Un gol agònic per a un «play-off» històric

En un municipal ple a vessar, el Vilanova va aconseguir una victòria que li atorga l'accés a la lligueta d'ascens a la segona divisió B. El rival, el Badalona, conscient que ja era campió de la categoria després de la derrota del Girona, va sortir amb un plantejament especulatiu que va provocar una primera part sense gaires possibilitats, amb aproximacions per banda però sense arribades de gran perill. A la segona, en canvi, els locals van pressionar i van aconseguir el domini territorial del joc. Van tancar el Badalona en la seva àrea i, en temps afegit, Moisés va marcar un merescut gol, que va donar els tres punts als locals i va provocar el deliri a la graderia.

Abans de començar el partit, el Vilanova va fer el passadís de campió al Badalona, que s'havia assegurat la primera posició després de la derrota, al matí, del Girona al camp del Prat, i es va dedicar un minut de silenci a l'expresident de l'entitat, Joan Uría, mort recentment.
Ja en els primers compassos del partit, ambdós conjunts van tocar al centre del camp i no van permetre que el rival els sorprengués amb jugades ràpides. El dibuix tàctic de Calderé, l'entrenador badaloní, va dificultar el joc habitual de passada dels vilanovins, dels quals Juanje va ser el jugador més actiu en la primera part. A mesura que passaven els minuts, les bandes van adquirir el protagonisme ofensiu. Javi González, per la dreta i Triguero, per l'esquerre van intentar sorprendre una sòlida defensa, la menys golejada de la categoria.

Les jugades a pilota parada i els córners no van fer perillar la porteria de Coca, molt ben protegida pels veterans Càmara i Guinau. Una jugada d'Àvila a les acaballes del primer temps, va ser l'acció més clara dels locals, que van patir la qualitat de Molina a la banda esquerra. Juanje, mentrestant, continuava entossudit a superar la defensa amb passades a l'espai, però els àrbitres assistents, en un concert de xiulet lamentable, van avortar les jugades de perill aixecant el banderí, fet molt protestat a la graderia.

La primera part, doncs va acabar amb l'empat inicial, ja que no hi va haver gaires possibilitats -la pissarra va guanyar la partida damunt el terreny de joc-. A la segona, en canvi, el Vilanova va pressionar i Triguero va ser el primer a mostrar que els locals volien guanyar. Malgrat l'aparent domini, el Badalona va controlar les escomeses vilanovines, que es van anar incrementant. La pressió es va convertir en un control territorial i els visitants, amb la insistència contrària, es van acabar tancant al seu terreny de joc.

El revulsiu
Va ser aleshores quan Manel Moya, buscant un revulsiu, va fer entrar Moisés i l'equip, assumint el risc d'una contra, es va lliurar a l'atac. Per les bandes arribaven córners i centrades, pel centre Juanje i Àvila intentaven obrir la defensa adversària, i Moisés, amb Gimeno d'improvisat davanter centre, buscava aprofitar un rebot per sorprendre el porter rival. I va ser en el temps afegit quan Gimeno va controlar una pilota al vèrtex esquerre de l'àrea gran del Badalona. Es va regirar i va forçar el refús, amb la punta de la bota, de Guinau. Un refús que va recollir Moisés, que va aprofitar la segona possibilitat que li va concedir Coca per batre'l per baix. Amb l'1 a 0, el final, el deliri, la lligueta i les llàgrimes.