Un esperit nou per repartir el poder

Es va convertir en el líder de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) a Vilafranca perquè algú havia d'estar davant a l'hora de fer la llista. Ha encapçalat una candidatura amb matisos assemblearis amb l'objectiu no de tenir el poder, sinó de repartir-lo, i ha aconseguit una cadira al consistori, on podrà fer valer la seva veu per defensar el que pensen tots aquells que comparteixen el seu projecte. La nit electoral ell va ser el primer sorprès. «Esperava tenir el suport d'una part dels electors però aconseguir un regidor i tenir 1.105 vots va superar totes les previsions». Ho confessava dilluns a la tarda, arrossegant la veu pròpia de la ressaca de victòria.
En aquesta campanya electoral, Otger Amatller ha estat el candidat atípic que ha defensat un programa atípic amb un objectiu atípic: fer parlar les minories. Diumenge, les minories van parlar i li van donar la raó a ell i el que representa, i a partir d'ara serà ell qui parli en el seu nom a l'Ajuntament de Vilafranca. Amatller ha estat un candidat tranquil, que ha sabut ordenar les idees i evitar la pressió del poder i la pressió d'alguns nuclis contraris al poder establert. Fins ara combinava la seva feina en un centre de desintoxicació de drogodependents amb les assemblees reivindicatives, els balls de la festa major, la Universitat o l'esport. Ara, una nova activitat entra a la seva vida. Encara no sap com funciona el ple municipal, però ho confessa rient confiat que la mecànica de la política tradicional no ha de ser cap impediment per fer sentir la seva veu. De fet, fins ara, les formes no l'han condicionat. El seu posat d'intel·lectual, per a alguns, és sang nova a l'Ajuntament. I, de fet s'ha mostrat sempre disposat a donar arguments per aprofitar el seu temps, en defensa d'un projecte pensat per a la unitat dels Països Catalans en tots els àmbits per arribar a la independència.
Otger Amatller és un tio proper en el tracte. Escolta, pregunta i argumenta el discurs; no s'a
maga de les seves idees, ni del projecte que representa, ni de les trapelleries que diumenge el van convertir en la sorpresa de la jornada electoral perquè sap que ell és el primer de la llista però té la seguretat del suport d'un partit que ha nascut d'una assemblea per treballar repartint la feina i els èxits.
De tota manera, part de l'èxit de la CUP és de la combinació del discurs alternatiu respecte la política tradicional, i els convencionalismes en les formes, apta per a un públic més ampli que el que es reuneix cada divendres a l'Ateneu Popular X del carrer Ferran.
Si algú esperava veure comportaments sectaris, crits, sortides de to en els debats amb les altres forces polítiques, es va quedar amb les ganes. Otger Amatller i, amb ell, la resta d'impulsors de la CUP van jugar al terreny dels seus contraris i, pel que s'ha vist, això va agradar a una part important dels vilafranquins.
A més dels vots de l'independentisme revolucionari, la CUP ha aconseguit fer forat en el buit que havia deixat ICV i EUiA -només així s'explica el bon resultat que va aconseguir en barris de vot tradicional d'esquerres-, guanyant votants d'ICV que no votaran mai el PSC. Igualment, la CUP ha aconseguit superar amb nota alta el creixement generalitzat d'ERC, ampliant la base electoral del nacionalisme d'esquerres a Vilafranca.
Les bones maneres d'Oger Amatller ja es van veure en el debat que obria la campanya electoral, el que organitzava el restaurant Via Fora. Amatller va ser el candidat més tranquil i, curiosament, les sortides de to van quedar per als altres.