Companyia de luxe

Diu el refranyer popular que més val estar sol que mal acompanyat. Doncs bé, la missió d'una bona geisha és, precisament, la d'evitar que mai cap dels seus convidats pugui arribar a tenir aquesta sensació. Ara fa cosa d'uns tres anys, el món editorial va viure una autèntica sacsejada comercial amb l'aparició del primer llibre del nord-americà Arthur Golden, Memorias de una geisha. Escrit en primera persona, Golden explicava amb tota mena de detalls la vida d'una important geisha que va desenvolupar la major part de la seva carrera com a acompanyant de luxe durant la segona meitat del segle XX. Per compondre aquest relat, Golden va fer servir la informació que una antiga geisha li havia facilitat en el decurs d'unes entrevistes concedides l'any 1992; amb una única condició, que en cap moment Golden fes pública la seva identitat. Aquest compromís, però, no va ser respectat per l'escriptor, que la va nomenar expressament en l'apartat d'agraïments. Indignada per aquesta circumstància, Mineko Iwasaki -la geisha en qüestió- va decidir demandar Golden per difamació i trencament de contracte i va decidir escriure la seva pròpia autobiografia. Fos per aquest motiu o per un simple afany d'aprofitar en benefici propi l'èxit del llibre de Golden -malgrat afirmar des de la primera pàgina que ella mai va ser una geisha, Iwasaki manté aquesta condició en el títol del llibre- la veritat és que Vida de una geisha, la verdadera historia (Ediciones B, 2002) esdevé un retrat minuciós i gairebé costumista d'una de les tradicions més arrelades i mil·lenàries de la cultura japonesa, el plaer de la companyia. Mineko Iwasaki, amb la col·laboració de Rande Brown, fa un ampli repàs a través de la seva pròpia experiència de tots els passos fets des de la seva més tendra infantesa fins a convertir-se en l'hereva de la casa de geishas de Iwasaki. En el decurs de la seva autobiografia, Mineko Iwasaki explica els seus primers anys de vida, els seus primers contactes amb la
casa Iwasaki i tot el procés seguit fins a convertir-se en una geiko -dona de l'art-, condició amb què es defineix Mineko Iwasaki -que en ser adoptada pels responsables del centre va canviar el seu cognom real pel de la casa-. L'escriptora i geiko japonesa dóna a conèixer el dur període d'aprenentatge pel qual ha de passar una jove japonesa amb il·lusió per convertir-se en tota una experta en l'art del plaer estètic i la companyia. El seu relat, però, va més enllà i Iwasaki també mostra les misèries i enveges que de manera habitual envolten aquest món, així com el perquè de la confusió que molt sovint es produeix a Occident entre geishes i prostitució. Així mateix, Vida de una geisha evidencia les dificultats que aquesta tradició té per sobreviure en aquesta nova era basada en la modernitat i la tecnologia, i els enfrontaments de la mateixa protagonista amb els sectors més conservadors i reaccionaris d'una indústria que, fins no fa gaire, movia milions de dòlars. Vida de una geisha esdevé una bona manera d'aprendre alguns dels més profunds secrets d'una cultura tan arrelada als costums i normes com la japonesa, així com la possibilitat de conèixer alguns dels secrets més divertits i personals d'algunes conegudes personalitats -el príncep Carles, la reina Isabel II, Elia Kazan,...