Els pobres resultats del sector industrial i de serveis afecten tota l'àrea metropolitana i el Garraf

El creixement econòmic modest al Garraf ve donat per diversos factors, però principalment perquè no escapa dels mals resultats que el 2002 va tenir l'Eix Metropolità. El factor que influeix en la «desacceleració» econòmica de la regió és el mal resultat del sector industrial i, de rebot, dels serveis. Les dificultats de les empreses catalanes per exportar, allunyades ja dels efectes de la devaluació de la pesseta i de la caiguda dels tipus d'interès bancaris han influït perquè la indústria només creixés al Garraf un 0,34%.

Per contra, ni el Garraf ni el Baix Penedès han registrat alentiments en el sector de la construcció, que a Catalunya comença a traslladar el seu pes cap a les zones de l'interior. «Les comarques més dinàmiques es concentren en els darrers anys al voltant de l'A-7, amb l'extensió cap al sud de les zones de més creixement. L'Alt i el Baix Penedès pertanyen a aquest biaix del sud emergent», segons el director de l'estudi, Josep Oliver de Caixa Catalunya. Els resultats positius estan relacionats amb «l'increment del pes demogràfic, en unes comarques que atrauen la població de Barcelona».
En el conjunt del país, la construcció va mantenir el ritme de creixement del 3%, al Garraf va ser del 3,23% i al Baix Penedès, del 3,80%. La caiguda de les captures pesqueres i, sobretot, uns resultats negatius de l'activitat turística també van perjudicar el Garraf. El 2002 va ser un «any difícil per al Garraf i el Maresme», segons Oliver, que va exemplificar-ho amb els resultats negatius en el creixement del turisme. Si la Costa Daurada i la Brava van aconseguir parar el cop de la incertesa internacional, política i després econòmica, no ha estat el cas de la Costa del Garraf. La zona va tenir un creixement negatiu, del -5,1%, en les pernoctacions i els viatgers només van augmentar en un 0,8%. Mala peça al teler per als hotelers, que, segons Oliver «han d'apostar per canviar de model turístic, i seguir l'exemple de la ciutat de Barcelona, que ha demostrat que es pot tenir un turisme de qualitat. I en pocs anys, ja genera una quarta part del total del sector català».

Si el 2002 no va ser l'any del Garraf, l'Alt Penedès passa l'examen amb nota. Tampoc aquí s'escapa de les dinàmiques generals de l'econòmia nacional: el 2002 és «l'any del sector primari», amb un enlairament del PIB català del 7,2% que situa l'agricultura per sobre la resta de sectors productius. La raó cal trobar-la en la bona marxa de subsectors bàsics, com el vi, els cereals i la ramaderia. Concretament, el creixement del vi i els seus subproductes va ser del 6,1%, per sobre de la mitjana catalana (2,2).

Pel que fa al Baix Penedès, la raó del creixement és la mateixa que en els darrers anys: estar situada en el centre de l'expansió cap al sud. Aquesta comarca també ha sortit beneficiada dels bons resultats del sector primari, que encapçala el seu creixement comarcal per sectors.