La gràcia al quadrat

Protagonista i alter ego de Mercè Foradada a En el prestatge, la Gràcia Font és una dona que ha superat la barrera dels cinquanta, i que intenta ser feliç; després d'una relació amorosa amb final trist, vol omplir el forat que la travessa amb bones dosis de paciència i de vitalitat.
Per aconseguir-ho, torna a la ciutat de la seva infància, una vila amb mar (Vilanova i la Geltrú) en ple estiu. Aquest és, sense dubte, un dels atractius de l'obra, almenys per a una vilanovina: poder reconèixer cadascun dels racons on transcorre la vida de la protagonista, compartint així un context proper i únic, dels que es poden tocar amb les mans.
Divertida, culta i perspicaç, la Gràcia riu de si mateixa, sense autoenganyar-se, ni deprimir-se, ni patir sempre que no sigui necessari. Reflexiona i recorda, sí, però en la mateixa mesura que actua, demostrant la seva vitalitat per damunt de tot, i ficant-se el lector a la butxaca des de la primera pàgina. L'obra disposa d'una magnífica estructura i una narració madura, de les que toquen la fibra, i de les que no es poden aprendre a cap facultat. Potser per això, costa assumir que En el prestatge és la primera novel·la de Mercè Foradada. I potser per això, mentre llegia la novel·la, em rondava pel cap una sola frase :«Jo, de gran, vull ser com la Gràcia». I tu, també, segur.