Seguretat viària

El RACC proposa un sistema d'accés gradual al permís de conduir a partir dels 17 anys

Establir un model de responsabilitat civil obligatòria per als ciclistes i una prova per als motoristes encara que tinguin des de fa tres anys el permís B són altres mesures que l'entitat posa sobre la taula

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

El RACC proposa implantar un sistema d'accés gradual al permís de conduir a partir dels 17 anys en la línia d'altres països, com Alemanya o Suïssa. Aquesta és una de les vint mesures que ha presentat aquest dijous el RACC per aconseguir l'objectiu de la Unió Europea de reduir l'any 2020 un 50% el nombre de morts en accidents de trànsit respecte al 2010. "Hem millorat molt, però estem estancats si tenim en compte una perspectiva temporal més àmplia", ha afirmat el director tècnic de la Fundació RACC, Lluís Puerto. Altres propostes són establir progressivament un sistema de responsabilitat civil obligatòria per als ciclistes; implantar una prova d'aptitud per als motoristes amb tres anys amb el permís B i eliminar l'impost de matriculació per facilitar la renovació del parc de vehicles.

Els joves tenen un risc un 50% superior a la resta dels conductors de patir un accident mortal, sobretot els nois. Segons diversos estudis, l'experiència és el factor més determinant en el descens de l'accidentalitat de conductors novells, juntament amb l'edat, tot i que en menor mesura. Per això el RACC vol incidir en aquest grup i proposa una mesura per augmentar-ne l'experiència.

La proposta consisteix que un jove pugui començar a conduir a partir dels 17 anys amb una verificació prèvia per certificar que reuneix les condicions adequades i acompanyat per un adult amb l'objectiu d'acumular experiència. Després d'una prova, podria conduir sense l'adult, però amb restriccions en situacions de més risc, com la prohibició de conduir de nit o la limitació del nombre d'ocupants de la mateixa edat. Finalment, després d'una prova teòrica i pràctica, aconseguiria el permís complet, sense restriccions, si bé amb una taxa d'alcoholèmia zero durant un temps. Segons aquesta proposta, en el primer pas, quan el conductor s'inicia acompanyat d'un adult, no caldria formar-se prèviament a l'autoescola. Ara bé, Puerto ha puntualitzat que aquesta és una proposta oberta i no una fórmula tancada.

L'estudi del RACC recull l'experiència d'altres països amb sistemes d'accés gradual al permís de conduir. Per exemple, a Alemanya, als 17 anys es pot accedir al primer permís després de passar un examen teòric i pràctic i, fins als 18, s'ha de conduir acompanyat d'un adult major de 30 anys, amb experiència de cinc anys i menys de tres punts de punició en el carnet i només es pot conduir dins del país. A Irlanda, els joves accedeixen al primer permís amb un examen teòric als 15 anys i després han de conduir acompanyats per un adult sense poder circular per autopistes o autovies; amb un mínim de sis mesos i un màxim de dos anys, s'accedeix a la llicència completa amb un examen.

A Suïssa, un dels països referents en la reducció de la sinistralitat, a partir dels 18 anys es pot accedir al primer permís amb un examen teòric i pràctic per conduir acompanyat d'algú d'almenys 23 anys i almenys tres anys de carnet. Després d'un màxim de 36 mesos amb l'anterior permís, podrà obtenir la llicència completa amb un examen de conducció.

El RACC ha argumentat que, segons un estudi de l'Institut de Recerca per la Seguretat Viària Holandès, els països que han introduït un sistema d'accés gradual al permís de conduir han reduït del 15,5% al 22% el nombre d'accidents greus amb persones de 16 anys d'edat i entre el 6 i el 9% de 17 anys.

Més col·lectius vulnerables: gent gran, vianants, ciclistes i motoristes

De cara al col·lectiu de persones grans, el RACC proposa oferir instruments d'autoavaluació i millorar les proves d'aptitud i, per als vianants, demana campanyes de sensibilització per segments, sobretot adreçades a homes majors de 75 anys, especialment a la ciutat. De cara als conductors, proposen establir un sistema de formació contínua.

