Aquells meravellosos anys

Dissabte dia 6. Pavelló de Riazor, A Corunya. Més de 52 aniversaris portarà el Noia a l'esquena quan comenci a rodar la pilota en el partit de la prèvia de la Copa d'Europa contra el Liceo gallec. Tot un repte que resulta de més de mig segle sobre rodes i d'unes eliminatòries per al títol de Lliga de l'any passat, a cop de geni, a cop de Blai Carda, quan l'equip ja agonitzava en la fase regular. Retornar a la màxima competició europea obliga a recordar quan fa 15 temporades el primer equip de l'entitat sadurninenca, entrenat pel vendrellenc Siscu Prats, s'adjudicava el seu únic títol en aquesta competició.
Era l'any 1989. Justament, el dia 23 de juny: la revetlla de Sant Joan. Els focs artificials, però, no van esclatar al cel i, tanmateix, a casa no es va ruixr amb cava, sinó a la pista de l'Ateneu. És la data exacta de quan el Noia va imposar-se per 5 a 3 a l'Sporting de Lisboa en el partit de tornada -4 a 7 per al Noia en l'anada- de la final de la Copa d'Europa. Era el punt àlgid de l'època d'or del Noia. L'any abans, ja amb els germans Torner i Hom a l'equip, el Noia s'adjudicava el títol de lliga i la recopa, contra l'Amatori Lodi. També durant la temporada 1988/89 el Noia omplia les vitrines amb la supercopa d'Europa. Un títol aconseguit després de superar el Roller Monza italià.

L'incansable entrenador
La direcció tècnica d'aquell equip requeia en la persona de Siscu Prats. Més de 32 anys entrenant equips catalans l'han portat ara a desconnectar de l'hoquei. «M'he desintoxicat de l'hoquei», explica Prats des del seu despatx, a la seva fàbrica, al Vendrell. Aquest oblit no repara en fites inesborrables i els títols aconseguits al Noia, durant les tres etapes en què hi va estar, li curen tot el seu treball. Un home singular que treu pit quan reclama haver pujat jugadors com Gil, Gual, Toni Sànchez i els fitxatges de jugadors com Eduard Polan o Gaby Cairo. Els seus bons resultats van contradir-se amb les seve
s relacions amb la junta directiva. La política de planter i el desgast van ser els motius per deixar el club la primera etapa i la segona, en què va aconseguir els títols. La tercera oportunitat va durar un any i ja comptava amb jugadors de la casa com Brichs, Varias i Francesc Bargalló, i amb l'actual entrenador, Ricard Hernàez, com a prepardor físic. D'això ja en fa vuit anys. Ara Hernàez és l'entrenador. Prats li desitja el millor però creu que és molt difícil ja que seria el primer cop que un preparador físic que fa d'entrenador i li surt bé. Les estadístiques hi són per trencar-se -diuen-. En tot cas, Hernàez engrandirà el seu currículum després dels partits els dies 6 i 13 de desembre, contra el Liceo.