El pes de la diferència

Conta l'autor, Gabriel Janer Manila, que en començar l'hivern de 1989 va decidir escriure una carta a l'escriptora més enigmàtica del Romanticisme, Aurore-Lucile Dupin, més coneguda amb el nom literari de George Sand, al petit cementiri de Nohant on ara reposa. La novel·la que segueix és l'extensa carta que Aurore li envia com a resposta des del seu recés, en la qual fa un repàs a la seva vida i fa memòria dels seus orígens, la seva infantesa, les discòrdies familiars i la posterior transformació en una dona forta i rebel, alliberada de la moral, que sabé fer front en ple s.XIX a la incomprensió social, als desencisos i fracassos interiors i al seu infeliç matrimoni.
Aurore recorda que quan s'establí a París, en plena revolució de 1830, l'efervescència social del moment l'encoratjà a iniciar la seva trajectòria literària i es decidí a escriure sota el pseudònim de George Sand per tal de poder expressar com a home tot allò que no podia dir com a dona.
Aquesta adopció d'una certa masculinitat la portà també fora de la literatura, i utilitzà la figura masculina que havia creat per a accedir a actes culturals i polítics reservats exclusivament per a homes, i ho feia vestida com a tal. Aviat s'envoltà de grans celebritats del moment: artistes com Balzac, Flaubert, Delacroix o Musset, entre d'altres.
En un moment de canvis a França, de lluita de classes contra la injustícia i el desordre, la corrupció i la hipocresia, George Sand es convertí en el màxim exponent de defensa de la dona, reclamant la seva igualtat civil i educativa, política i social, la seva intervenció en els afers públics i el seu reconeixement en la vida privada, el dret al divorci i a la sexualitat.
La seva lluita es féu extensiva en la demanda de la justícia social i la igualtat de classes, i mantingué els seus ideals revolucionaris fins al final. La seva personalitat contestatària, els seus incomptables amors, la seva imatge de dona alliberada i apassionada, escandalitzà la majoria
dels seus contemporanis i hagué de fer front a la incomprensió.
En aquest context, l'autora esmenta en aquesta carta els records del que fou la seva vida durant els mesos que visqué a Mallorca, quan es compleixen 150 anys de la seva estada a l'illa, i les dificultats que hagué de vèncer per la seva condició de casada i anar-hi acompanyada del seu amant Frédéric Chopin.
Les crítiques constants a què hagué de fer front les atribueix a la intolerància d'una gent de caràcter conservador -els habitants de l'illa- que no acceptaren ni el seu inconformisme ni la seva diferència. George Sand plasmà les pròpies experiències en les més de setanta obres que publicà, els seus personatges prenien la seva veu i les seves novel·les eren l'expressió dels seus ideals profunds i rupturistes. Però indiscutiblement, els milers de cartes que va escriure són el millor testimoni de les seves vivències i sentiments. De tot aquest material, Gabriel Janer extreu l'essència d'aquesta novel·la i crea aquesta carta extensa amb connotacions romàntiques. George Sand parla de la seva vida plena de música i aromes, evocant al plaer dels sentits, que li permeteren sentir-se viva i completament lliure.