El «veni, vidi, vici» de l'«A pèl tour» a Vilanova

TV3 emetrà demà a la nit el programa A pèl tour, que es va enregistrar dissabte a la nit al Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú, un dels darrers de la temporada. Després vindran els de Mallorca i Barcelona, aquest al Palau Sant Jordi, el 10 de setembre. La primera sorpresa que vaig tenir va ser cap a 2/4 de 10 de la nit, mitja hora abans de la gravació, quan vaig veure la cua de gent que s'esperava per entrar. Arribava al carrer de Sant Joan i just quan em col·locava a la cua, darrere meu, arribava el regidor del PP de Vilanova, Santi Rodríguez. L'únic, almenys, que vaig poder veure entre tanta multitud. Quan vaig veure, ja a dins, que no hi cabia ni una agulla i que com a seient havia d'agafar una caixa metàl·lica entre càmeres, gruistes i personal de so vaig poder sentenciar que la televisió mou masses. La gent venia predisposada i un cop el Xavi, l'animador, va posar-los a to van començar. Apareixien en Santi Millán, vestit de comparser -amb jaqueta del Foment- i en José Corbacho, vestit de comparsera i poc després oferien, a través d'un vídeo, una visió divertida de la vila esmentant que en Bush amenaçava de bombardejar Vilanova perquè els caramels eren armes biològiques, comparant la popularitat del Sergi López amb la carpa Juanita i destacant que «el xató de Vilanova és millor que el de Vilafranca». Un humor fàcil que té els seus adeptes i molts seguidors, segons es va poder veure. La pagesa vilanovina -casada amb un sitgetà-, Remei Jimeno, tenia el seu minutet de glòria a la càmera quan no aconseguia distinguir el xató de Vilanova amb el de Sitges amb els ulls embenats, al costat dels dos presentadors, i la vilanovina Carme Berga amb una encomanadissa rialla, que va acabar per pujar a l'escenari també.

La nit va estar dedicada al Jordi Gonzàlez, el presentador que acaba de complir 20 anys de professió. Venia per explicar que abandona la tele d'aquí a 11 mesos i per farcir-ho li feien preguntes a l'estil Esta es su vida. Passaven les dotze de la nit, la calor era intensa i l'animador continuava amb els seus acudits mentre apareixien els primers ventalls. A la recta final del programa apareixien uns rètols de suport al Carles Sànchez i el Pau Escribano, reciclats del programa de les municipals del 2003, i els dos personatges amb una claca al darrere. Al final del programa, després de dues pauses de publicitat, sense publicitat, i algunes seccions divertides, en Santi Millán entrava al restaurant El Groc, just davant del teatre per emfotre-se'n una mica dels comensals, un recurs que se'ns dubte va provocar rialles, excepte qui el patia. Mentre en Santi Millán sortia del restaurant com si fos en Beckham, en Corbacho es queixava, mig en broma, de treballar el dia del castell de focs de Sitges. La tele ho pot tot, José.