Cent euros i altres misèries dels adults

Es repartiran cent euros al mes per a les mares treballadores amb fills menors de tres anys. És un ajut de l'Estat que, sumat a algun altre que està en tràmit per part de la Generalitat, comencen a fer canviar una mica la situació de ruïna que significava tenir fills i haver d'assumir els costos de la llar d'infants. Segur que ara sortiran els descontents de sempre que, amb poca o molta raó, desacreditaran aquesta mesura social dels cent euros al mes amb l'argument que és insuficient. Tindran part de raó: totes les mesures són insuficients i cal exigir que es perfeccionin. Segur que hi haurà famílies que no tindran accés a aquesta paga dels cent euros, i en una societat que tendeix a universalitzar-ho tot, drets i deures, la discriminació és injusta. No tant per als pares i mares, com per als fills o filles. Hi ha una autèntica injustícia, de la qual no es parla gaire, i que afecta sobretot els infants, almenys a Catalunya.
Resulta que si una mare que treballa té un fill menor de tres anys, té dret a cobrar una paga en concepte de guarderia perquè, se suposa, o suposen les autoritats competents, que el fet de treballar l'obliga a deixar el nen a la llar d'infants i això genera, als pares, una despesa que s'ha d'ajudar a suportar. Fins aquí és correcte. Però en el cas de la mare que no treballa, i que igualment té fills menors de tres anys, aleshores no es reconeix el dret a rebre l'ajut econòmic.
Es dóna la paradoxa que aquells que ja treballen, a més, cobren l'ajut; mentre que aquells que estan a l'atur, a més, no cobren cap ajut. L'administració pressuposa que les mares a l'atur disposen de temps per tenir els nens a casa i no necessiten diners per pagar cap guarderia. Aquest mecanisme, que és el que funciona actualment, segur que deu respondre a algun criteri just, però és terriblement injust per als nens.
Els nens que són fills de mares a l'atur, estan condemnats a quedar-se a casa, mentre que els nens que són fills de mares treballa
dores, accedeixen a la funció socialitzadora que es du a terme a la llar dinfants. Si les guarderies fossin només pàrquings de nens, s'entendria que les mares aturades ja poguessin tenir els nens a casa i prou. Però en la mesura que la llar d'infants té una funció socialitzadora, privar uns nens i beneficiar-ne uns altres és antidemocràtic. I més, tractant-se de nens, quan el que està en joc és el futur de les persones.
Ara, amb la paga dels cent euros que gentilment ens atorga l'Agència Tributària, el criteri que s'aplica és el mateix. Els fills de mares treballadores, seran finançats per l'Estat. Els fills de mares a l'atur, no. A l'hora de criticar la mesura caldria tenir en compte aquest aspecte. Els nens no poden pagar les misèries dels adults.