ACN. Una desena d'ajuntaments catalans reclamen a l'Estat el retorn de la documentació municipal de l'Arxiu de Salamanca
ACN |
04-10-2012 23:47
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Els alcaldes d'aquests deu municipis s'han trobat aquest dijous a l'Arxiu Municipal de Barcelona amb el president de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, per anunciar les accions que han decidit emprendre davant "la negació" del Ministeri de Cultura de retornar una sèrie de documents d'aquests ajuntaments requisats entre 1938 i 1939 pel Franquisme i que es troben a l'Arxiu de Salamanca.
Aquests ajuntaments han pres ja o ho faran els propers dies un "acord formal de reclamació de la documentació" que s'adreçarà al Ministeri de Cultura. D'altra banda, s'insta al departament de Cultura a "assumir la reivindicació", i fer-la visible en una nova sessió de la comissió mixta Estat-Generalitat de seguiment de l'estat del retorn dels 'Paper de Salamanca', que exigeixen se celebri aviat.
En cas contrari, ha dit, després del requeriment es podria emprendre "una acció contenciosa administrativa contra l'incompliment d'una obligació de caràcter jurídic" per part de l'administració central. Al parer de Cruanyes, no retornar aquests documents "no te altra raó que emparar-se en el dret de requisa de 1939" i, ha afegit, "és un atac contra la sobirania municipal".
Les raons del Ministeri
Segons ha explicat Cruanyes, el Ministeri es nega a retornar aquests documents pertanyents als ajuntaments argumentant que la llei del retorn dels documents de Catalunya, aprovada el 2005, no preveu la restitució dels documents de propietat municipal als seus municipis.
Tot i admetre que formalment això és cert, tant Cruanyes com el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, han recordat que l'Estatut de Catalunya diu que els municipis "formen part del concepte de Generalitat de Catalunya". A més, Cruanyes ha indicat que la llei de patrimoni cultural estableix la no prescripció de la documentació pública, per la qual cosa "no decau la seva titularitat malgrat els anys passats". "Els ajuntaments tenen el mateix dret a recuperar els seus arxius", ha afirmat Cruanyes.
16 arxivadors de documents municipals
La Comissió de la Dignitat informa que l'Arxiu de Salamanca guarda 16 arxivadors amb documents municipals d'aquests deu municipis. Amb 2.100 fulls, Tarragona és la població que més documentació recuperaria. La segueixen Barcelona (1.000 fulls), Reus (900), Sort (200), Igualada (150) i Valls (20). Els municipis restants tenen un volum de documents molt reduït. És el cas de Moià, amb un sol full que, no obstant, té un alt valor simbòlic i històric perquè es tracta de l'acta de proclamació de la República.
A banda d'aquesta documentació perfectament indexada, les darreres cerques també han detectat alguns documents referents a Sallent, Sant Cugat del Vallès, Vilanova de Segrià i Vilanova i la Geltrú. Des de la Comissió s'ha anunciat que convidaran aquests ajuntaments a "unir-se a la reclamació".
Estat global del retorn
D'altra banda, la Comissió ha aprofitat l'ocasió per fer balanç de l'estat del retorn dels Papers de Salamanca. Com ja va fer el passat mes de juliol, l'entitat denuncia les dificultats d'un procés "difícil, ple d'obstacles tècnics i jurídics" i que alenteix "de manera injustificada el retorn dels documents de les persones i entitats privades", que fa set anys va ser aprovat per la llei de retorn.
Cruanyes ha tornat a carregar contra el Ministre d'Educació, Cultura i Esports, José Ignacio Wert, de qui ha dit que està incomplint "injustificadament" els terminis que va donar en prendre possessió. En aquest sentit, ha recordat que encara no s'ha transferit la tramesa de 300 relligalls que l'anterior ministre va deixar compromesa i preparada.
D'altra banda, la Comissió també ha requerit a la delegada del govern espanyol, Maria de los Llanos de Luna, que obri l'arxiu de l'antic govern civil de Barcelona perquè un grup de tècnics de l'Associació d'Arxivers de Catalunya puguin analitzar si, a més dels documents desapareguts i retornats el 2010, n'hi ha més. En aquest sentit, Cruanyes ha lamentat "l'actitud obstructiva i opaca" que hi ha hagut fins ara.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!