Ressaca de l'esclafit

La caiguda d'un monument viu del patrimoni natural de Vilanova i la Geltrú

L’esclafit va fer caure un pi que marca l’antiga traça de la rasa del Miquelet, ara ja desapareguda per la urbanització dels anys 60 i 70

Alguns arbres de la ciutat sembla que estiguin fora de lloc, res indica a què representen, quan en realitat són testimonis vius de la història

Jordi Lleó Vilanova i la Geltrú 09-09-2019 17:57 Lectures 2833

El pas de l'esclafit per Vilanova i la Geltrú, entre altres danys, va fer caure 150 arbres segons l'Ajuntament, valorats en 90.000 euros. Arbres de tota mena, amb més o menys antiguitat. Però de tots aquests arbres caiguts n'hi ha un amb certa història, o com a mínim que forma part d'un conjunt curiós de recordar. El pi que va caure el dia 12 d'agost a la cantonada del parc dels Pobles d'Espanya forma part de la línia de pins que encara dibuixen part de la traça de l'antiga llera de la rasa del Miquelet.

De la rasa del Miquelet només queda el nom d'un carrer, entre l'avinguda Francesc Macià i el carrer del Recreo, que surt just davant de la plaça de Cal Ganeta, i un altre tram entre l’avinguda Francesc Macià i el carrer Pelegrí Ballester, per on precisament passava la rasa.

L'altre bocí de rasa, i que encara es pot intuir, és la línia de pins en diagonal des del patí de l'Escola Pompeu Fabra, passant per aquest pi caigut i un altre que ja està dins del recinte de la Policia Local. Aquesta línia d'arbres va quedar dempeus, malgrat la urbanització d'aquesta zona de Vilanova, cap als anys 60 i 70, va esborrar per complet la traça de la rasa del Miquelet.

De fet, hi ha poca documentació d'aquesta rasa. Alfred Castells, Josep Sabater, i Joan Virella, al seu llibre L'eixample innovador, publicat per l'Ajuntament de Vilanova, el 1990, a la col·lecció Els Espais de la Memòria, fan una petita ressenya de la rasa. La defineixen més que un torrent com un escorriment de terres que també s'ha utilitzat de vial de pas. Provinent de la Plana, la rasa seguia el camí dels Escalons, encara existent, arribava fins a l'antic camí de Sant Gervasi, en un indret proper a la rambla de Salvador Samà, avui travessat pel carrer de Pelegrí Ballester, on hi ha encara la línia de pins del patí de l'escola.

El cadastre de 1739 ja es fa referència a la rasa. Aquests autors apunten que el nom podia procedir del renom Micalet, atribuït a Josep Ferrer, propietari de terres a ponent de la rasa. Però el nom també podia procedir pel lloc on entraven les tropes dels miquelets durant la Guerra de Successió, a principis del s. XVIII.

Igual és un fet irrellevant mantenir viu el record de la rasa del Miquelet a través d'una traça d'arbres. Però no deixa de ser un fet curiós saber que aquella, a priori, il·lògica línia de pins que travessa en diagonal el patí de l'escola té un sentit, i a més amb significat històric. Aquests arbres s'han mantingut impertèrrits al seu lloc, ha variat el seu entorn, però ells estan allà com a monuments vius del passat.
Com aquesta línia de la rasa del Miquelet, hi ha d'altres exemples d'arbres que el seu entorn ha canviat tant que sembla que estiguin fora de lloc, però en canvi tenen tot un sentit històric de ser-hi. És el cas dels dos plataners que hi ha al carrer de l'Ametller, entre el carrer de Sant Josep i el raval de la Pastera. Abans aquell espai no era cap carrer, era l'entrada del recinte de l'antic Teatre Apolo.

Una entrada alineada amb plataners, de tot un conjunt de jardins al voltant del teatre, que va obrir al públic el marquès de Samà el 1878, que havia adquirit aquests terrenys, antigament l'hort dels carmelites. Aquest teatre es va inaugurar el 1899, fins el 1949 s'hi feren representacions d'òpera, comèdia, varietats, circ i a partir d'aquell any només cinema. Cap als seixanta es va tancar i va entrar en forta decadència, fins a l'incendi del 2005 que el va destrossar. El convent i l'església dels Josepets, la Sala i l'Apolo formaven part d'un conjunt d'edificis singulars a la ciutat.

