Flash

Reflexions sobre el model educatiu

L'autor de l'article, cap d'UM9 a Sant Pere de Ribes, reflexiona sobre el model educatiu i denuncia el retrocés legislatiu i qualitatiu que s'està produint fruit dels interessos polítics

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.


L'estiu és un bon moment per a fer reflexions amb una certa tranquil·litat i fora del treball quotidià, del dia a dia. La nostra societat ha anat incrementant els nivells d'exigència i la pressió professional és cada vegada més elevada.
Massa sovint es parla de rendibilitat, costos, nivells i objectius assolits, i tanmateix s'obliden altres conceptes, més lligats a l'autonomia personal, a la capacitat de decisió i a la pregunta de si realment formem ciutadans/nes amb un esperit cooperador i implicats socialment en el temps que vivim. Catalunya ha tingut una tradició sobre innovació educativa que arrenca de principis del segle passat; així, noms com Ferrer i Guàrdia, Alexandre Galí i Pompeu Fabra i algunes institucions educatives van marcar una pauta per seguir durant el primer terç del segle XX.
Malauradament per a tots, la dictadura franquista va esborrar tots els conceptes pedagògics i innovadors, i vàrem anar cap a un model autoritari, sexista i manipulador, propi de les dictadures.
L'arribada de la democràcia ens porta un alè d'aire nou, i la pressió social, el treball d'associacions de mares i pares, de professionals i institucions com els Moviments de Renovació Pedagògica o la mateixa Rosa Sensat, per citar-ne alguns, a la nostra zona feren sorgir les jornades estiuenques de Saifores, que ens varen fer pensar que podríem viure una altra primavera d'innovació i referència pedagògiques.
De fet, en aquests anys hem viscut experiències en aquest aspecte, i en el camp de la formació reglada, l'escola pública ha fet un salt qualitatiu en molts aspectes: la participació de les AMPA dins l'escola, l'arrelament a l'entorn i la recerca cap a un treball que eduqui en la integració i la cooperació, en són algunes mostres. Però també en el camp de la formació professional ocupacional i dins la formació contínua hi ha experiències en què s'ha emmirallat la resta de l'Estat espanyol. Però, un cop fet aquest reconeixement, cal fer les esmentades reflex
ions estiuenques.
En aquests moments, si hi ha una paraula que defineixi la situació de la formació al nostre país, aquesta és confusió. Confusió legislativa: es canvien les lleis per interessos estrictament polítics, de la LOGSE a la LOCE, sense tenir en compte ni els professionals ni les AMPA. Confusió pel que fa a sistemes i subsistemes educatius, formació reglada, formació professional ocupacional i formació contínua. Confusió sobre terminologia educativa: es parla de crèdits, mòduls, unitats de competència. Didàctiques. Confusió sobre sistemes d'avaluació. Confusió i manipulació de les estadístiques sobre els nivells educatius i les comparacions amb altres països. I podríem seguir, però no hi ha temps ni espai, no ens cal.
No ens cal ser gaire agosarats per dir que malauradament anem enrere, és a dir, que legislativament anem enrere, que el debat està en les hores de religió i en l'estudi dels símbols d'espanyolitat. Davant d'aquesta onada poc innovadora, confusionista i que aposta per una escola exclusiva, per sort a Catalunya trobem molts moviments de base dins del mateix sistema educatiu, amb mares, pares i professionals amb projectes educatius propis i associacions i fundacions que fan apostes de futur per una formació més integradora, inclusiva i que permeti continuar al capdavant dels moviments de renovació pedagògica.
La tasca no és senzilla ni té prou suport social, però és absolutament necessària si no volem caure en un país on la mediocritat acabi comportant el desprestigi de la formació per a tothom, de la garantia de civilització i integració d'un país.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local