Els experts demanen punts d'aigua i camins millor conservats per prevenir els incendis

Vilanova ha acollit aquest dijous una jornada per valorar els treballs forestals realitzats, la regeneració natural i les perspectives del Parc Natural del Foix i del Garraf, després de l'incendi de juny de 2012 que va afectar més de 636 hectàrees de bosc dels municipis de Castellet i la Gornal i de Vilanova i la Geltrú.

D'aquestes, 236 hectàrees pertanyen al Parc del Garraf, 208 al Parc del Foix, i 191 són fora del parc, dins el terme municipal de Vilanova i la Geltrú. El director del Parc del Garraf, Santi Llacuna, ha explicat que els successius incendis -l'any 1982 es van cremar 8.000 de els 10.000 ha que tenia aleshores el parc, i el 1994 van ser prop de 4.000 ha- han ensenyat als gestors de la zona què cal millorar. Així, les 12.000 ha actuals del parc són objecte d'una acurada gestió forestal, amb aclarides del sotabosc i manteniment, que a banda de fer-se de manera mecànica es fa actualment amb cabres i ovelles. Llacuna ha explicat que "s'han de fer millores posant punts d'aigua, basses amb accés per als bombers, i mantenir els camins de conservació, que són claus a l'hora de poder accedir els equips d'extinció, com en el cas del juny de 2012".

El mateix hivern de 2012 ja es va poder veure com naixien molts brots verds, perquè gairebé un 90% d'espècies de vegetació mediterrània tenen gran capacitat per rebrotar o germinar a partir de l'explosió de les pinyes en el mateix incendi, per exemple.

També és important, segons els responsables del parc, retirar la fusta cremada, que pot portar plagues que farien malbé el bosc. Pau Mundó, director del Parc del Foix, ha explicat que "després d'un incendi, al cap de 3 o 4 anys el bosc ja presenta millor aspecte, però no és fins al cap de 20 o 30 anys que no torna a estar com abans". Aquest parc va néixer al voltant del Pantà de Foix l'any 1993 per preservar la zona de ser urbanitzada, i ara té unes 3.000 ha. La zona humida està classificada com a ZEPA, d'especial protecció per a les aus de pas, que durant els migracions poden descansar i alimentar-se en aquest paratge natural.

Durant la jornada, dirigida especialment a les entitats excursionistes, ecologistes, ambientalistes i propietaris forestals, els assistents han recordat com, just després de l'incendi, van ser moltes les entitats que van voler iniciar de seguida les tasques de reforestació, però que va ser clau el paper dels experts, que van aconsellar esperar a veure com evolucionava la regeneració natural. En aquest sentit, la regidora de Medi Ambient, Banca Albà, explicava que "el treball conjunt amb la Diputació i els ajuntaments afectats ha servit per coordinar les tasques que s'han fet de neteja i prevenció, que a la llarga són els que donaran fruits".

Responsables de gestió forestal com els representants de l'Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals o de la Federació d'ADF del Penedès- Garraf han explicat els treballs forestals realitzats, que generen biomassa que es pot vendre i per tant fer una gestió a cost zero. També han fet incís en les campanyes de neteja que s'estan fent amb cabres, i en la necessitat de crear les anomenades "zones segures" per extingir el foc en cas d'incendi.

Per acabar, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestal (CREAF), organisme públic d'investigació, ha exposat l'estudi de com s'està produint la regeneració vegetal i què es pot esperar dels efectes de les diferents pràctiques de gestió forestal.