Fanta, Itaar i els que vénen al darrere

Com és tradicional, els diaris del 2 de gener donaven la notícia dels primers nadons de l'any, reconeixent que els nascuts a redós dels dotze grans de raïm desperten una certa curiositat, encara que es tracti d'una pura anècdota. Potser és l'herència d'altres temps, aquells dels premios nacionales de natalidad i dels diplomes daurats per a les famílies més nombroses, quan els infants més matiners del cap d'any eren apadrinats per l'alcalde del poble, pel jefe provincial del movimiento o fins i tot pel president de la Diputació, mentre «la Caixa» regalava una llibreta d'estalvi amb una petita imposició com a imatge que tot nounat venia amb el pa sota el braç. Segurament, d'aquells fets en subsisteixen aquestes referències.
L'edició d'El Punt de la meva comarca publicava en portada les fotografies de Fanta i Itaar, dues nenes de famílies senegalesa i marroquina, respectivament, que compartiren els primers honors de la jornada. En una altra informació, al dia següent, ens assabentàvem que els primers cinc nadons del 2003 al Maresme eren fills de parelles d'immigrants extracomunitaris. Evidentment, a altres comarques es podien llegir noms de ressons més coneguts i els més matiners de Catalunya foren una Laia i un Joel, tots dos nascuts mentre tocaven les campanades. Amb tot, la presència d'un nombre important de noms de musicalitat d'altres terres constata un canvi significatiu de tendència.
A la meitat de desembre, l'Instituto Nacional de Estadística feia públiques les dades sobre els naixements registrats a l'Estat durant l'any 2001. Sobre un total d'uns 400.000 nounats, més del vuit per cent tenen mare estrangera i, a Catalunya, aquest percentatge arriba a superar l'onze per cent. Com a dada a tenir en compte, els percentatges d'infants nascuts de mare no comunitària s'han triplicat en els darrers cinc anys, amb elevades presències de procedència marroquina i sud-americana i, en els últims anys, amb el constatable augment de mares roma
neses. De l'estudi també se'n dedueix que l'estabilitat, amb cert augment, de l'índex de natalitat es deu precisament a les aportacions provinents del món de la immigració. I que aquesta és una tendència destinada a anar a més, tal com indiquen les primeres prospeccions fetes en referència als darrers mesos.
No hi ha cap dubte que la nostra societat està canviant, i ho fa en un procés força accelerat. Fanta i Itaar no vénen sols, sinó que són la punta de l'iceberg que no costa gens endevinar. El constant augment dels naixements en famílies originàries de terres i cultures ben diferents indiquen una voluntat de nous assentaments que, invariablement, modifiquen els paràmetres socials del nostre entorn. Una col·lectivitat multiètnica emergeix amb un fort impuls i exigeix noves maneres d'interrelació i d'expressió cultural. Un repte al qual cal fer front sense complexos i amb valentia.