Redacció |
Vilanova i la Geltrú
22-03-2013 20:48
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
La jornada de dijous a la Masia d'en Cabanyes va ser tot un èxit. Més de 80 representants de 55 ajuntaments de tota Catalunya van voler conèixer el projecte d'horts urbans amb finalitats socials de VNG, i van exposar les seves experiències en aquest camp.
Així, es van poder escoltar propostes com la de l'Ajuntament de Barcelona, que actualment disposa de 13 horts socials repartits pels 10 districtes de la ciutat, amb una gran acceptació. Altres municipis van participar en les taules de treball que servien de posada en comú dels dubtes i entrebancs que sorgeixen a l'hora de posar en marxa una iniciativa d'aquestes característiques, amb interès d'iniciar un projecte que cada vegada es veu més necessari.
En l'acte d'inauguració, la regidora de Medi Ambient Blanca Albà va posar de manifest "la necessitat d'engegar projectes en comú que ens ajudin a tirar endavant el país", mentre l'alcaldessa Neus Lloveras recordava que "l'important no és que inaugurem un hort social i ens quedem amb la foto, sinó que aquest projecte sigui molt més ampli i arribi més enllà".
Per la seva banda, el representant de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, Albert Camps, va recordar que la jornada de dijous "és una activitat que resumeix perfectament el sentit de la Xarxa". No en va, un dels punts destacats de la Jornada va ser la constitució de la Comissió de treball dels horts urbans i socials, tal i com es va acordar fa uns dies en la 13a Assemblea General de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat a Lleida. La Comissió té per objectiu establir mecanismes de col·laboració entre els diferents municipis per determinar com ha d'evolucionar la demanda actual d'espais públics i privats per promoure horts urbans socials.
El cas de Vilanova i la Geltrú
Enric Garriga, cap del Servei de Medi Ambient de l'Ajuntament de VNG, va explicar l'experiència dels horts urbans a la ciutat, i com el projecte està evolucionant cap als horts socials. Així, va explicar les dificultats que sorgeixen quan, un cop localitzats múltiples espais gràcies al banc de terres, cal adjudicar-los a particulars (es preveu que la majoria siguin usuaris dels Serveis Socials municipals), o a entitats, preferentment que tinguin coneixements agrícoles i puguin tutelar i formar els usuaris particulars. A banda, aquest espais s'han d'adequar perquè estiguin en les millors condicions per al conreu, amb accés a l'aigua i a altres serveis.
Garriga va explicar que els que s'anomenen "horts urbans amb finalitats socials" han nascut de diverses necessitats: la situació econòmica i l'augment de l'exclusió social, la degradació progressiva dels entorns periurbans i la pèrdua de sòls fèrtils, o la necessitat d'alimentar-se de manera més sana i segura.
En el projecte d'horts vilanoví s'hi han implicat fins a 6 departaments municipals, com Urbanisme, Serveis Viaris o Serveis Socials.
La jornada sobre els horts va comptar amb la particularitat que l'esmorzar i el dinar es van fer amb productes ecològics i de proximitat, gràcies a una joint-venture establerta per a l'ocasió entres dues empreses locals: La Garrofa i Casa Marisol.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