Pensant en els ciclistes, un dels col·lectius més vulnerables, el RACC vol carrils bicis segregats; l'ús del casc i compliment del codi de circulació i una assegurança de responsabilitat civil. Per augmentar la seguretat dels motoristes, proposen bescanviar multes per formació; un examen a conductors que disposin del permís B amb tres anys d'antiguitat i campanyes de conscienciació als grups de més risc, que són homes de més de 40 anys que circulen per carretera.

Revisar els límits de velocitat i taxes d'alcoholèmia zero

Sobre els factors de risc, recomana revisar de forma sistemàtica els límits de velocitat, tant a l'alça com a la baixa, i implantar la taxa zero d'alcoholèmia per a conductors professionals i durant els primers dos anys de conductors novells. Per combatre les restriccions, proposen promoure el bloqueig del mòbil durant la conducció i un sistema de certificació oficial d'apps compatibles amb la seguretat en els vehicles connectats a telèfons intel·ligents.

Vehicles més nous i carreteres més segures

Quant als vehicles, demanen eliminar l'impost de matriculació per fomentar la renovació del parc de vehicles i l'obligatorietat del sistema de frenada automàtica d'emergència obligatori de sèrie en tots els cotxes nous. També volen que sigui obligatori el sistema antibloqueig de rodes (ABS) en motos de menys de 125 cc, com ja s'ha fet per a les motos de més cilindrada a partir del 2017.

Pel que fa a les infraestructures, el RACC demana que, de cara al 2020, el 80% del trànsit circuli per vies de com a mínim tres estrelles, amb polítiques de manteniment preventives i no reactives; adequar les travesseres urbanes, que concentren el 20% dels accidents greus i mortals mentre que només representen el 10% de la xarxa; desviacions obligatòries del trànsit pesant des de carreteres convencionals cap a les autovies i autopistes en els termes que les dues vies transcorren en paral·lel i revisar de forma integral la senyalització.

El RACC ressalta que són 20 propostes ràpides d'implantar

Per al RACC, aquestes vint mesures es podrien aplicar de manera relativament senzilla i ràpida amb un impacte immediat en la millora de la seguretat viària. Són propostes, sobretot, de microcirurgia i que no recalen en accions punitives, amb un rendiment "decreixent", segons Puerto. El president del RACC, Josep Mateu, ha destacat que volen sobretot "acompanyar" els conductors, més que sancionar-los i controlar-los.

Revulsius per consolidar la reducció de la sinistralitat

Tot i que pocs països han aconseguit una evolució tan positiva de les xifres d'accidentalitat viària com Catalunya i l'estat espanyol en els últims quinze anys, Puerto ha alertat que en els darrers dos anys s'ha produït un estancament i que, per això, cal implantar actuacions noves. A Catalunya, 891 persones van perdre la vida el 2000 en accidents de trànsit (zones urbanes i interurbanes) i, el 2013, 272. Es tracta d'una reducció del 70%. Ara bé, el 2015, un any especialment negre, 291 persones van perdre la vida a l'asfalt.

"La progressió necessària per arribar a la reducció del 50% obliga a una millora significativa any rere any i en aquests moments no estem seguint la tendència que es marca l'objectiu", ha afirmat Puerto, que ha resumit: "El que hem fet fins ara serveix per estar entre els millors d'Europa, però no n'hi ha prou si volem complir els objectius". D'acord amb l'objectiu europeu del 2020, el nombre de persones mortes a les carreteres no hauria de superar les 200 (el 2010, van ser 381). Per sobre de tot, però, el RACC ha remarcat que la visió zero de persones mortes en accidents de trànsit el 2050 és irrenunciable; una visió que comparteixen les autoritats, com el Servei Català de Trànsit. 

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local