Baix a mar

El que fou un dels últims treballs de l'historiador Albert Virella du un títol que pot conduir a l'engany. Podria haver estat un recull de batalletes de la tragèdia més gran que ha patit el barri de pescadors de la nostra vila, però és, en realitat, un completíssim repàs de tota la història de la Marina vilanovina, des de la primera citació que evidencia la presència de mariners a la Geltrú en un document de l'any 1285 fins als nostres dies. Virella embolcalla els fets del 9 de novembre de 1886, en què 22 pescadors moriren i es perderen 10 barques per causa d'un terrible i sobtat temporal de garbí, amb una interessant introducció històrica i un recompte dels canvis que es produiren a posteriori. Així, a més d'assabentar-se fil per randa de tots els detalls de la catàstrofe, el lector entén com el barri, que havia estat poblat sobretot per mariners i comerciants, va passar a ser eminentment de pescadors durant la segona meitat del segle XIX i, ajudat per un excel·lent recull gràfic, es fa una idea de l'aspecte que tenia la façana marítima vilanovina en aquell temps i de la vida quotidiana dels seus habitants. L'autor parla de l'associacionisme dels gremis de mariners i les diferències entre aquests i els pescadors, dels canvis que suposà l'arribada del ferrocarril, de la marginació endèmica del barri repecte de la Vila, de la deixadesa burocràtica que provocà que el dia de la fatídica tempesta encara no hi hagués cap mena d'estació de salvament a la platja de Vilanova, de la total desprotecció per part de l'estat en què vivien els pescadors i les seves famílies, que van haver de dependre de la caritat en els anys que seguiren la desgràcia de 1886 (l'any dels negats que dóna títol al llibre)... Sembla mentida que pugui parlar de tantes coses en tan poc espai (cal tenir en compte que d'aquesta vuitantena de pàgines, més de la meitat l'ocupen les fotografies i els dibuixos). Un cop llegit, un té la sensació de saber un munt de coses que sempre ha
via volgut saber. Perquè passejar pel barri de mar (baix a mar, com es coneix popularment), malgrat els atemptats urbanístics i arquitectònics de les últimes dècades, encara és un plaer, com és un plaer conèixer com era segles enrere la fesomia i la realitat d'un lloc estimat, per tal d'entendre millor com és avui dia i per què és així. Permeteu-me aquest incís: el meu pare va créixer a baix a mar durant la postguerra i sol contar tota mena d'anècdotes del barri; doncs bé, el llibre de Virella m'ha representat un complement perfecte per tenir una visió més completa, més enllà de l'anècdota, de la història d'aquest lloc. L'estil amè i directe el fa també una magnífica introducció al barri per als neòfits. I un valuós testimoni d'un estil de vida que es perd irremeiablement amb el pas dels anys, tot i que baix a mar, sens dubte, continua sent baix a mar, una realitat dinàmica que, havent sofert molts canvis durant la segona meitat del segle XX, continua sent diferenciable de la Vila.