25 anys d'ajuntaments democràtics a Vilanova

En total van ser 21 les persones escollides democràticament aquell 3 d’abril, ara fa 25 anys. Van prendre possessió del seu càrrec a l'Ajuntament de Vilanova el 19 d'abril de 1979 i van escriure la primera línia d’un nou llibre d’història democràtica que s’estrenava alhora a la ciutat i al país.

Els comicis li van donar un ampli suport popular al Partit Socialista de Catalunya, que obtenia 9 dels 21 regidors de l’Ajuntament i assumia la primera alcaldia democràtica de la ciutat. Enrera havien quedat ja Antoni Ferrer Pi, Miquel Benavent i Josep Piqué Tetas, els darrers alcaldes franquistes que va tenir Vilanova i la Geltrú. La resta de forces polítiques que van obtenir representació al consistori municipal van ser el PSUC, amb 5 regidors; CC-UCP, amb 3 regidors i ERC, amb un únic regidor. La participació van ser de superior al 68% de l’electoral, que el formaven un total de 31.216 persones censades a Vilanova.

I Jaume Casanovas i Escussol va assumir l’alcaldia durant dotze anys ininterromputs des d’aquell 1979. Casanovas va néixer un 15 de desembre de 1944 i trenta-cincs anys després van haver d’afrontar una de les assignatures més difícils: tornar la normalitat a una administració que durant 40 anys només havia conegut la dictadura franquista i les seves formes de treballar. S’havia de posar en marxa l’engranatge democràtic i calia dotar a la ciutat de totes aquelles carències que tenia en l’àmbit dels serveis públics. Per això el PSC va fer coalició amb el PSUC, per donar consistència al nou equip de govern, però el pacte no va arribar a funcionar mai prou bé. Un any i mig després d’iniciar-se el mandat, la coalició es trencava, però es reprenia al 1983. Aleshores els socialistes van obtenir la majoria absoluta al govern de Vilanova, amb 14 regidors.

Els següents comicis van deixar a l’Ajuntament de Vilanova 10 regidors socialistes, que van fer coalició amb el CDS (amb dos regidors al consistori). I al 1991, els socialistes van perdre l’alcaldia, que fins aleshores havia personificar Jaume Casanovas. El CDS havia desaparescut i els partits de l’oposició es van unir per poder fer fora de l’alcaldia al PSC, que havia repetit amb 10 regidors al consistori.

CiU i IC van signar un pacte de govern que va permetre alternança en el càrrec d’alcalde a Esteve Orriols (CiU) i Josep González(IC). Van formar un govern de majoria: 8 regidors de CiU i 3 regidors d’ICV. La resta de forces polítiques havien quedat sense representació, ni CDS, ni ERC, ni PP obtenien cap regidor a l’Ajuntament.

Josep González i Rovira va ser alcalde els anys 1991-1992 i 1993-1994; el primer i únic alcalde comunista de la història de Vilanova. Esteve Orriols va repetir en el següent any l’experiència amb un govern en minoria que li va provocar molts mal-de-caps. Similars als que li van provocar els darrers sis mesos de govern en coalició amb IC, quan les relacions estaven tan tenses que pràcticament no hi havia diàleg entre els socis de govern. Orriols va liderar un equip de govern amb majoria simple i amb una dura oposició de la resta de partits polítics, amb els quals estava obligat a negociar per poder tirar endavant qualsevol iniciativa.

Al 1999, els socialistes van recuperar l’alcaldia amb Sixte Moral al capdavant i amb un pacte tripartit PSC-ERC-ICV que li va retornar l’estabilitat necessària al consistori per poder engegar projectes de ciutat. El pacte va ser fort i estable fins al final del mandat –amb dos tinents d’alcalde que han personificat Josep Tomàs Álvaro (ERC) i Jordi Valls (ICV)- i al 2003, amb un resultats electorals similars als del 99 però que enfortien els socialistes, es va tornar a signar el pacte tripartit. I fins ara.