des dels jardins de Francesc Macià, Av Francesc Macià, C/Joan Llaverías, Plaça Beatriu de Claramunt i parc de la Quadra d’Enveja. A l’arribar, es realitzarà l’escenificació de la llegenda als peus de la torre i per finalitzar s’encendrà la foguera de Sant Joan amb la Flama del Canigó. Aquest any és especial ja que estrenarem els nous ceptrots dels pagesos i dels sarraïns realitzats pels artesans Jordi Capdet i Joan Ramírez

Convidem a tothom que vulgui participar a que prenguin les següents mesures de seguretat:

1. Portar roba de cotó, preferiblement vella, amb mànigues i pantalons llargs, i coll tancat. Eviteu la roba de fibra sintètica
2. Portar un barret que us cobreixi tot el cap i mocador al coll de cotó
3. Portar un calçat adequat (esportiu, còmode, etc.) i tancat
4. No demanar al veïnat que llanci aigua fins que no hagi acabat l’actuació (ja que la pólvora mullada pot tenir efectes imprevisibles)
5. No envair l’espai on el grup de foc fa l’actuació i no agafar ni destorbar cap de les persones que en són membres
6. Seguir en tot moment les indicacions de les persones integrats del grup de foc i dels serveis d’ordre públic.

El motiu d’aquest ball està inspirat en els documents coneguts sobre la història de les torres de vigilància que foren construïdes a Vilanova durant l’edat mitjana. A continuació adjuntem unes notes de la història de l’indret on s’explica la llegenda de la torre d’Enveja, moment on els catalans la van conquerir als sarraïns: “La torre de Sant Joan resultar ésser el més antic exemplar de fortificació que es conserva a Vilanova. El seu origen sempre ha estat una mica incert, però la veu popular l’ha considerada una torre reconquerida als sarraïns. L’any 1125, un escamot de cristians, capitanejat pel ribetà Andreu Planes, aprofitant l’avinentesa que els moros havien anat a banyar-se a la mar, prengueren la torre. Aquest fet succeí el 24 de juny, dia del naixement de Sant Joan Baptista, i per aquest motiu, els cristians erigiren en aquest lloc una ermita en commemoració de la presa de la torre, la qual dedicà al Sant precursor [...]

Pel que fa a la torre, anomenada Torre d’Enveja, o sia la de Sant Joan, hem de començar dient que tan incert com el seu origen és la seva toponímia, ja que hi ha opinions molt diverses, des de la que considera que procedeix d’un mot ibero-basc passant per la que basa el seu origen en arrels àrabs, fins a la que parla de la seva provinença a partir del nom d’una persona: Dalmau d’Enveja [...] En aquest indret, antigament,s’hi havia celebrat els populars aplecs de Sant Joan, on tot Vilanova acudia a festejar, tant el sant patró con l’entrada del solstici d’estiu, però d’ençà de la guerra civil, deixà d’albergar la nostra festa més emblemàtica. [...]”

A partir d’aquesta informació va ser des d’on varem crear la història que envolta aquest ball. Aquesta història barreja els fets de fa quasi un mil·lenni amb la màgia que té la nit del solstici d’estiu i les propietats purificadores i esotèriques del foc.

Així, a cada revetlla de Sant Joan, els esperits dels catalans i els sarraïns tornen durant unes hores a la vida per continuar la batalla ocorreguda l’any 1125. Aquesta batalla dura i aferrissada els durà a tots fins al mateix peu de la torre, on tindrà lloc la batalla final. Amb l’encesa de la foguera, aquest esperits es veuran alliberats de la batalla i es perdran en el mes enllà fins a la revetlla de l’any que ve, on tornaran a veure’s les cares.

Aquesta és la història que envolta el Ball d’Enveja. Una barreja de realitat, llegenda, màgia i fantasia.