Transhumància

El Circuit d’Adarró: un recorregut pels valors ramaders i mediambientals de l’entorn rural de Vilanova

En els seus 4,6 km s’hi concentra un projecte cooperatiu de recuperació de l’espai natural de l’Ortoll i el seu passat transhumant

El dia 20 d’octubre Garraf Coopera fa una crida per ajudar a la recuperació de l’antic camí de Santa Llúcia

Jordi Lleó Vilanova i la Geltrú 03-10-2019 10:55 Lectures 3810
El Circuit d’Adarró: un recorregut pels valors ramaders i mediambientals de l’entorn rural de Vilanova. Jordi Lleó

El Circuit d’Adarró: un recorregut pels valors ramaders i mediambientals de l’entorn rural de Vilanova. Jordi Lleó

Del moviment d'indignació ciutadana que es va originar al voltant del 15M de l'any 2011, en va sorgir l'Associació Garraf Coopera, una expressió del compromís cívic i solidari de moltes persones, fruit de la reflexió sobre la cooperació i la sensibilització. Quant al medi ambient, va néixer també aquell mateix any la Plataforma Defensem l'Ortoll - Sant Gervasi, que promou la protecció natural d'aquest espai. Una de les accions d'aquest col·lectiu és la recuperació del Camí d'Adarró a Santa Llúcia – Carretera vella de Cubelles i la xarxa de camins rals i ramaders del municipi, un camí històric que poca gent sap que arribava fins a la Cerdanya.

De fet, la platja d'Adarró era el final dels 250 km de la Carrerada de la Cerdanya, un entramat de camins ramaders que va servir per a la transhumància entre els Pirineus i la costa. Precisament, Garraf Coopera junt amb la Fundació Miranda van engrescar a municipis, particulars i organitzacions per recuperar aquests camins per la transhumància i els usos d'oci i cultura. En concret el Circuit d'Adarró, són 4,6 km per passejar a peu o amb bicicleta de muntanya, és un recorregut que transcórrer per antics camins medievals amb marges de pedra seca pels camins de l'Ortoll, Sant Gervasi i d'Adarró.

El projecte treballa zones de l'espai públic i camins en aquestes parcel·les urbanitzables. "Volíem guanyar un espai natural a l'edificació. La major part és sòl urbanitzable, que fins fa poc, l'Ortoll es trobava en un estat de degradació i abandonament. Aquest projecte del Circuit d'Adarró, és una de les accions que han de contribuir que aquest espai esdevingui una gran zona natural i ecològica on, a més, sigui un espai de desenvolupament social, de treball, esport i lleure”, explica Montserrat Virgili, vocal de Garraf Coopera, i persona molt activa en aquest projecte d'Adarró. Molts d’aquests camins de la zona eren pràcticament invisibles fa uns anys, ara tornen a tenir l’amplada de quan hi passaven els carros.

Ja fa anys que un grup de sis persones voluntàries treballen a netejar la zona, deixar els camins al descobert, rehabilitar marges i plantar espècies vegetals. De fet, com que un dels sentits del projecte és la recuperació de la transhumància, el 2017 es va inaugurar el tram de Vilanova que pertany a la Carrerada de la Cerdanya amb 31 cavalls que van baixar dels Pirineus per hivernar al Parc del Garraf. Aquest tram baixa de la Talaia fins al camí Vell de Cubelles. Aquell mateix any, i el 2018 el projecte va tenir dos Camps de Treball, en què una vintena de persones li van poder donar un bon impuls. Però les dificultats per hostatjar als integrants en un Camp de Treball a Vilanova durant el mes d'agost ha fet decaure aquest suport.

La transhumància de mica en mica va anar perdent volum d’activitat. Des d'unes dècades cap aquí, ben pocs són els pastors que desplacen els seus ramats d'una regió a una altra a la recerca de pastures d'hivern i d'estiu. A Vilanova, el camí més transitat anava de la Carrerada de la Talaia o de la Serra (documentada l'any 1723). Sense la circulació de persones i animals aquesta xarxa de camins s'ha anat tapant, però alguna cosa n'ha quedat, "la servera no és un arbre de les nostres contrades. Però en canvi, es troba als costats dels camins perquè els animals que arribaven de la pastura portaven les seves llavors enganxades a les peülles", diu Montserrat Virgili.

En l’actualitat, un grup de sis persones, cada dilluns treballen a la zona. A part d'aquests recursos humans, amb el suport tècnic i els ajuts municipals. El grup presenta aquest projecte amb un objectius prou ambiciosos, perquè són molts els valors que s’hi reivindiquen. Antonio Ruiz, un dels integrants d'aquest grup explica que la seva motivació per treballar en aquest projecte és a part de la recuperació de l'espai per a un ús públic, "el reconeixement jurídic dels camins. Aquests camins han d'estar protegits, malgrat la possible urbanització". Als voluntaris evidentment els hi falten mans per aquesta tasca ingent. Cada tercer diumenge del mes, el grup fa una jornada oberta a la ciutadania. El dia 20 d'octubre, fan una crida per la concentració de persones voluntàries per la recuperació del Camí de Santa Llúcia, que condueix a Cubelles.

El Circuit d'Adarró no només té un sentit ecològic, social o cultural, també formatiu. Els centres educatius també hi passen amb activitats que combinen processos d'aprenentatge i de servei a la comunitat. El cert és que el Circuit d'Adarró, té nou punts d'interès ben variats: L'arquitectura de pedra seca (marges i barraques al capdavant), el Poblat Ibèric i Vil·la Romana, el Xalet del Nin, l'Ermita de Sant Gervasi, les restes de jardí romàntic desaparegut del Xalet de l'Ortoll, el Molí de l'Escardó, la Sínia de Sant Gervasi, la bassa dels Amfibis i el Turó del Sèu.

Aquest darrer element, el Turó del Sèu, és on ara el grup concentra molts dels seus esforços. Un edifici molt a tocar la carretera, ara enrunes, era una antiga fàbrica de sèu, un greix fos dels animals remugants que serveix per a fer candeles o sabons. Aquest element que ara dona nom al turó, és un altre indicador de l'activitat ramadera i de les seves aplicacions a la zona. El Turó del Sèu, és un espai verd municipal cedit en custòdia aquest grup. "Estem fent tasques de renaturalització amb petits senders i plantació de mates i arbres típics. En destaca el que en diem el Rellotge del Cos Humà inspirat en la medicina tradicional xinesa que considera que les parts del cos tenen una major activitat en hores determinades. Les 18 espècies que hi podem trobar aquí són plantes remeieres relacionades amb els òrgans del cos humà", indica Montserrat Virgili.

Infraestructures

Nou any, el peatge de sempre

Sixte Moral

Que farà per pal·liar el suposat -crec que real- greuge el nou delegat el govern al territori. S'ho mirarà des del barrera o es posicionarà

ENQUESTA WEB

Si no han d'estudiar, ni treballar, ni fer la neteja obligada, ni el temps acompanya per sortir al carrer, ni el "no fer res" és una opció, què t'agrada fer a casa quan tens una estona per a tu?

Quan tens temps lliure a casa, quina és l'activitat de lleure que prefereixes fer?

Llegir
Veure la TV
Cuinar
Fer manualitats
Escriure
Meditar
Jugar
Altres