L'Hora |
18-12-2002 07:30
El periodista Xavier Garcia i Pujades -col·laborador del setmanari Presència- és un mestre amb la ploma. I ho dic perquè és capaç de traçar, amb el seu estil amè i didàctic, el caràcter d'una persona sense que quedi cap escletxa per conèixer-ne. Aquest fet no ens ve de nou, perquè setmanalment els personatges o els homenots (com en diria l'escriptor Josep Pla) del Garraf també van passar pel sedàs de la seva escriptura a les pàgines de L'Hora del Garraf.
Ara bé, al seu últim llibre, Memòria de la Catalunya Nova, el periodista també ens relata la seva relació amb la Catalunya del sud i amb la seva gent, aquella que sovint és maltractada. Sobretot, quan els polítics els asseguren que no cal que s'aferrissin per lluitar per la seva terra, perquè al cap i a la fi el que faran serà tramitar el que sigui al Congrés com si es tractés d'un passeig militar (paraules pronunciades pel ministre espanyol Arias Cañete en relació al Plan Hidrológico Nacional, que pretén transvasar aigua del delta de l'Ebre).
Xavier Garcia ens ho explica d'una manera clara: «La qüestió del transvasament és molt més que una simple obra d'enginyeria hidràulica que transporta amb canonades aigua d'un lloc a l'altre. Si, com sabem, l'aigua és vida, l'aigua que es xucla d'un territori com aquest de l'Ebre, amb unes condicions demogràfiques i econòmiques regressives, per portar-la a un altre territori, en condicions de sobresaturació humana i crisi ambiental, resulta que és una aigua doblement perduda: provoca més dèficit a la zona espoliada i augmenta el creixement, innecessari, a les zones receptores. El resultat serà el desequilibri complet, irreversible, de l'estructura general del territori de Catalunya» (pàg. 219).
Per últim, potser caldria destacar com a fet remarcable que els homes de què parla el periodista i escriptor no sempre són estrelles de la cultura catalana. Sovint són mossens de pobles, que mai no han estat a la primera fila dels mitjans de comunicació, però q
ue pel seu caràcter bonhomiós haurien de formar part de les enciclopèdies.
Curiosament, però, en els personatges que tria el periodista mai no hi ha cap dona. I només ho dic com a curiositat final.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Subscriu-te ara!Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:
Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram!
