El pacte de la comoditat

Els resultats de les eleccions municipals de Canyelles del 25 de maig van fer que els vots per a partits d'esquerres representessin quasi el 60 del total, fet que significa un increment del 10 respecte a les eleccions del 1999. Cadascun dels dos partits que componíem l'equip de govern, ICV i el PSC, vàrem incrementar en un el nombre de regidors. La primera lectura que es desprèn d'aquests resultats és que Canyelles, després d'un llarg període governat per CiU, passa a ser un municipi on la majoria de votants opten per opcions d'esquerres, i que la valoració que els votants van fer del pacte de govern entre ICV i el PSC és favorable, ja que els dos partits que l'han protagonitzat incrementen en nombre tant de vots com de regidors. Els resultats avalen que es valora l'acció de govern i la feina feta. A partir d'aquesta constatació i coherents amb el que vàrem dir durant la campanya, la nostra voluntat era reeditar el pacte de govern amb el Partit Socialista per continuar desenvolupant el projecte que s'havia iniciat conjuntament. En les setmanes posteriors a les eleccions vàrem mantenir dues reunions; en la primera, el PSC ens va fer saber la seva voluntat de fer un pacte tripartit amb CiU, proposta que vàrem rebutjar perquè no la consideràvem coherent amb el que expressaven les urnes i en coherència amb els principis polítics que defensem. En la segona trobada, el PSC ja ens va manifestar la seva prioritat d'editar un pacte amb CiU. Malgrat això, vàrem insistir en quines podrien ser les línies concretes d'un possible pacte entre ICV i el PSC, en les quals fèiem una proposta que seguia les pautes de treball marcades en l'anterior legislatura i que incloïa l'oferta de consensuar un pla de mandat i els altres temes importants de la legislatura amb tots els grups municipals. Quina va ser la resposta? El silenci. El dijous 26 de juny ens assabentem per la premsa que ja s'ha tancat un acord entre CiU i el PSC per governar el municipi de Canyelles
en els pròxims anys. Les motivacions que el Xavier Robert ha esgrimit per proposar un pacte tripartit i després per pactar amb CiU han estat diverses a mesura que passaven els dies i sempre poc convincents i especulatives. Inicialment van manifestar que no havien treballat bé amb ICV en l'aspecte personal en l'anterior mandat i que calia lluitar contra la fractura social històrica de Canyelles. Després, que a CiU calia compensar-la per la seva actuació en l'anterior legislatura i, un cop el pacte amb CiU ja estava molt avançat, que el que comptava eren les persones, i no les sigles dels partits i, per últim, que ICV no va votar a favor seu en el ple d'investidura. ICV intentarem que es desenvolupin les propostes del nostre programa des de l'oposició, però un cop constituït el nou govern, creiem que és obligat fer una valoració d'aquest pacte i unes consideracions per explicar el nostre posicionament: Les persones que actuen com a regidores i regidors són importants i cabdals, però més ho són els ciutadans i les ciutadanes que amb el seu vot els donen suport i a les quals ens devem. Quan els votants ens donen suport, voten persones que es presenten sota unes sigles que simbolitzen o representen uns ideals o una forma d'actuar i a l'hora d'establir pactes s'esperen una sèrie d'actuacions conseqüents amb el que es predica. Els resultats a Canyelles avalaven la reedició d'un pacte d'esquerres. El pacte amb ICV hagués estat més natural i ningú, ni tan sols CiU, l'hagués trobat estrany, però el Xavier Robert no volia pactar amb ICV, ja que sembla que li hem estat molestos en el desenvolupament de la nostra feina al govern. CiU, per la seva banda, estan ansiosos d'entrar al govern i, veient com han desenvolupat l'oposició, el PSC considera que seran uns socis més dòcils que ICV. El Xavier Robert també hauria de recordar, en aquesta legislatura també, que encara que li agradi un model de govern on tot ha de passar per l'alcalde, ell és alcalde en virtut d'un acord, per tant, les seves decisions s'haurien de sotmetre als signants d'aquest acord. Altres excuses esgrimides pel PSC no s'aguanten per enlloc: és cert que el treball en l'anterior legislatura ha estat difícil, especialment perquè hem estat impulsors de molts projectes que sovi
nt han frenat la resta de membres de l'equip de govern, però, malgrat això, nosaltres no hem anat a buscar altres forces per pactar sinó que hem fet propostes per millorar el pacte i continuar la feina endegada. Un pacte estableix un acord per realitzar una sèrie d'accions i distribuir tasques i responsabilitats entre els seus signants i no per tornar favors de CiU del passat [...]. I com volen que els donem el vot a favor a la investidura si en tres setmanes, els que han estat companys de viatge no són capaços d'oferir ni el més mínim preacord? Pretenien, potser, un xec en blanc? La pel·lícula dels fets evidencia que la voluntat inicial del Xavier Robert era pactar prioritàriament amb CiU. L'oferiment del tripartit només s'explica per guarnir un pacte que saben que no és ben acceptat i amb ICV ni tan sols han volgut negociar i han estat poc valents per ni tan sols donar la cara i explicar la seva posició [...]. Ara han aconseguit crear un estat d'opinió contrari entre una part de la seva gent (que no tots) amb excuses barates sobre temes personals que poc aporten a la vida municipal de Canyelles. El pacte entre CiU i el PSC acaba beneficiant aquells que s'han repartit el poder polític durant les últimes legislatures a Canyelles i fa que el vot socialista serveixi perquè el PSC pacti amb els que tres setmanes abans criticaven enèrgicament els seus mítings, per això és inevitable una certa sensació d'engany. Per molt que es vengui com una qüestió d'interès per al municipi pensem que es tracta més de primar un govern controlable que de liderar un autèntic projecte polític d'esquerres a l'Ajuntament de Canyelles. Han optat pel pacte de la comoditat.