La crispació, quan només queda la sal

En l'antiguitat es donà a la sal un valor simbòlic altament qualificat i en aquest sentit s'utilitzà com a al·legoria política (aliança de la sal), cultural (sal de la saviesa) o religiosa (sal de la terra). De vàlua com a element incorruptible i de conservació, es reconegué la categoria de pobles rics aquells que mai no en tenien escassesa i esdevingué condiment indispensable en qualsevol àpat i present en els sacrificis rituals. De tot això en restà el paper preponderant en les escenificacions d'acollida i d'amistat (donar l'aigua i la sal, compartir el pa i la sal...), presents en formes més o menys litúrgiques fins als nostres dies. Però també es féu servir com a peça de domini i de terrorització (s'estengué sal sobre els camps, perquè mai més hi creixés l'herba) i ara, en una versió molt moderna, per acompanyar actes de protesta. El darrer cap de setmana, la sal ha estat present a les Terres de l'Ebre. Diuen les cròniques, i les imatges no enganyen, que el ministre Josep Piqué i el president Jordi Pujol foren rebuts a Tortosa i Alcanar amb molts quilos de sal, que primer eren situats en el recorregut i finalment acabaren volant sobre els vehicles de les comitives governants. La Plataforma de Defensa de l'Ebre ha donat a la sal la trista simbologia de la degradació i dessecació a què el PHN condemna les terres de la ribera. Els quilos de granet blanc sobre el ministre i el president indicaven un clar i irreconduïble rebuig a la política popular i convergent, referent al transvasament. I, per cert, entre sal i sal, també es pogueren inventariar algunes pedres de més que considerables dimensions. Les visites dels líders populars i convergents foren de caràcter partidista, ja que estaven motivades per la presentació de diverses candidatures municipals de les dues formacions polítiques. Unes eleccions que vindran molt condicionades per tot el procés obert amb la presentació del PHN i en què la gent de Pujol i de Piqué ho tindran prou magre pe
r revalidar els resultats d'anteriors consultes. Unes comarques a les quals tradicionalment no s'ha prestat la deguda atenció, considerades cul-de-sac del país i que tenen un llarg memorial de greuges. Ara, les contradiccions que comporta l'acció de govern programada en un despatx llunyà i amb poca capacitat de diàleg poden passar factura i obligar a pagar un preu molt alt. I una esquerra més sensible (ERC i ICV) o amb més cintura (PSC) pot ser-ne la gran beneficiada, a més de presentar-se un terreny abonat a les plataformes independents i a les candidatures d'àmbit comarcal. Més, la crispació no ajuda a trobar sortides i la sal vessada i els crits malsonants són els darrers reductes de la desesperança. L'excessiva i prepotent presència policial acaba de furgar en aquest trencament social. Potser les properes eleccions no comportaran gaires canvis de colors en els governs locals, però pot augmentar considerablement el percentatge d'abstenció, amb l'afebliment institucional que això comporta.