El fabricant del Txupinazo al·lega que els ferits podrien haver fet un mal ús del petard

El gerent de la fàbrica de Txupinazos es va desentendre ahir durant la seva declaració de tot el procés de fabricació dels petards i va indicar que les respostes sobre qüestions tècniques les donaria avui el tècnic de l'empresa, Bernardo Sanchiz Vallbona. González Lázaro es va limitar a respondre els assumptes administratius, encara que va dubtar repetidament si Pirofantasía tenia la patent del Txupinazo, quina composició tenia l'artefacte i en quines quantitats.

El gerent de Pirofantasía es va sotmetre durant tot el dia a les preguntes del fiscal, les acusacions particulars i les defenses dels cinc acusats, però es va negar a la petició d'un advocat d'agafar amb les mans un Txupinazo que havia fabricat la seva empresa.

Per Miquel González, «una situació anòmala en una partida de petards» podria haver estat la causa que els ha portat al banc dels acusats, encara que no va saber explicar en quina part del procés de fabricació, emmagatzematge o distribució s'hauria produït. Això explicaria, segons ell, que durant els set anys que van estar fabricant aquest model de petard no hagués passat cap altre accident abans. De fet va insinuar que es va cometre alguna irregularitat en l'emmagatzematge durant més d'un any dels petards i en la venda final de l'artefacte: alguns distribuïdors venien la caixa de petards amb el rascador que els activava a l'interior, encara que ells ho servien de manera separada, segons González Lázaro.

El Txupinazo també havia estat batejat amb el nom de «petard de seguretat». La idea va ser del gerent de l'empresa Pirofantasia i un dels acusats en el judici, Miguel González, tal com va reconèixer ahir. Aquesta llegenda apareixia en lletres grans a la part més visible de la caixa de petards. al lateral, i en lletres més petites, els fabricants feien unes quantes recomanacions, com ara «extremeu les precaucions», «material explosiu» i «agafeu-lo amb els dits».

El Txupinazo, que va provocar més d'un centenar de ferits la revetlla de Sant Joan de 1997, no es podia vendre a menors de 18 anys i estava inclòs en la segona categoria d'aquest tipus de productes. Aquesta classificació no és la de més potència i limita la quantitat d'explosiu a 15 grams de pólvora. No obstant això, segons l'acusat la configuració del petard feia que esclatés amb molta força. El fabricant, però, va negar que el petard estigués fet amb substàncies prohibides. Tot i això, l'informe policial del Tedax indicaria una barreja de clorat potàssic i alumini fora de la llei. A més, aquest informe detalla que el temps d'explosió dels petards requisats no era fix i variava entre tres i dotze segons




El gerent de la pirotècnia valenciana creu que un mal ús del petard del consumidor també podria explicar les lesions. «La pirotècnica sempre és perillosa», però per González Lázaro és el venedor qui ha d'advertir el consumidor de la perillositat, tot i que també la detallava la caixa de petards.

Les acusacions particulars demanen dos anys i mig de presó per als propietaris de la fàbrica, González Lázaro i Sanchiz Vallbona, i defensen la tesi que ni els fabricants ni el ministeri ni el laboratori que va avalar la comercialització de l'artefacte van controlar la càrrega d'explosius que duia el petard.

Les acusacions han retirat definitivament els càrrecs contra els tres distribuïdors que estaven imputats, Manuel Estalella, Ramón Vicente i Laurentino Fernández. A la sortida del jutjat un d'ells explicava la seva teoria sobre el que va passar: «No pot ser que tres distribuïdors ens posem d'acord per emmagatzemar malament; segurament es va produir un problema en el compactatge del material explosiu», va indicar Estalella.