La mel es reparteix per tot el cos del Moixó Foguer. fdg/carles castro
VD/Sirc |
23-02-2004 12:49
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Quan passaven pocs minuts de les vuit del vespre, el Moixó Foguer sortia del pavelló esportiu de la Plaça de les Casernes i es ficava en una caixa plena de plomes de gallines, oques, i altre aviram. Amb la seva comitiva, encapçalada pel pregoner o xerraire, i formada per un seguici de gent en camisola de dormir i la xaranga, el Moixó es va passejar per la ciutat fent gal·la del que sendevina més que no es veu. Durant el seu recorregut, aquesta bèstia va tancada en una caixa que, de tant en tant, sobre i sorprèn els curiosos amb la silueta nua i empastifada de plomes i mel del Moixó Foguer.
A Vilanova i la Geltrú, ja fa 12 anys que el mateix veí encarna aquest personatge. Una dècada enrera, aquest voluntari membre de lentitat organitzadora, lOrfeó, explica que el Moixó sortia de manera diferent. Hi havia un ajudant que li destapava la caixa a cada parada. Va ser aquest ajudant, que es retirava, qui el va convèncer que ho provés. Lactual home emplomat assegura que la primera vegada ho va fer per curiositat i que ara, any rera any, repeteix perquè sho passa bé. Cada any dic que no, però al final men penedeixo, afirma, quan estic allà ficat mho passo molt bé. Al contrari del que molta gent pot pensar, les plomes no piquen, però si fan molta calor! Un any en feia massa, vaig començar a suar i gairebé perdo totes les plomes.
El Moixó Foguer té un ajudant per vestir-se. Fan servir les mans per empastifar-li tot el cos de mel, excepte la cara, ja que si li entrés mel pel nas es podria ofegar. El procés fa uns anys era molt més llarg, perquè feien servir un pinzell per pintar-lo. Ara, més pràctic, ho fan amb les mans. Enguany, el Moixó portava dos pots de mel repartits per tot el cos. amb aigua calenta, et treus la mel en un no res. Cau com un vestit. Trigues més a posar-te-la que a treure-te-la, explica el personatge, que, al cap, porta una mitja, i dues màscares.
LOrfeó Vilanoví va recuperar la figura del Moixó Foguer a meitat de la dècada dels anys 80 i fa tres anys la van renovar per fer lacte més dinàmic i participatiu. És per aquest motiu que es va recuperar un personatge que al segle passat era indestriable del Moixó. Es tracta del xerraire, un pregoner que anuncia les virtuts daquest ésser emplomat. Per allà on passa xerra del que no es veu però sintueix abans que es destapi la caixa i aparegui la bèstia amb una pluja de plomes.
A Vilanova i la Geltrú, ja fa 12 anys que el mateix veí encarna aquest personatge. Una dècada enrera, aquest voluntari membre de lentitat organitzadora, lOrfeó, explica que el Moixó sortia de manera diferent. Hi havia un ajudant que li destapava la caixa a cada parada. Va ser aquest ajudant, que es retirava, qui el va convèncer que ho provés. Lactual home emplomat assegura que la primera vegada ho va fer per curiositat i que ara, any rera any, repeteix perquè sho passa bé. Cada any dic que no, però al final men penedeixo, afirma, quan estic allà ficat mho passo molt bé. Al contrari del que molta gent pot pensar, les plomes no piquen, però si fan molta calor! Un any en feia massa, vaig començar a suar i gairebé perdo totes les plomes.
El Moixó Foguer té un ajudant per vestir-se. Fan servir les mans per empastifar-li tot el cos de mel, excepte la cara, ja que si li entrés mel pel nas es podria ofegar. El procés fa uns anys era molt més llarg, perquè feien servir un pinzell per pintar-lo. Ara, més pràctic, ho fan amb les mans. Enguany, el Moixó portava dos pots de mel repartits per tot el cos. amb aigua calenta, et treus la mel en un no res. Cau com un vestit. Trigues més a posar-te-la que a treure-te-la, explica el personatge, que, al cap, porta una mitja, i dues màscares.
LOrfeó Vilanoví va recuperar la figura del Moixó Foguer a meitat de la dècada dels anys 80 i fa tres anys la van renovar per fer lacte més dinàmic i participatiu. És per aquest motiu que es va recuperar un personatge que al segle passat era indestriable del Moixó. Es tracta del xerraire, un pregoner que anuncia les virtuts daquest ésser emplomat. Per allà on passa xerra del que no es veu però sintueix abans que es destapi la caixa i aparegui la bèstia amb una pluja de plomes.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
