Un captaire remenant un contenidor de brossa a Vilanova i la Geltrú. Foto: FdG / CARLES CASTRO.
EL PUNT. MÍRIAM DE LAMO |
07-10-2003 07:34
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
L'estudi de la fundació de la Caixa de Catalunya destaca que la pobresa té «més incidència a les ciutats d'entre 50.000 i 100.000 habitants». Aquest és el cas de Vilanova, que el 1996 tenia 50.000 ciutadans i ciutadanes censats -ara són prop de 60.000-. Sobre el cens oficial, l'estudi calcula que un 18,9% de les llars vilanovines viuen en estat de pobresa.
En el rànquing elaborat per la Caixa de Catalunya, Vilanova és la quarta ciutat de més de 20.000 habitants que té un índex de pobresa més gran segons el seu nombre de llars. La capital del Garraf només es veu superada per Sant Adrià del Besòs -amb un 23,95% de llars-, Cornellà de Llobregat -20,9%-, i Tortosa -20,2%-.
Si, en canvi, s'analitza la pobresa segons el nombre de persones en lloc de llars, Vilanova ocupa el vuitè lloc, amb un 14,2% de població per sota el llindar de la pobresa. El fet, però, que la ciutat hagi crescut 10.000 habitants des del 1996 obligaria a recalcular els índexs de pobresa per incrementar l'exactitud de l'anàlisi.
Dotzè lloc
En el cas de Vilafranca -amb 28.500 habitants el 96 i uns 30.000 actualment-, el percentatge de llars que no viuen en condicions dignes són el 16,4%. El municipi ocupa així el dotzè lloc en la relació de localitats amb llars en estat de pobresa. Pel que fa al nombre de persones, amb el seu 11,4% de la població que no disposa dels recursos necessaris arriba al 24è lloc. L'estudi de la fundació Un sol món demostra que la pobresa «té més incidència a les ciutats d'entre 50.000 i 100.000 habitants, amb un 16,8% de les seves famílies sota el llindar de la pobresa». En canvi, les ciutats de més de 100.000 habitants censats tenen un índex de pobresa del 14,2%.
El regidor d'Afers Socials de l'Ajuntament de Vilanova, Josep Maria Lahosa, destaca que, tenint en compte «el canvi brutal» de Vilanova els darrers set anys, l'estudi és només «una aproximació» a la situació real del municipi. Per Lahosa, «s'han de tenir en compte les dades específiques de cada comarca» per fer un bon estudi. El regidor, en tot cas, assegura que l'Ajuntament no ha notat un increment en la demanda d'ajuts, Josep Maria Lahosa assegura que el fet que l'estudi de Caixa Catalunya sigui «molt lleuger» fa que no afecti en la política que durà a terme l'Ajuntament de Vilanova a l'hora de pal·liar la pobresa.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!