De l'Apolo, com el Tívoli de forma i com el Liceu per la fi, no en queda res. Només hi ha una taquilla de pedra de l’antic teatre davant de La Plataforma que no té ni una placa que expliqui que és. Però els arbres queden allà, un altre monument viu, fora de lloc que fins i tot el programa APM de TV3, l'humorista Peyu, dins de la secció Oletu, quan va venir a Vilanova deia "com és que han plantat els arbres enmig del carrer".

No se sap ben bé perquè aquests dos plataners es van conservar quan per construir La Plataforma es va arrasar tot el que quedava del funest teatre que va ser víctima de moltes negligències. El cas que aquests arbres no tenen cap reconeixement del seu passat i són altre dels monuments vius de la ciutat.

Segons l'Inventari del Patrimoni Històric Arquitectònic i Ambiental de Vilanova i la Geltrú, l'únic arbre monumental de Vilanova i la Geltrú és el Pi Gros, de la Masia Cabanyes. Es consideren arbres, arbredes o arbusts d'interès local aquells que destaquen per les seves mides, per la seva edat, per la seva raresa botànica, per les seves qualitats estètiques, per la seva situació estratègica, o perquè tenen un aspecte curiós. Potser han estat testimonis de determinats fets històrics o han estat protagonistes de llegendes i tradicions. El mateix inventari indica que aquests són arbres de gran valor, que formen un important patrimoni natural i un valuós llegat per al futur.

L'inventari del patrimoni natural de Vilanova i la Geltrú inclou un llistat de 20 arbres d'interès local. Aquest llistat d'arbres singulars és un llistat viu, on a vegades malauradament s'han d'eliminar elements perquè es tracta d'éssers vius que creixen i moren. El pi de la rasa que va caure no hi ha sigut a temps a ser inclòs a la llista, però els plataners de l'Apolo tenen tot el dret de ser-hi.

Per acabar un altre exemple d'arbres, de monuments vius amb història que han quedat fora de lloc. En aquest cas, no tan fora de lloc però és curiós hagin aguantat les ventades, i ara l'esclafit, a primera línia de mar que s'ha endut 24 palmeres,. Es tracta dues palmeres, les primeres que es van plantar a primera línia de mar, quan no hi havia ni passeig marítim ni port. Es poden veure, davant del Cal Xirina, una mica més amunt del Posit de Pescadors. Són les palmeres més altes i primes que estan a segona línia darrera la línia principal de palmeres. En fotografies antigues de la façana marítima es poden veure de jovenetes, les úniques que hi havia llavors.

Aquestes palmeres si estan inventariades i catalogades, però formen part del conjunt del passeig marítim. Però seria bo mantenir tan vius com els arbres el record dels indrets i la història que representen aquests arbres, monuments vius i que formen part del patrimoni històric de la ciutat, però ja poques persones ho saben, si no s’explica.

L’esclafit va fer caure un pi que marca l’antiga traça de la rasa del Miquelet, ara ja desapareguda per la urbanització dels anys 60 i 70. Jordi Lleó Les palmeres més altes del passeig marítim de Vilanova Plataners en mig del carrer de l'Ametller
Infraestructures

Nou any, el peatge de sempre

Sixte Moral

Que farà per pal·liar el suposat -crec que real- greuge el nou delegat el govern al territori. S'ho mirarà des del barrera o es posicionarà

ENQUESTA WEB

La campanya electoral del 10-N durarà només una setmana i els partits cobraran un 30% menys en subvencions

ELECCIONS GENERALS. A qui votaràs el proper 10 de novembre del 2019?

Esquerra Republica
Partit dels Socialistes
En Comú Podem
Junts per Catalunya
Ciutadans
Partit Popular
Vox
Altres
No votaré